{"id":12725,"date":"2022-06-20T08:35:54","date_gmt":"2022-06-20T08:35:54","guid":{"rendered":"https:\/\/viaro.org\/diari-del-projecte-nairobi-2022\/"},"modified":"2022-07-07T10:15:01","modified_gmt":"2022-07-07T10:15:01","slug":"diari-del-projecte-nairobi-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viaro.org\/ca\/diari-del-projecte-nairobi-2022\/","title":{"rendered":"Diari del Projecte Nairobi 2022"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n
\n
solidaritat<\/strong><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
Projecte<\/strong><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
Instagram<\/strong><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n

Dia 1 | Projecte Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

Ja som aqu\u00ed. Despr\u00e9s de mesos de preparaci\u00f3, organitzaci\u00f3 d’esdeveniments per a recaptar fons i molta paperassa, hem arribat a Nairobi per a fer el nostre voluntariat.\r\n<\/p>\n\n\n\n

L’arribada ha estat bastant tranquil\u00b7la de no ser per algun esglai amb l’esmentada paperassa. Res que no s’hagi pogut solucionar amb una mica de bona fe per part de la gent de les duanes. Algun que un altre havia fet el visat per a entrar tamb\u00e9 a Uganda i aix\u00f2 ha estat sospit\u00f3s en l’entrada al pa\u00eds. Per\u00f2 al final, gr\u00e0cies a D\u00e9u, s’ha quedat en an\u00e8cdota.\r\n<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de con\u00e8ixer l’aeroport de Dubai on hem fet escala en el nostre viatge, el contrast amb el JKIA (aeroport de Nairobi) s’ha posat m\u00e9s en evid\u00e8ncia. La veritat \u00e9s que les infraestructures d’aquest pa\u00eds deixen molt a desitjar. Despr\u00e9s de passar diversos controls (vacunes, visat, passaport i duana) ten\u00edem a Moses i Weasly esperant-nos a la porta d’aeroport amb un autob\u00fas on pogu\u00e9ssim cabre els 42 participants d’aquest voluntariat.\r\n<\/p>\n\n\n\n

Moses i Weasly porten amb nosaltres des que comencem el projecte fa ja cinc anys i tenen unes hist\u00f2ries molt boniques que ja us comptar\u00e9 en un altre missatge.\r\n<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de carregar totes les maletes en el matatu (aix\u00ed diuen els locals als autobusos de la zona) els nois han comen\u00e7at a cantar amb les guitarres que hem portat. La il\u00b7lusi\u00f3 d’haver arribat era visible, per\u00f2 a poc a poc s’ha anat fent el silenci, ja que ens an\u00e0vem endinsant en barris m\u00e9s humils de la ciutat. El primer impacte quan arribes \u00e9s fort: tres motoristes sense casc en una sola moto, molta gent descal\u00e7a caminant pel carrer, vaques passejant entre la multitud amb total normalitat i sobretot molta pobresa i sensaci\u00f3 de caos. La veritat \u00e9s que \u00e9s dif\u00edcil de descriure. I \u00e9s \u00fanicament una sensaci\u00f3 des de la finestreta d’un matatu.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"proyecto<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"proyecto<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

L’arribada a ECT (Eastlands College of Technology) ha estat relativament r\u00e0pida. All\u00ed estaven esperant-nos una s\u00e8rie de persones que ens acompanyaran aquests dies. Entre tots hem pujat les maletes a la zona d’habitacions. No ha estat dif\u00edcil fer la distribuci\u00f3, ja que hi havia una reservada per als grans i altres dos amb unes deu lliteres dobles cadascuna. Crec que en uns dies aquestes habitacions seran aut\u00e8ntiques selves.\r\n<\/p>\n\n\n\n

Per a rebre’ns ens han preparat un menjar que hem agra\u00eft molt, perqu\u00e8 eren gaireb\u00e9 les cinc de la tarda. Mentrestant, pel slum ha corregut la veu de l’arribada dels mussungus i han comen\u00e7at a arribar nens del slum per a jugar a futbol amb nosaltres. Haur\u00edeu de veure la cara que han posat quan han vist que la nostra pilota de futbol no \u00e9s una esp\u00e8cie de drap punxat, sin\u00f3 un de veritat. I aix\u00ed hem passat la tarda, jugant amb els nens fins que hem tingut la Missa a \u00faltima hora del dia.<\/p>\n\n\n\n

Havent sopat ens hem reunit per a explicar algunes coses del nostre pla d’aquests dies i hem aprofitat per a resar el rosari abans d’anar-nos a dormir per a preparar-nos per a uns dies que seran molt intensos.\r\n<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Dia 2 | Projecte Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

