{"id":1087,"date":"2022-11-17T09:55:49","date_gmt":"2022-11-17T08:55:49","guid":{"rendered":"https:\/\/viaro.org\/research\/sant-josepmaria-i-viaro\/"},"modified":"2022-11-17T15:34:53","modified_gmt":"2022-11-17T14:34:53","slug":"sant-josepmaria-i-viaro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/sant-josepmaria-i-viaro\/","title":{"rendered":"SANT JOSEPMARIA I VIAR\u00d3"},"content":{"rendered":"\n

En aquest article explorarem la relaci\u00f3 entre San Josemar\u00eda i Viar\u00f3 i les l\u00ednies mestres que, amb la intu\u00efci\u00f3 d’un cor gran, va indicar per als col\u00b7legis en els quals l’Opus Dei prest\u00e9s la seva atenci\u00f3 espiritual. \n<\/p>\n\n

Els qui van entrar per primera vegada a Viar\u00f3 el 5 d’octubre de 1963 potser no eren conscients que es convertien \u2014juntament amb el petit grup de directius, professors i personal no docent\u2014 en protagonistes principals de la hist\u00f2ria de Viar\u00f3. Es tractava d’un repte especial: comen\u00e7ar l’activitat docent en un col\u00b7legi nou, diferent i allunyat dels principals nuclis urbans. \n<\/p>\n\n

Aquest petit grup de professionals de l’educaci\u00f3 esperaven amb impaci\u00e8ncia i nerviosisme l’arribada dels primers cent cinquanta alumnes. Tenien confian\u00e7a en els ensenyaments de sant Josepmaria \u2014que coneixien b\u00e9\u2014, i estaven conven\u00e7uts que, si els sabien posar en pr\u00e0ctica, Viar\u00f3 donaria que parlar. Eren conscients que depenien moltes coses grans de la labor educativa que anaven a comen\u00e7ar. Si posaven correctament els fonaments aviat veurien cr\u00e9ixer un arbre frond\u00f3s quallat de bons fruits. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\"\"<\/figure>\n
<\/div>\n\n

Per\u00f2, quina va ser la prehist\u00f2ria de Viar\u00f3? La trobem a Sant Josepmar\u00eda que, amb la intu\u00efci\u00f3 de qui t\u00e9 un cor gran, va tra\u00e7ar les l\u00ednies mestres del que haurien de ser els centres educatius en els quals l’Opus Dei prest\u00e9s la seva atenci\u00f3 espiritual. El 1951 va conversar amb els promotors d’un col\u00b7legi a Bilbao, Gaztelueta, que seria el primer centre educatiu d’ensenyament mitj\u00e0 obra corporativa de l’Opus Dei. \n<\/p>\n\n

\n
\n
Sense entrar en els aspectes t\u00e8cnics, que haurien de resoldre ells com a professionals competents<\/a>, Sant Josepmaria els va animar a preveure un sistema organitzat de tutories amb cada alumne amb una periodicitat quinzenal; els va desaconsellar establir quadres d’honor o llocs a la classe segons les qualificacions obtingudes, habitual en aquella \u00e8poca.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Els va suggerir que triessin un uniforme escolar alegre, diferent de les bates a l’\u00fas llavors; els va comentar que el col\u00b7legi hauria de ser una prolongaci\u00f3 de la fam\u00edlia; serien col\u00b7legis oberts a tots, on es respectaria la llibertat personal; finalment, caldria posar els mitjans perqu\u00e8 tota fam\u00edlia que desitg\u00e9s aquest model educatiu per als seus fills pogu\u00e9s acudir sense que la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica ho fes inviable, per la qual cosa caldria preveure un sistema de beques. \n<\/p>\n\n

I aix\u00ed, amb la il\u00b7lusi\u00f3 de posar en pr\u00e0ctica aquests principis, va n\u00e9ixer Viar\u00f3. Va n\u00e9ixer petit, per\u00f2 amb magnanimitat i amb uns fonaments s\u00f2lids. Unes poques fam\u00edlies il\u00b7lusionades amb aquest projecte educatiu es van trobar amb uns professionals disposats a somiar amb ideals grans. Els alumnes posarien la resta. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\n
\n
\"Sant<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n
\"Sant<\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n
<\/div>\n\n

