Primer vam dir: \u201cQue cada curs es prepari una actuaci\u00f3 amb una can\u00e7\u00f3 que li agradi\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s vam pensar: \u201cPer qu\u00e8 no enllacem totes les actuacions\nmusicals a trav\u00e9s d\u2019un sol conte?\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n Al cap de pocs anys, com que aquells contes havien\nanat guanyant en complexitat, vam concloure: \u201cFarem servir can\u00e7ons amb lletres\nque ens ajudin a explicar la nostra hist\u00f2ria\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 com que aix\u00f2 de buscar lletres a mida era com trobar una agulla en un paller, al cap d\u2019un parell d\u2019anys vam tenir una idea boja: \u201cEscrivim les lletres de les can\u00e7ons nosaltres mateixos, cantem-les i tindrem una hist\u00f2ria cantada completament original: un musical propi\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 comencem pel comen\u00e7ament\u2026<\/p>\n\n\n\n Per celebrar el naixement de Jes\u00fas en un humil portal de Betlem,\ndes del primer curs de Viar\u00f3 (1963-64) els professors i els alumnes han guarnit\nde Nadal el col\u00b7legi: amb les corones d\u2019Advent, els Pessebres de cada aula i de\ncada edifici, amb cantades de nadales assajades o improvisades\u2026 Amb el caliu\nd\u2019escola petita i tendresa de fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n L\u2019inquietud d\u2019alguns professors -al principi especialment dels del departament d\u2019Art- i l\u2019impuls creatiu de molts es van establir a mitjans anys 70 uns costums decoratius que esdevindrien durant els 80 una refer\u00e8ncia ineludible d\u2019aquesta celebraci\u00f3: els finestrals de totes les aules d\u2019Hex\u00e0gons i els passadissos de Pins i l\u2019Ametller llu\u00efen espectaculars vitralls fets de retalls de cel\u00b7lofana amb imatges nadalenques que havien confeccionat junts els alumnes amb els seus tutors -aleshores anomenats PEC- en una mena de competici\u00f3 entre grups-classe per presentar a tothom la millor decoraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Els darrers dies abans de les vacances de Nadal les fam\u00edlies eren convidades a passejar i contemplar aquell espectacle de llums que, amb la posta de sol i la il\u00b7luminaci\u00f3 interior dels edificis, resplendien formidables. I els tutors m\u00e9s cofois feien passar tamb\u00e9 les fam\u00edlies a l\u2019aula del seu fill per completar la mostra decorativa i el Pessebre particular. Un cop a dins, a cop de guitarra i simbomba es regalava els convidats amb nadales alegres i plenes de goig.<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 passava abans que diversos professors d\u2019EGB i BUP decidissin a mitjans 80 que valia la pena apostar per un espectacle conjunt. El lloc triat per fer-lo no podia ser un altre: el \u201cpoli\u201dde Viar\u00f3. Dit i fet: cada any es llogaven unes tarimes amb grades i unes cortines enormes que figuraven la boca d\u2019un gran teatre, uns centenars de cadires per a les fam\u00edlies i\u2026 el darrer dissabte al mat\u00ed abans de vancances de Nadal els alumnes anaven desfilant per l\u2019escenari oferint all\u00f2 que havien preparat a classe: uns una can\u00e7\u00f3, uns altres una petita escena\u2026 Una interminable successi\u00f3 d\u2019actuacions de tota mena que les fam\u00edlies aplaudien amb generositat.