Avui ha estat un d’aquells dies que els nois gravaran en les seves mem\u00f2ries per sempre. Han tingut el seu primer contacte amb el slum. I aix\u00f2 no deixa a ning\u00fa indiferent.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de desdejunar ens hem reunit per a explicar el pla d’avui. An\u00e0vem a anar per primera vegada al slum i hav\u00edem d’organitzar-nos b\u00e9. La idea era portar entre tots paquets de menjar a 15 fam\u00edlies del slum.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n

Un petit grup ha acompanyat en Moses a comprar el menjar. Ha estat bonic veure com tot aquest menjar l’hem pagat amb part dels diners recaptats durant els \u00faltims mesos en VIAR\u00d3. Es comencen a veure els fruits de tot l’esfor\u00e7 a preparar aquest voluntariat.\r\n<\/p>\n\n\n\n

Una vegada ho ten\u00edem tot enllestit ens hem marxat en direcci\u00f3 al slum on m\u00e9s de 150 nens ens estaven esperant al crit de \u201cMUSUNGU, MUSUNGU\u201d L’arribada ha estat espectacular i hem pogut estar jugant amb els nens una bona estona. Molts d’ells es recordaven de Rafa i de mi, dels anys anteriors de voluntariat.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"Nairobi<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Quan est\u00e0vem a punt de dividir-nos per a anar a visitar les fam\u00edlies han aparegut un grup d’unes vuit persones adultes que volien saludar-nos.<\/p>\n\n\n\n

Eren els \u201clocal leaders\u201d del slum que venien a rebre’ns i a donar-nos les gr\u00e0cies per la nostra ajuda. Hem pogut passar una estona agradable parlant amb ells i preguntant-los algunes inquietuds que ten\u00edem sobre la forma de vida del slum.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"visitando<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Per\u00f2 el m\u00e9s dur estava per arribar. Cadascun dels grups de treball ha agafat els seus paquets de menjar i hem anat a la recerca de les fam\u00edlies que Moses ens havia indicat. Cada grup anava acompanyat per un keni\u00e0 del propi slum que ens ajudava a arribar a la \u201ccasa\u201d i feia d’int\u00e8rpret, ja que no tots parlen angl\u00e8s i es comuniquen en suahili.<\/p>\n\n\n\n

Les cases del slum s\u00f3n aproximadament de la grand\u00e0ria d’un bany. La meitat de la \u201ccasa\u201d l’ocupa un brut matal\u00e0s en el qual dorm tota la fam\u00edlia i l’altra meitat sol tenir un banc per a poder asseure’s. No hi ha ni llum ni aigua. Cuinen fora de la casa fent un foc al carrer. I no tenen un lloc on poder endre\u00e7ar-se ni fer les seves necessitats. No hi ha paraules per a descriure-ho. \u00c9s una cosa que un ha de viure.<\/p>\n\n\n\n

Habitualment, en aquests llocs sol viure la dona amb els seus fills. Els marits solen haver marxat de casa. I el nombre de fills sol estar entre 3 i 6 nens per dona.\r\n<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Doncs b\u00e9, cada grup hem pogut anar a visitar a aquestes fam\u00edlies i fer-los una estona de companyia en portar-los els aliments. Com us podeu imaginar, les hist\u00f2ries que ens han contat han estat molt impactants. Una de les dones a la qual hem visitat vivia sola amb els seus sis fills. El seu marit havia mort en un accident i a ella li havien diagnosticat una malaltia incurable feia poc. \u00c9s dur imaginar com hauran d’apanyar-les-hi els seus fills que a penes superen els deu anys i et reben a la seva \u201ccasa\u201d amb un somriure d’orella a orella.\r\n<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la visita a les fam\u00edlies ens hem tornat a ECT per a menjar. Hem tingut una bona sobretaula on hem pogut explicar les diferents experi\u00e8ncies que cadascun havia tingut en el slum. Cadascuna de les quinze fam\u00edlies visitades t\u00e9 una hist\u00f2ria \u00fanica que donaria per a un llibre. Nosaltres nom\u00e9s hem conegut un trosset de les seves vides, per\u00f2 ha estat suficient per adonar-nos de la sort que tenim.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"partido<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

I a la tarda ten\u00edem un partit de futbol contra els nois d’un internat de la zona (Aquinas School). La visita a l’internat tamb\u00e9 ha estat bastant interessant i el cam\u00ed cap al col\u00b7legi (uns 40 minuts caminant) ens ha perm\u00e8s continuar coneixent la crua realitat de Kenya. Cadascun dels nois us podr\u00e0 contar mil hist\u00f2ries de tot el que succeeix i passa en un simple passeig.\r\n<\/p>\n\n\n\n

El partit de futbol no ha tingut gran hist\u00f2ria, ja que s’ha acabat amb un diplom\u00e0tic empat a tres que hem sabut resoldre en el torn de penals per a portar-nos la vict\u00f2ria de tornada a Barcelona.\r\n<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
I per a acabar el dia, missa del Corpus\u00a0Christi\u00a0i a preparar el nostre primer dia de treball. Aix\u00f2 no ha fet res m\u00e9s a comen\u00e7ar.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n