\n
\n
Estava tot per fer. Somieu i us quedareu curts<\/strong>, els deia Sant Josepmaria. No jutgis per la petitesa dels comen\u00e7aments: una vegada em van fer notar que no es distingeixen per la grand\u00e0ria les llavors que donaran herbes anuals de les quals produiran arbres centenaris (Cam\u00ed, 820)<\/strong>. No m’oblidis que a la terra tot all\u00f2 que \u00e9s gran ha comen\u00e7at sent petit. \u2014All\u00f2 que neix gran \u00e9s monstru\u00f3s i mor (Cam\u00ed 821)<\/strong>.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Era important comen\u00e7ar b\u00e9. Aix\u00ed, Viar\u00f3 deixaria empremta en la vida de moltes persones en el futur. El vaixell havia de seguir el rumb correcte; una lleugera desviaci\u00f3 en aquests primers anys portaria en el futur al col\u00b7legi lluny del dest\u00ed desitjat. \n<\/p>\n\n

Han passat gaireb\u00e9 seixanta anys. Viar\u00f3 ha crescut i avui \u00e9s una realitat joiosa. Aquell ametller solitari que presidia una vinya s’ha convertit en un frond\u00f3s bosc i un jard\u00ed en el qual s’intercalen els diferents edificis que acullen a la comunitat educativa de Viar\u00f3. \n<\/p>\n\n

Aquells tra\u00e7os esbossats per Sant Josepmaria s’han anat fent vida a Viar\u00f3 dia a dia, a cada fam\u00edlia, a cada professional que, amb esfor\u00e7 i fidelitat a l’esperit fundacional, ha anat fent realitat aquells somnis que \u2014avui ho podem comprovar\u2014 s’han quedat curts. \n<\/p>\n\n

Sant Josepmaria i viaro. estan\u00e7a el 1972<\/h3>\n\n

\n
\n
Aviat es compliran cinquanta anys de la visita de sant Josepmaria a Viar\u00f3. En la trobada que va tenir amb pares i professors a la biblioteca del col\u00b7legi el 21 de novembre de 1972<\/a><\/strong>, va comentar: en el col\u00b7legi hi ha tres coses importants: el primer, els pares; el segon, el professorat; el tercer, els alumnes. Els vostres fills \u2014no us ofengueu\u2014 estan en tercer lloc. D’aquesta manera aniran b\u00e9.<\/strong><\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
La vostra tasca \u00e9s molt interessant, i els vostres negocis no es ressentiran per aquesta dedicaci\u00f3 que us demana el col\u00b7legi. Amb paraules de l’Esperit Sant us dic: electi mei non laborabunt frustra. Us ha triat el Senyor, per a aquesta labor que es fa en profit dels vostres fills, de les intel\u00b7lig\u00e8ncies dels vostres fills, del car\u00e0cter dels vostres fills; perqu\u00e8 aqu\u00ed no nom\u00e9s s’ensenya, sin\u00f3 que s’educa, i els professors participen dels drets i deures del pare i de la mare. El mateix passa a tants col\u00b7legis semblants a aquest, que hi ha per tot el m\u00f3n.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n

<\/p>\n\n

\"sant<\/figure>\n
<\/div>\n\n

Sant Josepmaria va fer aportacions valuos\u00edssimes en el camp educatiu. No va ser la seva intenci\u00f3 escriure cap tractat, ni crear una escola pedag\u00f2gica pr\u00f2pia de l’Opus Dei. La seva aportaci\u00f3 se cenyia a l’esperit que ha d’inspirar l’educaci\u00f3 i a la manera de tractar a les persones. Els seus ensenyaments tenen un valor permanent perqu\u00e8 expressen valors que no s\u00f3n propis d’una \u00e8poca, ni d’un lloc i, per tant, manifesten una enorme diversitat segons les persones i les institucions educatives. \n<\/p>\n\n

\n
\n
L’abast del seu influx educatiu \u00e9s present tamb\u00e9 en tants col\u00b7legis, universitats, centres de formaci\u00f3 professional, activitats i programes d’orientaci\u00f3 familiar, resultat de la tenacitat de pares i mares de fam\u00edlia, fidels de la Prelatura o sense cap vinculaci\u00f3 amb ella que, inspirats en l’ideal cristi\u00e0 de formaci\u00f3 predicat per Sant Josepmaria, van promoure \u2014i continuen promovent\u2014 pel m\u00f3n sencer activitats educatives amb perfils variad\u00edssims (cf. MEJ\u00cdA, D., El pensament educatiu de San Josemar\u00eda Escriv\u00e1 de Balaguer, en: San Josemar\u00eda i la Universitat<\/em>, Universitat de La Sabana, Bogot\u00e0 2009, p. 221).<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Em referir\u00e9 a alguna d’aquestes aportacions. En primer lloc, el seu amor a la llibertat. Sant Josepmaria sabia que la llibertat ha d’impregnar tota labor educativa per a poder formar persones de criteri. Educar b\u00e9 consisteix a ajudar la persona a fer bon \u00fas de la seva llibertat. Conv\u00e8ncer en lloc d’imposar; motivar abans que exigir obedi\u00e8ncia cega. \n<\/p>\n\n