<\/p>\n\n\n\n El resultat era irregular, la durada de tot plegat quelcom impossible de saber abans de comen\u00e7ar (podia arribar a les dues hores!), el tr\u00e0nsit de p\u00fablic era constant, la xerrameca cont\u00ednua i la megafonia molt deficient. Per\u00f2 no deixava de ser la Festa de Nadal<\/strong>, preparada amb il\u00b7lusi\u00f3 m\u00e0xima. Com es fan els regals. <\/p>\n\n\n\n De seguida els esfor\u00e7os dels professors promotors de la Festa es\nvan centrar en resoldre els problemes t\u00e8cnics, i en aconseguir un espectacle\ncada cop m\u00e9s compacte i cohesionat. I aleshores, el curs 1989-90 capitanejats\nper Pedro Ram\u00f3n Marcet, el gran impulsor de les Festes de Nadal, van gravar en \u00e0udio i\nl\u2019escenificaren en playback un conte expressament inventat per a l\u2019ocasi\u00f3 -\u201cLos\njuguetes rotos<\/em><\/strong>\u201d- que fou representat pels alumnes de 1r a 6\u00e8 d\u2019EGB. <\/p>\n\n\n\n Els dos anys seg\u00fcents van repetir la idea amb altres hist\u00f2ries originals: \u201cMis amigas las letras<\/em><\/strong>\u201d(1990) i \u201cUna historia para un escudo<\/em><\/strong>\u201d (1991), aquest darrer un relat que jugava amb els elements que configuren l\u2019escut de Viar\u00f3 i que era escenificat pels alumnes de 1r a 8\u00e8 d\u2019EGB. A m\u00e9s a m\u00e9s, i com a complement, s\u2019oferien actuacions d\u2019alumnes m\u00e9s grans (grups instrumentals o solistes) que s\u2019afegien abans o despr\u00e9s del conte que es posava en escena. <\/p>\n\n\n\n Calia anar m\u00e9s enll\u00e0 i fer que tot Viar\u00f3 s\u2019impliqu\u00e9s en un \u00fanic espectacle. I aquest espectacle havia de ser musical.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00ed va ser: \u201cLa isla de la ilusi\u00f3n<\/em><\/strong>\u201d (1992) -un\nhomenatge als personatges i can\u00e7ons de Walt Disney- es va convertir en la\nprimera hist\u00f2ria representada pels alumnes de tots els cursos del col\u00b7legi.<\/p>\n\n\n\n I aix\u00f2 significava tamb\u00e9 que la nostra hist\u00f2ria tenia una posada en escena amb vestuari, decorats (pintats a m\u00e0), atrezzo i utillatge al servei del que es narrava i unes coreografies que volien subratllar la hist\u00f2ria que protagonitz\u00e0vem uns quants actors principals.<\/p>\n\n\n\n L\u2019any seg\u00fcent vam optar per un canvi en l\u2019estil musical: \u201cNo somos renacuajos<\/em><\/strong>\u201d (1993) trenava un conte de fantasmes amb la lletra de les can\u00e7ons d\u2019un grup infantil que estava de moda: Bom Bom Chip. I despr\u00e9s d\u2019aquella, i amb \u201cDon Nadie el so\u00f1ador<\/em><\/strong>\u201d (1994), l\u2019homenatge musical va ser per a la m\u00fasica culta, a trav\u00e9s de les perip\u00e8cies d\u2019un compositor que ha de recuperar unes partitures perdudes i, de passada, la relaci\u00f3 amb el seu fill.<\/p>\n\n\n\n Sense adonar-nos-en l\u2019espectacle se\u2019ns havia fet gran; tant que les can\u00e7ons que ten\u00edem a l\u2019abast ja no eren prou per explicar totes les coses que imagin\u00e0vem que havien de passar en escena. Calia que les lletres expliquessin l\u2019argument; les del grup Bom, Bom Chip ho havien resolt en part, per\u00f2 ja les hav\u00edem fet servir totes: tocava fer un pas m\u00e9s; calia que escriv\u00edssim les nostres pr\u00f2pies lletres. I cantar-les.<\/p>\n\n\n\n I ho vam fer perqu\u00e8 no sab\u00edem que era impossible fer-ho: el\nsetembre de 1995 vam reunir un grup de nens amb aptituds musicals per assajar i\ngravar les can\u00e7ons que hav\u00edem escrit per a la hist\u00f2ria d\u2019un rei mag que s\u2019havia\nequivocat d\u2019estrella i no havia arribat amb els altres tres reis al portal de\nBetlem. Aix\u00ed va n\u00e9ixer avui fa vint-i-cinc anys \u201cEleazar, el cuarto rey\nmago<\/em><\/strong>\u201d la primera\nFesta de Nadal musical amb lletres de can\u00e7ons\noriginals. La primera de Viar\u00f3 i de tot\narreu. <\/p>\n\n\n\n Vam haver d\u2019inventar t\u00e8cniques de gravaci\u00f3 i din\u00e0miques esc\u00e8niques fins aleshores inexistents; per sort en Quique S\u00e1iz ens va adre\u00e7ar a un jove sabadellenc que s\u2019iniciava en el m\u00f3n de la producci\u00f3 musical: l\u2019Oleguer Alguersuari, membre de la m\u00edtica Fam\u00edlia Picarol i que es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 musical amb el mateix entusiasme inconscient que nosaltres.