Dia 3 | Projecte Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

Avui primer dia de treball a Kenya. Per a organitzar-nos hem creat sis grups de treball diferents. Cadascun dels grups est\u00e0 format per sis voluntaris, un adult i un keni\u00e0 que coneix la zona.\r\n<\/p>\n\n\n\n

La distribuci\u00f3 de tasques \u00e9s senzilla: dos grups es queden a ECT treballant la pista de basket i construint les taules. Un altre grup atendr\u00e0 un col\u00b7legi d’educaci\u00f3 especial (Corpus Christi), on hi ha uns cinquanta alumnes amb discapacitats, i els tres grups restants faran classes a diferents col\u00b7legis de Prim\u00e0ria que hi ha a l’slum (Utuema School, Brains Wealth Academy i Golden Heart School). La idea \u00e9s que cada grup vagi rotant perqu\u00e8 aix\u00ed, en finalitzar el voluntariat, tots els grups hagin pogut treballar en tots els llocs.\r\n<\/p>\n\n\n\n

  • \"\"<\/figure><\/li>
  • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

    Per\u00f2 us diria que, un cop m\u00e9s, el m\u00e9s impactant ha estat el cam\u00ed cap als diferents col\u00b7legis. L’slum entre setmana respira una activitat molt m\u00e9s intensa i es percep una sensaci\u00f3 de caos i desordre molt m\u00e9s gran que la que vam poder experimentar el cap de setmana.\r\n<\/p>\n\n\n\n

    Per a arribar a cada col\u00b7legi hi ha aproximadament mitja hora de cam\u00ed a peu on no deixes de trobar-te amb situacions dif\u00edcils d’oblidar. Des d’un motorista sense casc que es para, ens demana la guitarra i ens canta una can\u00e7\u00f3, fins a un grup de 12 dones furgant en una muntanya d’escombraries per a intentar rescatar alguna cosa de menjar. La vida a l’slum \u00e9s crua i molt dura. Avui un dels voluntaris deia que era curi\u00f3s veure com la c\u00e0mera del m\u00f2bil era incapa\u00e7 d’il\u00b7lustrar i reflectir la realitat d’aquest lloc. Per a entendre-ho cal viure-ho.\r\n<\/p>\n\n\n\n

    De cam\u00ed als col\u00b7legis ens hem trobat una zona de l’slum que estava en ru\u00efnes. Moses ens ha explicat que en aquesta zona hi havia un grup d’habitatges que eren propietat del govern i com que un gran nombre de gent no pagava el lloguer, van decidir demolir-les. Les coses a l’slum funcionen de manera diferent.\r\n<\/p>\n\n\n\n

    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li>
    • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

      Ja en els col\u00b7legis les classes han estat entretingudes. Hem aprofitat per a ensenyar-los una mica de matem\u00e0tiques, alguna can\u00e7\u00f3 tradicional de la nostra terra i com fer un avi\u00f3 de paper. Per a ells ha estat un descobriment i hem acabat jugant amb ells a tirar l’avi\u00f3 que havien constru\u00eft i decorat feia pocs minuts amb els llapis de colors que els hem portat de Barcelona (avui hem pogut repartir uns 150 packs de llapis de colors). Per a ells tenir a la seva disposici\u00f3 dotze colors diferents amb els quals poder pintar ha estat un aut\u00e8ntic luxe que no s’havien pogut permetre anteriorment.\r\n<\/p>\n\n\n\n

      La tarda d’avui ha estat m\u00e9s tranquil\u00b7la, ens hem quedat al college, on hem pogut resar el Rosari amb calma i fer una mica d’esport. Alguns han decidit seguir amb el treball de la pista de b\u00e0squet que no est\u00e0 anant tan de pressa com caldria esperar, per\u00f2 les ganes de col\u00b7laborar i avan\u00e7ar en el projecte superen el descoratjament per la lentitud dels nostres treballs.\r\n<\/p>\n\n\n\n

      Havent sopat hem estat amb les guitarres cantant i descansant d’un dia dur que ens ha mostrat una altra petita part d’aquesta ciutat. Dem\u00e0 m\u00e9s.\r\n<\/p>\n\n\n\n

      • \"\"<\/figure><\/li>
      • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n
        \n\n\n\n

        Dia 4 | Projecte Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

        Els dies van passant i Nairobi no deixa de sorprendre’ns. Avui tocava dia de treball intens mat\u00ed i tarda. No hem parat i ja es fa notar el cansament.\r\n<\/p>\n\n\n\n