\n
\n
Educar consisteix a procurar que la persona volunt\u00e0riament vulgui fer el b\u00e9 perqu\u00e8 entengui que aquella decisi\u00f3 li fa ser millor persona. Per aix\u00f2, els centres educatius d’inspiraci\u00f3 cristiana estan oberts a tots, respectant de manera exquisida la llibertat de cadascun, perqu\u00e8, en paraules de Sant Josepmaria, la llibertat \u00e9s un do de D\u00e9u (Amics de D\u00e9u, cap. 2).<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
Sant Josepmaria ho aplicava tamb\u00e9 a l’educaci\u00f3 en la fe. Parlava als pares de resar, de donar exemple als seus fills, de transmetre amb la pr\u00f2pia vida una formaci\u00f3 profunda, d’educar en un clima d’alegria i de llibertat. I afegia: “No els obliguis a res, per\u00f2 que us vegin resar: \u00e9s el que jo he vist fer als meus pares i se m’ha quedat al cor. De manera que quan els teus fills arribin a la meva edat, se’n recordaran amb afecte de la seva mare i del seu pare, que els van obligar nom\u00e9s amb l’exemple, amb el somriure, i donant-los la doctrina quan era convenient, sense donar-los la llauna”.<\/strong><\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Aquesta mateixa manera d’actuar s’ha d’aplicar al col\u00b7legi; no obligar, per\u00f2 s\u00ed facilitar, primerament, amb el bon exemple. En una obra corporativa es procura que pares, professors, personal no docent i alumnes puguin viure la seva vida cristiana. Si ho desitgen poden comptar amb l’ajuda dels sacerdots que treballen en el col\u00b7legi perqu\u00e8 poden dirigir-se a ells per a parlar del que els interessi. \n<\/p>\n\n

A m\u00e9s, la Capellania organitza actes lit\u00fargics \u2014la Missa di\u00e0ria a la qual poden acudir tots els membres de la comunitat educativa que ho desitgin\u2014 i altres activitats, com a cursos de rec\u00e9s per a pares o per a alumnes. L’Oratori est\u00e0 permanentment obert per a qui vulgui anar. Tot, en un clima de llibertat, sense el qual no \u00e9s possible viure una vida cristiana. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\"\"<\/figure>\n
<\/div>\n\n

\n
\n
Per\u00f2, inseparablement unida a la llibertat es troba, com a anvers de la moneda, la responsabilitat: No hi ha veritable educaci\u00f3 sense responsabilitat personal, ni responsabilitat sense llibertat (\u00c9s Crist que Pansa, n. 27)<\/strong>. Educar significa, per tant, formar persones lliures i responsables. S’ent\u00e9n aix\u00ed que el conegut pedagog Garc\u00eda Hoz, seguint els ensenyaments de Sant Josepmaria, afirm\u00e9s que \u00abl’educaci\u00f3 \u00e9s el proc\u00e9s d’ajuda a un subjecte perqu\u00e8 arribi a ser veritablement lliure.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
La finalitat m\u00e9s clara de l’educaci\u00f3 \u00e9s la d’estimular i orientar la capacitat de fer \u00fas responsable de la llibertat, a trav\u00e9s de la qual l’home governa la seva vida d’acord amb les exig\u00e8ncies de la dignitat de la persona humana\u00bb (GARC\u00cdA HOZ, V., Seguint de les petjades del Beat Josepmaria Escriv\u00e1 de Balaguer. Idees per a l’educaci\u00f3<\/em>, p. 78).<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
Un altre tret molt caracter\u00edstic dels ensenyaments de Sant Josepmaria \u00e9s la santificaci\u00f3 del treball. A Solc, escrivia: Estudi, treball: deures ineludibles en tot cristi\u00e0; mitjans per a defensar-nos dels enemics de l’Esgl\u00e9sia i per a atreure \u2014amb el nostre prestigi professional\u2014 a tantes altres \u00e0nimes que, sent bones, lluiten a\u00eflladament. S\u00f3n arma fonamental\u00edssima per a qui vulgui ser ap\u00f2stol enmig del m\u00f3n (Solc, 483).<\/strong><\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
No es pot santificar un treball que humanament sigui un nyap, perqu\u00e8 no hem d’oferir a D\u00e9u tasques mal fetes (Solc, 493).<\/strong><\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Treballar b\u00e9. Per a l’alumne, l’estudi \u00e9s el seu treball. Educar \u00e9s tamb\u00e9 ensenyar a treballar b\u00e9, acabadament b\u00e9, cuidant els detalls petits. A m\u00e9s dels professors, aqu\u00ed tenen un paper rellevant els professionals no docents: des del treball de la cuina s’educa; des de manteniment, jardineria, secretaria i recepci\u00f3 s’educa. L’exemple del treball fet amb esperit de servei als altres \u00e9s el millor educador. \n<\/p>\n\n

