{"id":4872,"date":"2019-12-11T09:21:57","date_gmt":"2019-12-11T09:21:57","guid":{"rendered":"http:\/\/viaro.org\/1997-qualsevol-nit-pot-sortir-el-sol\/"},"modified":"2020-02-12T09:13:42","modified_gmt":"2020-02-12T09:13:42","slug":"1997-qualsevol-nit-pot-sortir-el-sol","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/viaro.org\/en\/25-years-of-musicals\/1997-qualsevol-nit-pot-sortir-el-sol\/","title":{"rendered":"1997 – Qualsevol nit pot sortir el sol"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
Descarregar can\u00e7ons<\/a><\/div>\n\n\n\n
Descarregar gui\u00f3<\/a><\/div>\n\n\n\n

Hi ha un dia a l\u2019any, nom\u00e9s un,\nen el qual tots els personatges dels contes i els llibres del m\u00f3n surten de les\nseves p\u00e0gines i es reuneixen en algun lloc secret.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aquella vegada els personatges\nque anaven apareixent d\u2019entre les p\u00e0gines dels llibres no semblaven gaire\ncontents. Tots tenien la mateixa queixa: s\u2019estaven quedant plens de pols,  adormits, oblidats\u2026 perqu\u00e8 la gent ja no\nllegia els llibres on ells hi sortien.<\/p>\n\n\n\n

Al\u00ed Bab\u00e0, Guillem Tell, l\u2019\u00c0nec lleig, en Joan sense por\u2026 tothom hi\ndeia la seva: que si les p\u00e0gines se\u2019ls estaven tornant grogues, que si notaven\nla pols o la humitat, que si se\u2019ls esborraven les paraules\u2026 El Soldat de Plom\nsemblava el m\u00e9s preocupat de tots: <\/p>\n\n\n\n

– Podria matar-nos l\u2019oblit- va dir. I una veu trista li replic\u00e0\ndes de la foscor d\u2019un rac\u00f3: <\/p>\n\n\n\n

– Com a mi?<\/p>\n\n\n\n

Aleshores aparegu\u00e9 un llibre que ning\u00fa coneixia; era un llibre en\nblanc. Els altres, espantats, els van envoltar. <\/p>\n\n\n\n

  • Qu\u00e8 t\u2019ha passat? – li van preguntar. <\/li>
  • -El mateix que us pot passar a tots: que us quedeu en blanc; jo ja\nno s\u00e9 ni quin llibre era.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

    En sentir aix\u00f2 va irrompre en escena un personatge grotesc, vestit\namb un frac llumin\u00f3s tan llampant que feia mal a la vista: era un Showman\ntelevisiu, preocupat nom\u00e9s de tenir la gent entretinguda davant de la pantalla.\nVa anar directament cap al Llibre blanc per convidar-lo a anar al seu programa.\n<\/p>\n\n\n\n

    – Segur que far\u00e0s pujar l\u2019audi\u00e8ncia! – va cridar entusiasmat. – A\nla gent li encanten les hist\u00f2ries tristes.<\/p>\n\n\n\n

    El pobre Llibre blanc no sabia qu\u00e8 fer; sort que el Soldat de plom\nva intervenir: <\/p>\n\n\n\n

    – \u00c9s precisament aix\u00f2 el que est\u00e0 deixant els llibres en blanc!\nAlgunes bestieses que fan a la TV! No tot s\u2019hi val, saps?<\/p>\n\n\n\n

    Per\u00f2 el Showman no se sent\u00ed gens intimidat. <\/p>\n\n\n\n

    – S\u2019est\u00e0 acabant la pausa publicitar\u00ecai i l\u2019espectacle ha de\ncontinuar -va dir; – Tu, Llibre blanc: si vols \u00e8xit i fama, ja saps!  I va per tots! – I se n\u2019an\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