        La primera sorpresa del dia ens l’hem trobat a primera hora del mat\u00ed quan ens dispos\u00e0vem a sortir als col\u00b7legis del slum. A la porta del nostre college, hi havia una gran quantitat de gent que estava fent cua per a alguna cosa que no sab\u00edem que era. Tots portaven eines per a treballar el camp i uns matxets que utilitzen per a tallar la gespa que no ens donaven molta tranquil\u00b7litat. La cua era immensa i podia haver-hi centenars de persones. A l’inici de la fila estaven nostres ja coneguts \u201clocal leaders\u201d als quals hem pogut saludar i preguntar el perqu\u00e8 d’aquesta gentada.\r\n<\/p>\n\n\n\n

        La conversa que hem tingut ha estat molt \u201cpol\u00edtica\u201d. Ens han explicat que la seva prioritat com a l\u00edders de l’slum \u00e9s vetllar pel benestar de tots. I que tota la gent que estava esperant venia perqu\u00e8 no tenen treball i el govern els ofereix un lloc de treball durant les pr\u00f2ximes setmanes. Els nostres benvolguts pol\u00edtics ens han comptat com gr\u00e0cies a ells l’slum funciona d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 i gr\u00e0cies als seus programes d’ocupaci\u00f3 la delinq\u00fc\u00e8ncia i la pobresa no fa m\u00e9s que reduir-se. Realment ens ha semblat tot una mica estrany i ho hem comentat amb Weasly.\r\n<\/p>\n\n\n\n

        Weasly ha rigut i ens ha explicat que aquests magn\u00edfics programes d’ocupaci\u00f3 nom\u00e9s es fan quan s’acosten eleccions. I que casualment els contractes de treball solen durar fins que les eleccions han passat. Pel que sembla, \u00e9s una manera d’assegurar-se un bon nombre de vots. La conversa ha continuat i Weasly no es creia que a Espanya a les persones que no troben treball l’estat els paga l’atur. Poder compartir aquests dies amb gent de la zona durant les 24 hores fa que sorgeixin unes converses interessant\u00edssimes amb les quals no parem d’aprendre coses noves.\r\n<\/p>\n\n\n\n

        • \"\"<\/figure><\/li>
        • \"\"<\/figure><\/li>
        • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

          El cam\u00ed cap als col\u00b7legis s’ha fet curt\u00edssim perqu\u00e8 Weasly ens ha explicat moltes m\u00e9s coses de la ciutat i all\u00ed hem passat el mat\u00ed sencer. La veritat \u00e9s que els matins es fan durs, estem fent classes de 9 a 13 sense parar i de vegades se’ns acaben els recursos.\r\n<\/p>\n\n\n\n

          Avui ens han explicat la hist\u00f2ria del Golden Heart School. Pel que sembla \u00e9s un col\u00b7legi que \u00e9s propietat de la seva directora. La directora t\u00e9 llogat un petit terreny de l’slum que ha de pagar al final de cada mes. Moltes vegades no aconsegueix pagar-ho a temps, ja que amb el que ingressa de les fam\u00edlies de col\u00b7legi ha de pagar tamb\u00e9 als seus professors. Per aquest motiu no \u00e9s estrany que de tant en tant aparegui un funcionari del govern i els faci fora d’una de les seves aules per un retard en el pagament. Per\u00f2 ella \u00e9s persistent i lloga un altre terreny, de tal manera que el col\u00b7legi va canviant de seu constantment. Ella ens deia, fent broma, que es tractava d’una modalitat nova de col\u00b7legi anomenada \u201cmoving School\u201d\r\n<\/p>\n\n\n\n

          I a la tarda ha arribat el plat fort del dia. Els que s’han quedat treballant al mat\u00ed en el college (un grup de dotze voluntaris) han anat a visitar una escola d’educaci\u00f3 especial. La resta de nois han pres el relleu en el treball de la pista de b\u00e0squet. En aquest internat hi ha 300 alumnes amb discapacitats diverses com a autisme, s\u00edndrome de down, par\u00e0lisi cerebral, etc. La major part d’ells han estat abandonats per les seves fam\u00edlies a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva discapacitat.\r\n<\/p>\n\n\n\n

          Despr\u00e9s d’agafar un matatu, aix\u00ed diuen els locales als autobusos de la zona, hem arribat al nostre dest\u00ed. El problema ha estat que la persona amb la qual hav\u00edem concertat la visita no estava i hem hagut de donar explicacions a la directora del lloc. Despr\u00e9s d’una conversa de m\u00e9s de 20 minuts en el seu despatx, on ens ha fet un aut\u00e8ntic interrogatori per a assegurar-se que \u00e9rem gent de fiar, hem pogut passar a treballar amb els nois. Haig de recon\u00e8ixer que l’entrevista ha estat una mica tensa, docs ella no acabava de fiar-se del nostre projecte, per\u00f2 al final ens ha convidat a passar a tot el grup.\r\n<\/p>\n\n\n\n

          • \"\"<\/figure><\/li>
          • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