El professor no pot limitar-se a transmetre els coneixements de la mat\u00e8ria que imparteix; aix\u00f2 \u00e9s necessari, per\u00f2 no suficient. Exigir en l’ordre, en la puntualitat, vestir correctament, parlar educadament, en la correcci\u00f3 en el tracte amb els companys, en la cura de la presentaci\u00f3 dels treballs i en molts altres aspectes que seria interminable enumerar, educa i ajuda a cr\u00e9ixer en les virtuts necess\u00e0ries per al desenvolupament integral de la persona. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\n
\n
\"sant<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n
\"sant<\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n
<\/div>\n\n

\n
\n
Aquest treball ben fet, acabat fins als petits detalls \u2014l’estudi, per als alumnes\u2014 si es fa per amor de D\u00e9u, pot santificar-se, santificar a qui ho realitza i santificar als altres. En paraules de Sant Josepmaria: La vostra vocaci\u00f3 humana \u00e9s part, i part important, de la vostra vocaci\u00f3 divina. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual us heu de santificar, contribuint al mateix temps a la santificaci\u00f3 dels altres, dels vostres iguals, precisament santificant el vostre treball i el vostre ambient: aquesta professi\u00f3 o ofici que omple els vostres dies (\u00c9s Crist que Pansa, n. 46).<\/strong><\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Un tercer aspecte en el qual insistia Sant Josepmaria \u00e9s el creixement en virtuts. Un centre educatiu \u00e9s un lloc privilegiat per a ensenyar a viure les virtuts humanes. Parlava amb freq\u00fc\u00e8ncia de la seva estima per la sinceritat. Tornant a la tert\u00falia de Viar\u00f3, responia d’aquesta manera a la pregunta d’un professor sobre quina virtut cal ensenyar primer als nois. \n<\/p>\n\n

\n
\n
Deia: La sinceritat. Una criatura que des de petita s’acostuma a deixar anar el gripau<\/em> que t\u00e9 dins, i en la cara del professor \u2014tot sol amb ell, s’ent\u00e9n\u2014, \u00e9s una criatura meravellosa. Cal inculcar-los la sinceritat, i per a aix\u00f2, heu de ser vosaltres molt sincers. Ensenyeu als nens a acudir al confessor. Per\u00f2 jo els aconsellaria, a m\u00e9s, que parlin amb el preceptor, que guarda silenci professional i pot ajudar-los de moltes maneres: espirituals, psicol\u00f2giques, materials, \u2026<\/strong><\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

El col\u00b7legi ha de ser una escola de virtuts, on s’est\u00e0 a gust i es treballa sense tensions perqu\u00e8 es crea un clima agradable. En definitiva, un lloc on tots \u2014pares, professors, personal no docent i alumnes\u2014 ho passen b\u00e9. \u00c9s en aquest context on arrelen m\u00e9s f\u00e0cilment les virtuts, perqu\u00e8 cada persona se sent estimada, apreciada. M’agrada pensar, seguint els ensenyaments de Sant Josepmaria, que en un col\u00b7legi cada alumne \u00e9s important. \n<\/p>\n\n