    En aquell moment el Soldat de plom es va adonar que si no\nconvencia el Llibre blanc el perdria per sempre. I no nomes a ell. Aix\u00ed que li\nva posar l\u2019exemple d\u2019un pr\u00edncep enganyat: el Pr\u00edncep granota, que com el seu\nnom indica fou un pr\u00edncep que una bruixa va entabanar i convert\u00ed en granota. <\/p>\n\n\n\n

    La hist\u00f2ria era fascinant i, quan el Llibre blanc va voler saber com acabava, el Soldat de plom li va dir:<\/p>\n\n\n\n

    – No, no! Si vols saber-ne el final, l\u2019has de llegir\u2026<\/p>\n\n\n\n

    El Llibre blanc va somriure per primer cop; potser per aix\u00f2 el Soldat de plom es va animar a explicar-li encara m\u00e9s hist\u00f2ries: la de la reina de Cors d\u2019Al\u00edcia en Terra de Meravelles; la fabulosa Odissea de l\u2019astut Ulisses; els contes infantils de l\u2019\u00c0nec lleig i del Gat amb botes; el teatre dels joglars medievals\u2026 Per\u00f2 sense explicar-li mai el final de cap hist\u00f2ria: <\/p>\n\n\n\n

    – Si vols saber-lo, ja el llegir\u00e0s! -li deia cada cop.<\/p>\n\n\n\n

    I aix\u00ed fins que, tot d\u2019una, el Llibre blanc va fer un crit, ple d\u2019emoci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

    – Mira, Soldat de plom! Mireu tots!<\/p>\n\n\n\n

    Les seves p\u00e0gines estaven escrites! Havia deixat de ser un llibre\nen blanc. El Showman va tornar a apar\u00e8ixer per aprofitar aquell moment \u201ctan\ntelevisiu\u201d, per\u00f2 el Llibre blanc el va fer fora perqu\u00e8 ja estava conven\u00e7ut que\nels llibres s\u00f3n molt m\u00e9s emocionants i enriquidors. <\/p>\n\n\n\n

    Ell mateix s\u2019havia convertit en un llibre ple de totes les\nhist\u00f2ries que el Soldat li havia explicat; i fins i tot tenia t\u00edtol: \u201cQualsevol\nnit pot sortir el sol\u201d perqu\u00e8 sempre hi ha esperan\u00e7a i un bon llibre sempre pot\najudar.<\/p>\n\n\n\n

    Aix\u00ed que, com que \u00e9s Nadal, aprofitem aquest regal i escampem-lo\nper tot arreu: que surti el sol a cada llar!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Hi ha un dia a l\u2019any, nom\u00e9s un, en el qual tots els personatges dels contes i els llibres del m\u00f3n surten de les seves p\u00e0gines i es reuneixen en algun lloc secret. Per\u00f2 aquella vegada els personatges que anaven apareixent d\u2019entre les p\u00e0gines dels llibres no semblaven gaire contents. Tots tenien la mateixa queixa: […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":4511,"parent":4861,"menu_order":3,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-ibsc.php","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_joinchat":[],"footnotes":""},"class_list":["post-4872","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",2560,1705,false],"thumbnail":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-300x200.jpg",300,200,true],"medium_large":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-768x512.jpg",640,427,true],"large":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-1024x682.jpg",640,426,true],"1536x1536":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",1536,1023,false],"2048x2048":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",2048,1364,false],"related-content":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-297x167.jpg",297,167,true]},"uagb_author_info":{"display_name":"Comunicaci\u00f3 Viar\u00f3","author_link":"https:\/\/viaro.org\/en\/author\/viarocom\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Hi ha un dia a l\u2019any, nom\u00e9s un, en el qual tots els personatges dels contes i els llibres del m\u00f3n surten de les seves p\u00e0gines i es reuneixen en algun lloc secret. Per\u00f2 aquella vegada els personatges que anaven apareixent d\u2019entre les p\u00e0gines dels llibres no semblaven gaire contents. Tots tenien la mateixa queixa:…","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4872"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5180,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4872\/revisions\/5180"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4861"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4511"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}