            Al principi ha estat tot una mica dif\u00edcil de gestionar. Ens han ficat en un gran menjador de xapa de metall amb uns 100 nois i noies amb discapacitat. El soroll era enorme i els nois no paraven de moure’s, cridar i estaven una mica desconcertats. Hem fet petits grups de treball i els hem ensenyat a dibuixar coses senzilles com mans, cotxes o fins i tot diversos animals. Al cap de mitja hora estaven tots dibuixant sense parar i corrent per a preguntar-nos com podien millorar els seus dibuixos. L\u00f2gicament, no han sortit grans obres pict\u00f2riques, per\u00f2 l’afecte i l’esfor\u00e7 que han posat ha estat una veritable obra d’art. La il\u00b7lusi\u00f3 que tenien cada vegada que els felicitaves pel dibuix que feien \u00e9s dif\u00edcil de descriure en unes l\u00ednies.\r\n<\/p>\n\n\n\n

            En finalitzar la jornada, hem netejat amb escombres i pals de fregar tot el menjador i ens hem acomiadat dels nois amb abra\u00e7ades i balls. Algun d’ells plorava en veure que marx\u00e0vem i el que havia comen\u00e7at sent una trobada freda i dif\u00edcil, estava acabant amb un comiat molt emotiu on tant nosaltres com ells est\u00e0vem realment commoguts.\r\n<\/p>\n\n\n\n

            L’afecte que s\u00f3n capa\u00e7os de transmetre aquestes persones supleix amb escreix qualsevol discapacitat que puguin tenir, i realment podem dir que s\u00f3n uns superdotats, en alguns aspectes que no sempre sabem valorar, per\u00f2 s\u00f3n tal vegada els m\u00e9s importants. Dem\u00e0 tornarem amb un altre petit grup de voluntaris a continuar treballant amb aquests nois.\r\n<\/p>\n\n\n\n

            I a la nit ha vingut a sopar amb nosaltres Willy Maluenda (Alumni d’Esparta II) que est\u00e0 vivint a Nairobi i treballa en una ONG. Despr\u00e9s del sopar hem pogut intercanviar experi\u00e8ncies amb ell. Quan ens hem volgut adonar ja feia m\u00e9s d’una hora que xerr\u00e0vem i hem hagut de tallar perqu\u00e8 dem\u00e0 tornem a matinar.\r\n<\/p>\n\n\n\n

            \n\n\n\n

            Dia 5 | Projecte Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

            Avui de nou ha estat un dia de treball complet. Per\u00f2 el primer que hem fet ha estat acomiadar a Willy que s’ha quedat a dormir amb nosaltres, ja que anit acabem tard la tert\u00falia. Va ser una xerrada apassionant on ens va comptar la realitat dels camps de refugiats de Kenya. A m\u00e9s ens explico la seva experi\u00e8ncia en haver hagut de viure a l’slum durant diversos mesos. Ell no vivia en una barraca, per\u00f2 va passar molt de temps en un barri molt dif\u00edcil. Crec que als nois els ha ajudat molt veure com un alumni del col\u00b7legi ha decidit triar un itinerari professional en el qual el m\u00e9s important \u00e9s ajudar als altres i no guanyar diners costi el que costi.\r\n<\/p>\n\n\n\n

            Per\u00f2 tornem al treball, perqu\u00e8 avui la desorganitzaci\u00f3 africana ha fet que puguem descansar una mica m\u00e9s del que es preveu a la nostra planificaci\u00f3.\r\n<\/p>\n\n\n\n

            Fa dies que treballem a la pista de b\u00e0squet. \u00c9s un treball bastant dur al qual els nois estan responent estupendament. Consisteix a posar una gran quantitat de sorra i pedres expandides i endurides per terra per a despr\u00e9s cobrir-lo amb una esp\u00e8cie de rajoles que converteixin el s\u00f2l de la pista en una superf\u00edcie llisa on es pugui jugar b\u00e9. El treball \u00e9s molt f\u00edsic, ja que cal anar carregant carretons constantment, portar-los a la pista i amb les pales i altres eines anem repartint i aplanant.\r\n<\/p>\n\n\n\n

            • \"\"<\/figure><\/li>
            • \"\"<\/figure><\/li>
            • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

              El cas \u00e9s que fa diversos dies que veiem amb preocupaci\u00f3 com la muntanya de sorra es va reduint. Des de fa un parell de dies anem avisant al nostre benvolgut cap d’obres, Joseph, que cal comprar m\u00e9s sorra. Per\u00f2 ell sempre diu amb un somriure en la boca: \u201cdon\u2019t worry, don\u2019t worry\u2026 we have a lot of sand\u201d Nosaltres tractem d’explicar-li que el problema no \u00e9s que no hi hagi sorra ara, sin\u00f3 que queda poca i aviat s’acabar\u00e0. Per\u00f2 ell insisteix en la idea que no hi ha problema perqu\u00e8 tenim encara una mica de material. Doncs b\u00e9, avui ha arribat el dia en qu\u00e8 s’ha acabat la sorra i, efectivament, s’ha bloquejat tot el treball. Quan ha exclamat amb sorpresa \u201cOhhh there is no sand to continue working\u201d gaireb\u00e9 el matem.\r\n<\/p>\n\n\n\n