\n
\n
Cadascun \u00e9s \u00fanic i mereixedor de totes les nostres atencions. Escrivia: No poden tractar-se les \u00e0nimes en massa! No \u00e9s l\u00edcit ofendre la dignitat humana i la dignitat de fill de D\u00e9u, no atenent personalment a cadascun (\u2026) perqu\u00e8 cada \u00e0nima \u00e9s un tresor meravell\u00f3s: cada home \u00e9s \u00fanic, insubstitu\u00efble. Cadascun val tota la sang de Crist. (\u00c9s Crist que passa, n. 80).<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
Per aix\u00f2, en les converses personals amb els pares i els alumnes, cal escoltar m\u00e9s que parlar; procurar aprendre m\u00e9s que dir el que cal fer. \u00c9s llavors quan es crea el clima necessari perqu\u00e8, conjuntament pares i col\u00b7legi, encertin en la manera de formar i educar a cada alumne. Aquest \u00e9s el sentit de les paraules de Sant Josepmaria: primer, els pares, perqu\u00e8 s\u00f3n els principals responsables de l’educaci\u00f3 dels seus fills. Els professionals de l’educaci\u00f3 \u2014a m\u00e9s de transmetre els continguts de les mat\u00e8ries corresponents\u2014 col\u00b7laboren, ajuden i reforcen la labor dels pares. Mai els substitueixen.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Entre les virtuts que Sant Josepmaria acostumava a destacar estan, a m\u00e9s de la sinceritat, la lleialtat, la confian\u00e7a, l’amistat, l’alegria, l’esperit de servei i la preocupaci\u00f3 social. Formant persones virtuoses es contribueix de manera efica\u00e7, encara que silenciosa, a crear una societat on imperi el respecte cap a tots els homes. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\"sant<\/figure>\n
<\/div>\n\n

\n
\n
Tornem als comen\u00e7aments de\u00a0Viar\u00f3<\/a>. D’alguna manera, estem encara en els comen\u00e7aments. Seixanta anys s\u00f3n pocs per a una instituci\u00f3 educativa. Som protagonistes d’una labor cridada a durar segles. Ho veiem en altres labors educatives centen\u00e0ries que, gr\u00e0cies a la bona tasca de moltes generacions de docents, han arribat fins als nostres dies. Mentre els ensenyaments de Sant Josepmaria siguin una base s\u00f2lida del nostre projecte educatiu i preservem la nostra identitat cristiana com una cosa profunda i constitutiva de la nostra manera de ser, la continu\u00eftat de Viar\u00f3 estar\u00e0 assegurada.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Una identitat cristiana que no consisteix solament a introduir uns afegits de tipus espiritual o doctrinal: aix\u00f2 seria una cosa postissa. Aquesta inspiraci\u00f3 cristiana ha de manifestar-se en tota la vida col\u00b7legial: en els ensenyaments acad\u00e8mics, en la vida di\u00e0ria del centre i en totes les persones que hi treballen. Tot ha de projectar una imatge i una concepci\u00f3 cristiana de l’home i de les realitats que ens envolten. \n<\/p>\n\n

\n
\n
Educar \u00e9s una tasca apassionant. I educar als fills perqu\u00e8 siguin ciutadans honrats disposats a posar a Crist en el cim de totes les activitats humanes (Forja, n. 685)<\/strong> \u2014cadascun des del lloc concret que ocupa en el m\u00f3n, en la seva fam\u00edlia, en el seu treball i a la seva ciutat\u2014, \u00e9s una tasca que ha d’ocupar els millors esfor\u00e7os dels pares.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Una tasca per la qual val la pena donar el millor d’un mateix i en la qual ning\u00fa \u2014tampoc el col\u00b7legi\u2014 els pot substituir. Per\u00f2 en aquest cam\u00ed poden comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels professionals de l’educaci\u00f3, perqu\u00e8 els ajudin en tot el que estigui de la seva m\u00e0 en aquesta missi\u00f3, que \u00e9s la m\u00e9s noble que es pot realitzar en aquesta vida. I aqu\u00ed sempre ens trobaran als professionals que treballem en Viar\u00f3. \n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquest article explorarem la relaci\u00f3 entre San Josemar\u00eda i Viar\u00f3 i les l\u00ednies mestres que, amb la intu\u00efci\u00f3 d’un cor gran, va indicar per als col\u00b7legis en els quals l’Opus Dei prest\u00e9s la seva atenci\u00f3 espiritual. Els qui van entrar per primera vegada a Viar\u00f3 el 5 d’octubre de 1963 potser no eren conscients  … Read more <\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1057,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[11],"class_list":["post-1087","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","autor-ernest_cat"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1087"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1092,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087\/revisions\/1092"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1057"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1087"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1087"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}