{"id":4876,"date":"2019-12-11T09:25:22","date_gmt":"2019-12-11T09:25:22","guid":{"rendered":"http:\/\/viaro.org\/1998-fem-teatre\/"},"modified":"2020-02-12T09:14:38","modified_gmt":"2020-02-12T09:14:38","slug":"1998-fem-teatre","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/viaro.org\/en\/25-years-of-musicals\/1998-fem-teatre\/","title":{"rendered":"1998 – Fem teatre!"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
Descarregar can\u00e7ons<\/a><\/div>\n\n\n\n
Descarregar gui\u00f3<\/a><\/div>\n\n\n\n

Fins i tot per Nadal la vida al poble era molt avorrida; ning\u00fa\nfeia res d\u2019especial\u2026 Els grans es treien els nens de sobre; \u201cBusca\u2019t la vida\u201d,\nels deien, per\u00f2 no hi havia cap diversi\u00f3: ni parcs, ni cinemes, ni res de res\u2026<\/p>\n\n\n\n

B\u00e9\u2026 res de res, no: hi havia un gran teatre per\u00f2 estava abandonat\ni queia a trossos. Els nois de la colla m\u00e9s d\u2019una vegada havien parlat de\nmuntar una obra de teatre musical all\u00e0 dins; per\u00f2 feia falta alguna cosa m\u00e9s\nque idees i talent: calien diners. O millor dit, alg\u00fa amb diners disposat a\ninvertir-los en aquella bogeria! <\/p>\n\n\n\n

I sabeu qu\u00e8? Aquell \u201calg\u00fa\u201d havia arribat al poble i volia ajudar\naquells nois a aconseguir el seu somni. S\u00ed, es tractava d\u2019un emprenedor que\nestimava a parts iguals la cultura i la iniciativa per\u00f2 que no estava disposat\na, simplement, regalar-los res: volia que s\u2019ho guanyessin\u2026<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que d\u2019entrada nom\u00e9s els va animar que no tinguessin por i que\nintentessin l\u2019aventura de muntar una obra, i tot seguit va desapar\u00e8ixer.\nAleshores els nois van comen\u00e7ar a discutir sobre qu\u00e8 havia de fer cadasc\u00fa: hi\nhavia m\u00e9s candidats a director que a actor\u2026 I cap d\u2019ells tenia exper\u00ecencia.<\/p>\n\n\n\n

El projecte hauria mort all\u00e0 mateix si no hagu\u00e9s estat per un vell\nque vivia dins de l\u2019antic teatre. S\u00ed, com ho sentiu: es tractava d\u2019un vell\nactor, l\u2019\u00fanic que quedava de la companyia que s\u2019havia quedat a viure all\u00e0 quan\nvan haver d\u2019abaixar el tel\u00f3 per \u00faltim cop. Ell s\u00ed que en sabia, de teatre. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ec que tots van estar d\u2019acord que el vell seria el director. A\npartir d\u2019aqu\u00ed tot va ser bufar i fer ampolles: es va fer un c\u00e0sting d\u2019acotrs i\ncantants per triar els nois idonis per a cada paper; mentrestant els tramoies i\nels decoradors creaven fant\u00e0stics paisatges de cart\u00f3 pedra pintat; els sastres\ni els maquilladors feien experiments per aconseguir efectes terror\u00edfics o\ndivertits; els t\u00e8cnics de so i els il\u00b7luminadors remenaven cables i botons fins\nque aconseguien no fondre els ploms i que tot el teatre s\u2019ompl\u00eds de m\u00fasica i\nllum\u2026 <\/p>\n\n\n\n

El millor de tot era que tothom valia per a alguna cosa, perqu\u00e8\ntot \u00e9s important; fins i tot els encarregats de passar l\u2019escombra (que eren\ncapa\u00e7os de crear impressionants coreografies a ritme de cops de raspalls, pals\nd\u2019escombra i cubells).<\/p>\n\n\n\n

La veritat \u00e9s que alguns dels pares dels nois s\u2019havien queixat\nperqu\u00e8 es pensaven que els seus fills perdien el temps, i que a sobre aquella\naventura els acabaria costant diners. Per\u00f2 quan van veure que els nois ho\npreparaven amb tant d\u2019entusiasme i treballaven tant b\u00e9 a les ordres del vell\nactor, ells mateixos tamb\u00e9 s\u2019hi anaren implicant. Tots menys l\u2019electricista del\npoble, que remugava constantment.<\/p>\n\n\n\n