              L’organitzaci\u00f3 no \u00e9s el punt fort d’aquest lloc. La gent \u00e9s molt bona, amable, treballadora i servicial\u2026 per\u00f2 no saben organitzar b\u00e9 el seu treball. Estan acostumats a viure al dia i no s\u00f3n capa\u00e7os de pensar en el llarg termini. Algunes de les persones que treballen amb nosaltres aquests dies viuen a l’slum, i d’altres en barris molt humils. La seva principal preocupaci\u00f3 \u00e9s guanyar prou per a poder donar menjar avui als seus. I amb aquesta forma de vida \u00e9s dif\u00edcil preocupar-se per un sac de sorra que potser es gasta en uns dies.\r\n<\/p>\n\n\n\n

              Aix\u00f2 ha perm\u00e8s que el grup encarregat de la pista de b\u00e0squet hagi pogut prendre’s una tarda m\u00e9s relaxada entre partits de futbol, guitarres i tert\u00falies. La tarda ha passat volant.\r\n<\/p>\n\n\n\n

              • \"\"<\/figure><\/li>
              • \"\"<\/figure><\/li>
              • \"\"<\/figure><\/li>
              • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

                D’altra banda, el treball en els col\u00b7legis segueix el seu curs. \u00c9s impressionant la bretxa de coneixements que hi ha entre uns col\u00b7legis i altres dins de l’slum. Mentre que en un col\u00b7legi a penes els sona les ciutats properes del seu pa\u00eds, en uns altres s\u00f3n capa\u00e7os d’assenyalar-te Oceania en un mapa mundi. Esperem poder treure conclusions m\u00e9s clares quan fem els tests d’alfabetitzaci\u00f3 que hem preparat des de Viar\u00f3.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                A m\u00e9s, avui hem tornat al col\u00b7legi d’educaci\u00f3 especial a la tarda amb un altre grup de voluntaris. Si ahir la rebuda va ser una cosa freda, avui ha estat espectacular. Quan ens han vist arribar han sortit tots corrent a rebre’ns i abra\u00e7ar-nos. Les abra\u00e7ades no sortien gratis, ja que solien deixar la marca de la saliva que molts dels discapacitats no eren capa\u00e7os de controlar. Al principi costa una mica, per\u00f2 ha arribat un moment en qu\u00e8 tots est\u00e0vem entregats a la causa i el que abans causava rebuig, ara generava gratitud. Hem acabat cantant i ballant amb ells i de nou ha estat dif\u00edcil abandonar el col\u00b7legi perqu\u00e8 no ens deixaven marxar. L’\u00fanica forma que et deixessin anar era prometent-los que tornar\u00edem un altre dia. No vull ni imaginar com ser\u00e0 l’\u00faltim dia.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                \"\"<\/figure>\n\n\n\n

                I per a acabar el dia, hem tingut la celebraci\u00f3 del nostre primer aniversari a Nairobi. Els 18 anys no se celebren de qualsevol manera, i si b\u00e9 \u00e9s cert que no podem permetre’ns grans luxes, avui hem anat a comprar amb Moses unes cerveses i un past\u00eds sorpresa per a acabar el dia amb una festa que res ha d’envejar a la millor posada de llarg que un es pugui imaginar.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                \n\n\n\n

                Dia 6 | Projecte Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

                Avui ha estat un dia molt especial en ECT perqu\u00e8 hem celebrat la festa del Corpus Cristi. Tots ens hem preguntat com \u00e9s que la celebraci\u00f3 del Corpus \u00e9s una setmana despr\u00e9s de la festa, per\u00f2 les nostres preguntes no han trobat resposta. Kenya Rules.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                Hem aprofitat el mat\u00ed sense treball per a dormir una mica m\u00e9s i recuperar forces. Encara que no portem molts dies el ritme \u00e9s molt intens i a pesar que tots estem molt contents, es comen\u00e7a a notar el cansament. A m\u00e9s, gr\u00e0cies a aix\u00f2, ahir vam poder allargar una mica la festa d’aniversari i gaudir d’un ambient m\u00e9s dist\u00e8s.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                \n
                \n
                \"dia<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
                \n