<\/p>\n\n\n\n L\u2019any 1992 jo era un jover s\u00e8nior de 19 anys que compaginava els\nmeus estudis de Filologia catalana a la UAB amb una feina de becari al\nDepartament de V\u00eddeo de Viar\u00f3; quan el Pedro Ram\u00f3n Marcet em va encarregar el\ngui\u00f3 de \u201cLa isla de la ilusi\u00f3n<\/em><\/strong>\u201d no m\u2019imaginava que avui, 28 anys\ndespr\u00e9s, continuaria escrivint i dirigint la Festa de Nadal de Viar\u00f3. S\u00f3n 28\nobres de teatre musical (les \u00faltimes 25, cantades amb les nostres lletres i\nveus), 300.000 paraules, inclosa la lletra d\u2019unes 335 can\u00e7ons, posant 19.600 actors en escena, amb 450 personatges\nprotagonistes i per a uns 42.000 espectadors\u2026<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 \u00e9s la feina gratu\u00efta m\u00e9s ben pagada del m\u00f3n: soc molt afortunat de veure cada any com un equip hum\u00e0 incre\u00efble converteix les hist\u00f2ries que jo nom\u00e9s imagino i escric en la meravella que despr\u00e9s veiem en escena i escoltem tantes i tantes vegades\u2026<\/p>\n\n\n\n Un tret definitori de Viar\u00f3 \u00e9s la feina feta en equip, sense noms propis; el que fem al col\u00b7legi ho fem per servir i amb il\u00b7lusi\u00f3. Les Festes de Nadal s\u00f3n la suma del talent de tothom. Per\u00f2 em sembla que \u00e9s just que aqu\u00ed es reconegui individualment la tasca de Pedro Ram\u00f3n Marcet, Chema Huguet, Sergio Lechuga, Quique Saiz, \u00c1lex Gonz\u00e1lez., Xavi Mart\u00edn, Jaume Peguera, Jaume Rodr\u00edguez, Pau Morales, Paul Mac Manus, Luis Rojo, C\u00e9sar de Pablos, Ra\u00fcl Adames, Jordi Ferraz, Chema Vila, Gorka Beteta, Lalo Barot, Esteban Moreno, Gons Vila, Joan Ventura Rus, David Arboix, Isidre Cheto, David Senserrich, Josep Cornella, Jordi Bellera, Przemek Bartnicki, Eli Paulet, Quique Obradors, Toni Safont, \u00d2scar Aragon\u00e9s, Sara Garcia, Xavi Andr\u00e9s, Miquel Dionis, Esteve Darn\u00e9s, Llu\u00eds Prats, Gerard Fuster, Goyo Romera, Nacho Malmierca, Pere L\u00f3pez, Sergi Mu\u00f1oz, Jos\u00e9 Manuel Torrej\u00f3n, Paco Soto, V\u00edctor Almaz\u00e1n, Xavi Cabanach, Juanma Nieto, Francesc Casabella, Agust\u00ed Vall\u00e8s, Diego Domingo, Jos\u00e9 Manuel Garc\u00eda, Jos\u00e9 Carlos Quintairos, Javier Villar, Mireia Salleras, Carlos Exp\u00f3sito, Quique Gonz\u00e1lez, Christian Pamies, Christian Corbi, Pablo Lozano, Borja Valls, Pau del Pino, Jose Quintano, Norbert Duaso, Oriol Gr\u00e8bol, Jordi L\u00f3pez i Oleguer Alguersuari.<\/p>\n\n\n\n Nous noms es sumen cada any a aquesta llista; tots junts hem anat perfeccionant les hist\u00f2ries, les gravacions i les posades en escena, consolidant un equip hum\u00e0 en una suma de talents impressionant que cada any escomet amb il\u00b7lusi\u00f3 el repte d\u2019oferir un regal de Nadal a les fam\u00edlies, un regal que \u00e9s sempre igual per\u00f2 sempre nou: una Festa feta per tots els professors, personal i alumnes de Viar\u00f3. Perqu\u00e8 si la nostra Festa t\u00e9 algun secret no \u00e9s altre que aquest: la implicaci\u00f3 de tot el personal, professors i alumnes.