{"id":1303,"date":"2023-03-14T11:46:30","date_gmt":"2023-03-14T10:46:30","guid":{"rendered":"https:\/\/viaro.org\/research\/aprendre-a-planificar-un-menu-saludable\/"},"modified":"2024-09-23T12:17:38","modified_gmt":"2024-09-23T11:17:38","slug":"aprendre-a-planificar-un-menu-saludable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/aprendre-a-planificar-un-menu-saludable\/","title":{"rendered":"Aprendre a planificar un men\u00fa saludable"},"content":{"rendered":"\n

Planificar un men\u00fa saludable, juntament amb un estil de vida actiu, ajuda a aconseguir un bon rendiment f\u00edsic i intel\u00b7lectual i un bon estat de salut general. \n<\/p>\n\n

Durant la inf\u00e0ncia s’adquireixen molts h\u00e0bits nous i, per tant, \u00e9s una \u00e8poca clau per a ensenyar als nens a menjar de manera variada. Des del col\u00b7legi, col\u00b7laborem amb les fam\u00edlies en aquesta tasca i en conseq\u00fc\u00e8ncia procurem que els aliments que se serveixen als alumnes siguin equilibrats, variats i saludables. \n<\/p>\n\n

Per\u00f2 els h\u00e0bits a casa tamb\u00e9 s\u00f3n importants. Per aix\u00f2 en aquest article us presentem una s\u00e8rie de recomanacions per a planificar un men\u00fa saludable tenint en compte els \u00e0pats que es realitzen a l’escola. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\"planificar<\/figure>\n
<\/div>\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncies de consum recomanades dels diferents grups d’aliments<\/h3>\n\n

\n
\n
Segons la Guia d’Alimentaci\u00f3 Saludable a l’Etapa Escolar de la Generalitat<\/strong><\/em><\/a> es recomana les seg\u00fcents freq\u00fc\u00e8ncies de consum per cada grup d’aliment, tenint en compte els 7 dies de la setmana:<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
Grup d’aliments<\/th>Freq\u00fc\u00e8ncia<\/th><\/tr><\/thead>
Hortalisses<\/td>2 cops \/ dia<\/td><\/tr>
Farinacis (arr\u00f2s, pasta, patata, pa)<\/td>a cada \u00e0pat<\/td><\/tr>
Llegums<\/td>3 o 4 cops \/ setmana<\/td><\/tr>
ou<\/td>3 o 4 cops \/ setmana<\/td><\/tr>
Peix<\/td>2 o 3 cops \/ setmana<\/td><\/tr>
Carn<\/td>3 o 4 cops \/ setmana<\/td><\/tr>
Fruita fresca<\/td>3 cops \/ dia<\/td><\/tr>
Fruita seca (crua o torrada<\/td>3 a 7 grapats \/ setmana<\/td><\/tr>
\n
\n
Llet, iogurt, formatge i begudes vegetals \n(enriquides amb calci, sense sucre afegit)<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/td>
1 a 3 cops \/ dia<\/td><\/tr>
Oli d’oliva verge<\/td>Per cuinar i amanir<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n
<\/div>\n\n

Un primer pas per aprendre a planificar un men\u00fa saludable per als nens, \u00e9s saber qu\u00e8 han menjat a l’escola; per aix\u00f2 a Viar\u00f3 us facilitem la planificaci\u00f3 publicant a la p\u00e0gina web el men\u00fa de cada mes que inclou una proposta per al sopar<\/a>.<\/strong><\/p>\n\n

Planificar un men\u00fa saludable<\/h3>\n\n

Aquesta infografia permet saber quines opcions d’aliments es poden incloure en els sopars per a aconseguir les freq\u00fc\u00e8ncies de consum anteriors en funci\u00f3 del que han menjat al col\u00b7legi. L’objectiu principal d’aquesta eina \u00e9s aconseguir una dieta que sigui variada i evitar la monotonia o repetir el que pr\u00e8viament s’ha preparat per al dinar. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n

Primer plat<\/h3>\n\n
Si al dinar hi havia…<\/th>Al sopar es recomana…<\/th><\/tr><\/thead>
Pasta \nArr\u00f2s<\/td>Verdura \nPatata \nllegums<\/td><\/tr>
Verdura \nPatata<\/td>Pasta \nArr\u00f2s \nLlegums<\/td><\/tr>
Llegums<\/td>Pasta \nArr\u00f2s \nVerdura<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n
<\/div>\n\n