                Per\u00f2 el fet de poder descansar una mica m\u00e9s no ha significat que no aprofitem el temps, ja que hem dedicat el mat\u00ed a fer un bon xafarranxo de neteja. La veritat \u00e9s que algunes de les habitacions dels nois comen\u00e7aven a semblar-se al propi slum. No \u00e9s f\u00e0cil mantenir la neteja i l’ordre en habitacions de 20 persones.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                Hem reunit escombres, pals de fregar, galledes i draps i ens hem posat a la feina. Despr\u00e9s de m\u00e9s d’una hora de neteja hem deixat tot com els dolls de l’or. En acabar, ens hem dividit en grups i uns s’han dedicat a preparar el cor per a la missa i la process\u00f3 del Corpus i altres han ajudat els locals a decorar el col\u00b7legi perqu\u00e8 estigu\u00e9s bonic per a rebre al Senyor pels seus carrers.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                A m\u00e9s, \u00e9s sorprenent com el poc que tenen ho posen al servei d’all\u00f2 m\u00e9s important. Despr\u00e9s d’omplir tot el cam\u00ed amb palmes d’algunes palmeres i flors hem ajudat a preparar l’oratori per a la missa que per primera vegada l’an\u00e0vem a tenir amb els mateixos kenians.\r\n<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

                D’altra banda, els kenians tamb\u00e9 tenien el seu propi cor del qual ens ha cridat l’atenci\u00f3 l’alegria i el ritme de les seves can\u00e7ons. L’idioma de la missa ha estat en angl\u00e8s i les can\u00e7ons han estat en suahili, castell\u00e0, catal\u00e0, angl\u00e8s i llat\u00ed. Una bona mescla que ens ha ajudat a tots a resar i continuar coneixent la cultura africana.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                Despr\u00e9s de la process\u00f3 hem anat a menjar per a despr\u00e9s posar-nos a la feina: la pista de b\u00e0squet ens esperava, despr\u00e9s d’haver arribat el cami\u00f3 amb la desitjada sorra.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                Ha tornat a ser una tarda de treball dur on la majoria han pogut treballar la pista que sembla que mai s’acabar\u00e0. Tot i que avui ja hem comen\u00e7at a posar les primeres llambordes encara queda molt per fer.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                • \"\"<\/figure><\/li>
                • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n

                  I com no podia ser d’una altra manera avui hem tornat al col\u00b7legi d’educaci\u00f3 especial amb l’\u00faltim grup de voluntaris que encara no havia anat. De nou ha estat molt impactant i tots els nois ens estaven esperant a la porta per a rebre’ns amb les seves afectuoses abra\u00e7ades. Un dels nois al sopar, mentre explic\u00e0vem algunes an\u00e8cdotes de la nostra visita al centre d’educaci\u00f3 especial, ha reconegut que el moment en el qual ha estat ensenyant a dibuixar a un noi amb s\u00edndrome de down ha estat un dels moments m\u00e9s feli\u00e7os de la seva vida. I \u00e9s que, com deia un altre dels voluntaris ahir a la tarda, aquests nois et roben el cor.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                  • \"\"<\/figure><\/li>
                  • \"\"<\/figure><\/li><\/ul><\/figure>\n\n\n\n
                    \n\n\n\n

                    Dia 7 | Projecte Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

                    Avui fa una setmana que v\u00e0rem sortir de Barcelona rumb a Kenya i tots tenim una sensaci\u00f3 una miqueta contradict\u00f2ria: els dies ens han passat per volant, per\u00f2 alhora ens sembla impossible que h\u00e0gim viscut tantes experi\u00e8ncies en tan poc temps.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    \n
                    \n
                    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
                    \n

                    Ens hem despertat amb un dia pluj\u00f3s. Ha estat una pluja molt suau per\u00f2 suficient per a deixar l’slum un punt m\u00e9s brut i enfangat de l’habitual. Quan a Nairobi plou a la nit significa que molta gent de l’slum no dorm perqu\u00e8 les barraques tenen molts forats i no poden resguardar de la pluja als nombrosos membres de la fam\u00edlia que dormen sota el mateix \u201csostre\u201d. Per aquest motiu el passeig fins als diferents col\u00b7legis on fem classe avui ha tingut un punt especial.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    En qualsevol cas, avui hem fet classes i hem treballat la pista de b\u00e0squet i les taules fins a les 11.30 on els diferents grups hem deixat el que est\u00e0vem fent per a reunir-nos en el col\u00b7legi d’educaci\u00f3 especial del Corpus Cristi. All\u00ed ten\u00edem un enc\u00e0rrec molt especial: organitzar la festa del \u201cAfrican Child\u2019s Day\u201d\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    Consolata, la directora del centre d’educaci\u00f3 especial, ens havia encarregat des de fa dies que munt\u00e9ssim una festa amb els gaireb\u00e9 cinquanta nens discapacitats que t\u00e9 aquest centre. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