<\/p>\n\n\n\n Avui s\u00f3n molt\u00edssims els col\u00b7legis, centres parroquials i clubs que presenten musicals per Nadal o a fi de curs, seguint i fent seu el cam\u00ed que vam iniciar nosaltres a Viar\u00f3 fa vint-i-cinc anys amb \u201cEleazar, el cuarto rey Mago<\/em><\/strong>\u201d i que culminem enguany amb una obra \u201cGame over<\/em><\/strong>\u201del t\u00edtol de la qual no \u00e9s casualitat: el joc s\u2019ha acabat; tanquem una etapa i comen\u00e7a una nova era. Viar\u00f3 continua obrint cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n 1 de desembre de 2019<\/em><\/p>\n\n\n\n per Quim M Carreras Primer vam dir: \u201cQue cada curs es prepari una actuaci\u00f3 amb una can\u00e7\u00f3 que li agradi\u201d Despr\u00e9s vam pensar: \u201cPer qu\u00e8 no enllacem totes les actuacions musicals a trav\u00e9s d\u2019un sol conte?\u201d Al cap de pocs anys, com que aquells contes havien anat guanyant en complexitat, vam concloure: \u201cFarem servir can\u00e7ons […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":4510,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-ibsc.php","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_joinchat":[],"footnotes":""},"class_list":["post-4807","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",2560,1705,false],"thumbnail":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-300x200.jpg",300,200,true],"medium_large":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-768x512.jpg",640,427,true],"large":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-1024x682.jpg",640,426,true],"1536x1536":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",1536,1023,false],"2048x2048":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",2048,1364,false],"related-content":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-297x167.jpg",297,167,true]},"uagb_author_info":{"display_name":"Comunicaci\u00f3 Viar\u00f3","author_link":"https:\/\/viaro.org\/ca\/author\/viarocom\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"per Quim M Carreras Primer vam dir: \u201cQue cada curs es prepari una actuaci\u00f3 amb una can\u00e7\u00f3 que li agradi\u201d Despr\u00e9s vam pensar: \u201cPer qu\u00e8 no enllacem totes les actuacions musicals a trav\u00e9s d\u2019un sol conte?\u201d Al cap de pocs anys, com que aquells contes havien anat guanyant en complexitat, vam concloure: \u201cFarem servir can\u00e7ons…","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4807","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4807"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4807\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4964,"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4807\/revisions\/4964"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4510"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4807"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/25-anys-musicals-1024x768.png\")
<\/figure>\n\n\n\n ANYS 60-70. LA FESTA DE NADAL ALS PAVELLONS<\/h4>\n\n\n\n
ANYS 80. EL TRASLLAT DE LA FESTA AL POLIESPORTIU<\/h4>\n\n\n\n
1989. UN SOL ESPECTACLE PER A TOTA L\u2019E.G.B.<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/25-anys-musicals-2-1024x768.png\")
<\/figure>\n\n\n\n1992-1994. EL DARRER PAS: LA M\u00daSICA ESDEV\u00c9 PROTAGONISTA<\/h4>\n\n\n\n
1995-2019. VINT-I-CINC FESTES DE NADAL MUSICALS<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/25-anys-musicals-3-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nEL SECRET DE LES FESTES DE NADAL: UN REGAL DE TOT EL COL\u00b7LEGI<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"http:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/25-anys-musicals4-1024x682.jpg\")
<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"