En aquest punt va apar\u00e8ixer de nou l\u2019empresari amb un feix de\nbitllets per tapar els forats que calgu\u00e9s, i un tracte: ell pagava les factures\ni, a canvi, s\u2019enduria la recaptaci\u00f3 de la funci\u00f3. I per descomptat els nois van\naccceptar-ho sense dubtar.<\/p>\n\n\n\n

La nit abans de l\u2019estrena tot eren nervis i emoci\u00f3. Ja us ho podeu\nimaginar: tanta gent implicada en un mateix projecte! Tanta il\u00b7lusi\u00f3 i tantes\nhores de feina\u2026 L\u2019endem\u00e0 l\u2019expectaci\u00f3 era total al poble, i semblava que ning\u00fa\nes volia perdre la funci\u00f3, per\u00f2\u2026<\/p>\n\n\n\n

Primer va ser un tro lluny\u00e0\u2026 despr\u00e9s un altre\u2026 i de sobte un llamp\nva migpartir el cel i toc\u00e0 de ple el vell teatre. Tot va quedar a les fosques.\nEl llamp havia tocat de ple el cor del sistema el\u00e8ctric del teatre. Sembla va\nimpossible de reparar\u2026 excepte per l\u2019electricista del poble, l\u2019unic que ho\npodia arreglar i l\u2019\u00fanic que semblava en contra de tot. <\/p>\n\n\n\n

El volien anar a buscar per\u00f2 ell va sorprendre a tothom\npresentant-se al teatre: havia ent\u00e8s que l\u2019esfor\u00e7 dels nois i de tots els ve\u00efns\nno podia quedar en res per culpa seva; aix\u00ed que hi va posar el seu gra de sorra\ni va ser decisiu. Va aconseguir que la brillantor torn\u00e9s al vell teatre, que la\nfunci\u00f3 es pogu\u00e9s fer i que fos un \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n

Quan va arribar l\u2019hora de passar comptes l\u2019empresari va somriure\nsatisfet per\u00f2 es neg\u00e0 a rebre ni un sol c\u00e8ntim de la caixa. Considerava que\ns\u2019ho havien ben guanyat i ell se sentia ben pagat amb l\u2019espectacle que havia\nvist a l\u2019escenari\u2026 i amb tota la feinada pr\u00e8via. I havent dit aix\u00f2,\ndesaparegu\u00e9\u2026 m\u00e0gicament.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 aquell no havia estar l\u2019\u00fanic regal de Nadal d\u2019aquell any; els\nnois no pensaven guanyar diners amb el que havien fet, aix\u00ed que agafaren tota\nla recaptaci\u00f3 de taquilla que l\u2019emprenador els havia cedit i la donaren a la\ngent m\u00e9s necessitada del poble.\n\nDespr\u00e9s d\u2019aquell Nadal la\nvida al poble no va ser avorrida mai m\u00e9s: el vell segu\u00ed fent obres de teatre\namb els nois, i sempre amb campanyes per ajudar qui m\u00e9s ho necessit\u00e9s.\n\n\n\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fins i tot per Nadal la vida al poble era molt avorrida; ning\u00fa feia res d\u2019especial\u2026 Els grans es treien els nens de sobre; \u201cBusca\u2019t la vida\u201d, els deien, per\u00f2 no hi havia cap diversi\u00f3: ni parcs, ni cinemes, ni res de res\u2026 B\u00e9\u2026 res de res, no: hi havia un gran teatre per\u00f2 estava […]<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":4511,"parent":4861,"menu_order":4,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template-ibsc.php","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","_joinchat":[],"footnotes":""},"class_list":["post-4876","page","type-page","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",2560,1705,false],"thumbnail":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-150x150.jpg",150,150,true],"medium":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-300x200.jpg",300,200,true],"medium_large":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-768x512.jpg",640,427,true],"large":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-1024x682.jpg",640,426,true],"1536x1536":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",1536,1023,false],"2048x2048":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080.jpg",2048,1364,false],"related-content":["https:\/\/viaro.org\/wp-content\/uploads\/2019\/11\/181215-PMacM-3080-297x167.jpg",297,167,true]},"uagb_author_info":{"display_name":"Comunicaci\u00f3 Viar\u00f3","author_link":"https:\/\/viaro.org\/en\/author\/viarocom\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Fins i tot per Nadal la vida al poble era molt avorrida; ning\u00fa feia res d\u2019especial\u2026 Els grans es treien els nens de sobre; \u201cBusca\u2019t la vida\u201d, els deien, per\u00f2 no hi havia cap diversi\u00f3: ni parcs, ni cinemes, ni res de res\u2026 B\u00e9\u2026 res de res, no: hi havia un gran teatre per\u00f2 estava…","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4876","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4876"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5186,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4876\/revisions\/5186"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4861"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4511"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}