Segon plat<\/h3>\n\n
Si al dinar hi havia…<\/th>Al sopar es recomana…<\/th><\/tr><\/thead>
Pollastre \n \nGall d’indi<\/td>Peix \n \nOu<\/td><\/tr>
Llom de porc \n \nVedella \n \nCarn picada<\/td>Peix \n \nOu \n \nPollastre<\/td><\/tr>
Ou<\/td>Pollastre \n \nGall d’indi \n \nPeix \n \nHamburguesa<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n
<\/div>\n\n

Alguns aspectes importants a considerar per a preparar un men\u00fa saludable:<\/p>\n\n

\n
\n
1.<\/strong> Si dos plats resulta massa quantitat per als teus fills, pots ajuntar-ho tot a manera de plat \u00fanic, reduint les quantitats proporcionalment.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
2.<\/strong> Els llegums (llenties, cigrons, mongetes blanques, p\u00e8sols…) es poden incloure com farinacis, a part tamb\u00e9 de ser una font de prote\u00efna.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
3.<\/strong> Sempre que es pugui, s’ha d’intentar no menjar carn el mateix dia per dinar i sopar. Es poden incloure altres fonts proteiques animals, com el peix o l’ou. Menjar nom\u00e9s llegums tamb\u00e9 es pot considerar una opci\u00f3, ja que s\u00f3n una font proteica (es poden acompanyar amb un ou o una mica de peix).<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
4.<\/strong> Si \u00e9s viable, s’ha d’intentar menjar peix per sopar 2 vegades per setmana, perqu\u00e8 en els men\u00fas proposats per als col\u00b7legis apareix una sola vegada per setmana. Es pot preparar al forn, a la planxa i puntualment arrebossat. Recomanem evitar les barretes de llu\u00e7 o nuggets de peix.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
5.<\/strong> La guarnici\u00f3 hauria de ser principalment a base de verdura, sigui en forma d’amanida o cuita. Els dies que no s’hagi menjat amanida a l’escola, es recomana preparar-la a la nit, ja que \u00e9s preferible que una de les racions di\u00e0ries de verdura sigui crua.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
6.<\/strong> La fruita fresca hauria de ser les postres principals de cada sopar, sobretot el dia que a l’escola s’ha pres iogurt.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n
<\/div>\n\n

Esmorzars i berenars<\/h3>\n\n

Per a planificar un men\u00fa saludable tamb\u00e9 cal tenir-se en compte el que es pren a l’esmorzar i en el berenar. \n<\/p>\n\n

L’Esmorzar hauria d’aportar un 25% de l’energia total del dia. Per\u00f2 aquesta energia \u00e9s important que no provinguin d’aliments de baixa qualitat nutricional, com serien les galetes, els cereals, la brioixeria, els sucs de fruita…, ja que s\u00f3n rics en sucre de r\u00e0pida absorci\u00f3. Aquest tipus de sucre aporta energia de forma molt r\u00e0pida, per\u00f2 a la poca estona (aproximadament 1h) pot provocar una baixada de la gluc\u00e8mia, afectant negativament el rendiment del nen. \n<\/p>\n\n

En canvi, els aliments rics en fibra (cereals integrals, fruits, fruita seca…) eviten aquest problema. La fibra \u00e9s un component que es troba en aliments d’origen vegetal i fa que l’absorci\u00f3 del sucre sigui m\u00e9s lenta i sostinguda al llarg del temps. Per tant, els nivells d’energia es mantindran m\u00e9s estables durant el mat\u00ed. \n<\/p>\n\n

El berenar \u00e9s un bon moment del dia per a incloure una pe\u00e7a de fruita o algun lacti, especialment per a aquells nens als quals els pugui costar m\u00e9s prendre les postres despr\u00e9s dels menjars. \n<\/p>\n\n

La composici\u00f3 del berenar dependr\u00e0 tamb\u00e9 de si el nen realitza o no alguna activitat esportiva extraescolar que requereixi un major consum energ\u00e8tic. En aquest cas, el berenar pot consistir en un entrep\u00e0, cereals, fruita seca, un iogurt, etc. \n<\/p>\n\n

Descarrega la Gu\u00eda d’Alimentaci\u00f3 Saludable en l’Etapa Escolar de la Generalitat<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Planificar un men\u00fa saludable, juntament amb un estil de vida actiu, ajuda a aconseguir un bon rendiment f\u00edsic i intel\u00b7lectual i un bon estat de salut general. Durant la inf\u00e0ncia s’adquireixen molts h\u00e0bits nous i, per tant, \u00e9s una \u00e8poca clau per a ensenyar als nens a menjar de manera variada. Des del col\u00b7legi, col\u00b7laborem  … Read more <\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":1281,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[11],"class_list":["post-1303","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","autor-assumpta_cat"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1303"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1486,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1303\/revisions\/1486"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1281"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}