{"id":274,"date":"2020-09-17T16:32:00","date_gmt":"2020-09-17T15:32:00","guid":{"rendered":"https:\/\/viaro.org\/research\/?p=274\/"},"modified":"2024-09-23T12:22:30","modified_gmt":"2024-09-23T11:22:30","slug":"educar-en-la-diversitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/educar-en-la-diversitat\/","title":{"rendered":"Educar en la diversitat"},"content":{"rendered":"

Ja fa uns quants anys que s\u00f3c mestra a Viar\u00f3. No dir\u00e9 quants per no espantar, per\u00f2 alguns dels meus primers alumnes ja han acabat la carrera. Fins ara havia estat a Infantil i aquest any m\u2019he estrenat al primer cicle de Prim\u00e0ria dins el Departament d\u2019Art.<\/p>\n

Sempre he pensat que un grup classe \u00e9s com una microsocietat, dins d\u2019ella trobem una gran diversitat, tanta com nens o nenes tens al grup. Cadasc\u00fa amb les seves caracter\u00edstiques, les seves realitats familiars, les seves capacitats i les seves mancances\u2026 Tots som diferents. Jo tamb\u00e9.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La labor del mestre \u00e9s afavorir i crear un clima de comprensi\u00f3, empatia i tranquil\u00b7litat on cadascun dels seus alumnes pugui sentir-se valorat, respectat i sigui important per a la resta del grup. En definitiva, vetllar per un entorn feli\u00e7 on cada nen pugui desenvolupar-se d\u2019una manera sana<\/strong> emocionalment parlant.<\/p>\n

En aquestes primeres edats, el clima de l\u2019aula \u00e9s molt important. Sempre hem definit el nostre Infantil com una petita, gran fam\u00edlia<\/strong>. Estem completament conven\u00e7uts que els somriures dels nostres alumnes s\u00f3n el nostre millor baluard.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

No sempre \u00e9s f\u00e0cil aconseguir aquest clima, cada vegada tenim una diversitat m\u00e9s gran dins els grups i les maneres d\u2019ensenyar o de portar una classe han de canviar. Els mestres i les escoles ens hem d\u2019adaptar i formar per: poder arribar a tots els alumnes, i per donar una educaci\u00f3 de qualitat centrada en la individualitat del alumnat. Atendrem aix\u00ed les tres dimensions de la persona: intel\u00b7lectual, espiritual i emocional. Una educaci\u00f3 global<\/strong>.<\/p>\n

Les noves\u00a0 metodologies (que en realitat moltes ja estaven inventades) ens duen a dissenyar estrat\u00e8gies per fer els nostres nens i nenes capa\u00e7os de treballar en equip, capa\u00e7os d\u2019escoltar, de valorar les aportacions i les difer\u00e8ncies d\u2019ells mateixos i les dels altres, a descobrir les habilitats dels companys, les seves emocions… En definitiva a donar una oportunitat a tothom, partint de la premissa de que tots tenim moltes coses a oferir.<\/p>\n

Un bon punt de partida per con\u00e8ixer als nostres alumnes \u00e9s l\u2019observaci\u00f3 a les estones de joc lliure diuen que tantes coses de cadascun d\u2019ells.<\/p>\n

La reflexi\u00f3 sorgeix: Com veig a aquest alumne? Est\u00e0 content? Puc fer alguna cosa per ajudar-lo?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I pel que fa a l\u2019actuaci\u00f3: posar-me a la seva altura, prendre contacte visual, posar una m\u00e0 a l\u2019espatlla, intentar posar-me en el seu lloc… En definitiva intentar veure les coses amb ulls de nen, ja que dins de l\u2019escola, som el seu referent. Per a molts nens, sobretot pels m\u00e9s fr\u00e0gils, som molt m\u00e9s que aix\u00f2. Aquest tret \u00e9s el que ens diferencia entre: transmissors de coneixement o b\u00e9 referents, models d\u2019empatia, flexibilitat i just\u00edcia.<\/p>\n

Hi ha hagut moments en que m\u2019he platejat a mi mateixa si estava essent suficientment flexible, si estava demanant als alumnes que s\u2019adaptessin al meu tarann\u00e0 o a la meva manera de fer, o si b\u00e9 al contrari era jo la que m\u2019havia d\u2019adaptar. Crec que \u00e9s l\u2019obligaci\u00f3 del mestre, com persona adulta i madura, adaptar les seves metodologies, el bioritme de l\u2019aula, les din\u00e0miques grupals…a la realitat del grup.<\/p>\n

Si ens\u00a0 fixem en les teories educatives, durant els anys 1950 \u00a0Loris Magaluzzi, mestre i educador,\u00a0 va ser l’iniciador e inspirador de la metodologia docent de les escoles de Reggio Emilia. Va dedicar tota la seva vida a la construcci\u00f3 d’una experi\u00e8ncia educativa de qualitat. Magaluzzi \u00a0ja afirmava: \u00a0\u201cEl ni\u00f1o tiene cien lenguajes, cien manos, cien pensamientos, cien formas de pensar, de jugar y de hablar, cien siempre cien formas de escuchar, de sorprender, de amar, cien alegr\u00edas para cantar y entender\u201d.<\/em><\/p>\n

Cent! Quina gran diversitat! Quina riquesa per veure i entendre el m\u00f3n que ens envolta!\u00a0 Per preparar-nos per la vida! Cal que intentem atendre als alumnes oferint diferents canals expressi\u00f3, ja sigui amb l\u2019estimulaci\u00f3 musical, com amb la psicomotricitat, l\u2019art, els projectes o els espais d\u2019aprenentatge dels m\u00e9s petits.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Dins l\u2019etapa d\u2019Infantil tot aix\u00f2 queda molt pal\u00e8s. Viure la diversitat \u00e9s quelcom habitual, \u00a0d\u2019una manera o una altra haurem de fer extensible aquesta forma d\u2019entendre l\u2019educaci\u00f3 del futur. Cal preparar realment als nostres alumnes per a una societat: canviant , global i exigent.<\/p>\n

On aprendre a valorar la idea genial, la difer\u00e8ncia, l\u2019empatia, el respecte i l\u2019adaptabilitat centrat en la persona ser\u00e0 tant necessari si volem portar a bon port el nostre m\u00f3n.<\/p>\n

Les assemblees d\u2019aula, compartir les nostres experi\u00e8ncies, dedicar una mica del nostre temps a descobrir a qui tenim al costat…, s\u00f3n actuacions que millorara tant la nostra classe, la nostra escola i en definitiva, la nostra societat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja fa uns quants anys que s\u00f3c mestra a Viar\u00f3. No dir\u00e9 quants per no espantar, per\u00f2 alguns dels meus primers alumnes ja han acabat la carrera. Fins ara havia estat a Infantil i aquest any m\u2019he estrenat al primer cicle de Prim\u00e0ria dins el Departament d\u2019Art. Sempre he pensat que un grup classe \u00e9s  … Read more <\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":335,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[11],"class_list":["post-274","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","autor-mireia-salleras-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/274","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=274"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/274\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":345,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/274\/revisions\/345"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/335"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=274"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=274"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}