                    La festa ha consistit en l’organitzaci\u00f3 d’uns jocs amb els nens on hem acabat amb el tradicional ball de la Macarena i despr\u00e9s els hem ajudat a cuinar i donar menjar a tots els nois. Al final hem tret les crispetes i el mandazi (unes pastes t\u00edpiques d’all\u00ed) que hav\u00edem comprat i les hi hem ofert com a regal.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    Passar un mat\u00ed amb aquests nois jugant, cantant i donant-los a menjar \u00e9s una experi\u00e8ncia dura que t’ajuda a valorar moltes coses que habitualment un no aprecia prou. A m\u00e9s, l’afecte dels nens i el somriure que mostren les seves cares nom\u00e9s amb donar-los una mica del nostre temps no t\u00e9 preu.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    \n
                    \n

                    Consolata ha clausurat la festa convidant-nos a una tassa de te i ens ha donat les gr\u00e0cies a tots per l’organitzaci\u00f3 del dia d’avui. La hi veia realment agra\u00efda per tot el que estem fent per \u201cels seus nens\u201d aquests dies.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    Havent dinat hem tingut el nostre segon comprom\u00eds futbol\u00edstic de la setmana. Hem anat a jugar a futbol a un col\u00b7legi pr\u00f2xim que estava tan sols a 20 minuts d’ECT. Quan hem arribat amb el nostre MATATU ens hem trobat tot el col\u00b7legi esperant-nos en el camp de futbol per a veure el partit. L’equip rival que estava format pels nois d’\u00faltim any del boarding school estaven escalfant quan hem arribat.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    El terreny de joc era semblant a un bon camp de patates i el pot de la pilota era totalment imprevisible. Despr\u00e9s d’un inici desencertat, ens hem posat amb dos gols per sota en el marcador. Per\u00f2 hem acabat remuntant amb gol de penal en el tram final de la trobada. El resultat final de 3-2 fa que continuem estant invictes en terres africanes.\r\n<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

                    \n
                    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

                    De tornada a ECT hem pogut comprovar des del MATATU el desordre d’una ciutat on les normes de tr\u00e0nsit s\u00f3n un mer formalisme. Els cotxes xiulen amb for\u00e7a, els motoristes van sense casc, i els vianants circulen per la carretera principal de la ciutat sense importar-los el que pugui passar-los. El cl\u00e0xon dels cotxes substitueix la funci\u00f3 de l’intermitent i la contaminaci\u00f3 dels vehicles plena de fum l’ambient. Aix\u00f2 si, ning\u00fa els lleva de la cara el seu somriure mentre enmig del caos et saluden aixecant les mans amb el seu afectu\u00f3s \u201cjambo, jambo\u201d\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    \n\n\n\n

                    Dia 8 | Proyecto Nairobi 2022<\/h2>\n\n\n\n

                    Ha arribat el cap de setmana despr\u00e9s de tota la setmana treballant intensament. La veritat \u00e9s que el dia d’avui s’esperava des de feia temps ja que per primera vegada an\u00e0vem a poder visitar el centre de la ciutat de Nairobi.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    El pla comen\u00e7ava amb un esdeveniment molt especial ja que avui se celebrava en la catedral de Nairobi una missa en honor a sant Josepmaria. La missa era a les 10, per\u00f2 hem arribat una mica abans per a poder agafar lloc. La veritat \u00e9s que a penes hem trigat 30 minuts a arribar en MATATU al centre de la ciutat. Altres anys hav\u00edem estat m\u00e9s d’una hora en l’autob\u00fas, per\u00f2 el tr\u00e0nsit a Nairobi desapareix el cap de setmana.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    Per als africans la Missa \u00e9s una festa on es troben tots els cristians per a gaudir junts sense gens de pressa i on poder ballar, cantar i resar sense importar-los el rellotge. Els cants i balls s\u00f3n impressionants i les homilies, i dic homilies perqu\u00e8 hi ha almenys un parell d’elles, s\u00f3n llargues. Per\u00f2 per a ells no importa. Quan els expliques que a Espanya si el moss\u00e8n s’allarga una mica en l’homilia la gent comen\u00e7a a posar-se nerviosa, no s\u00f3n capaces d’entendre-ho.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    Per als qui som de l’Obra ha estat molt bonic veure com l’Opus Dei ha arribat a tanta gent i com el missatge central de l’Opus Dei que tractem de transmetre a VIAR\u00d3, \u00e9s el mateix que ara un sacerdot transmet des de l’altar en una celebraci\u00f3 en el centre de la ciutat de Nairobi.\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    Despr\u00e9s hem anat a fer-nos una passejada pel centre de la ciutat. El centre de Nairobi tampoc t\u00e9 gran cosa que veure per\u00f2 \u00e9s interessant anar veient els diferents edificis p\u00fablics mentre els nostres amics inseparables de ECT ens van explicant com funcionen les institucions en aquesta ciutat. A m\u00e9s, tota aquesta zona on es troben les corts, el tribunal suprem, el banc central, el tresor nacional etc est\u00e0 absolutament controlada i vigilada per la policia que no et permet fer ni tan sols una sola fotografia\r\n<\/p>\n\n\n\n

                    \n
                    \n