{"id":860,"date":"2022-09-09T08:17:51","date_gmt":"2022-09-09T07:17:51","guid":{"rendered":"https:\/\/viaro.org\/research\/7-arguments-a-favor-de-la-nova-educacio-diferenciada\/"},"modified":"2024-09-23T12:20:28","modified_gmt":"2024-09-23T11:20:28","slug":"7-arguments-a-favor-de-la-nova-educacio-diferenciada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/7-arguments-a-favor-de-la-nova-educacio-diferenciada\/","title":{"rendered":"7 arguments a favor de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada"},"content":{"rendered":"\n

L’experi\u00e8ncia directa que he pogut constatar en col\u00b7legis que han optat per aquest model pedag\u00f2gic, em permet oferir una primera resposta al perqu\u00e8 de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada: t\u00e9 \u00e8xit, \u00e9s diversa, tant en col\u00b7legis p\u00fablics com privats, amb religi\u00f3 o sense. \n<\/p>\n\n

A m\u00e9s, el fet que personalitzi l’educaci\u00f3 i potenci\u00ef la igualtat s\u00f3n altres arguments a favor de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada. Tot gr\u00e0cies al clima escolar que es crea i al fet que permet afrontar millor alguns problemes molt actuals en la joventut, com per exemple superar els estereotips de nois i noies. \n<\/p>\n\n

Els arguments a favor de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada<\/h2>\n\n
<\/div>\n\n

1. Clima Escolar<\/h2>\n\n

Una de les preocupacions que tenen els pares i professors \u00e9s la pressi\u00f3 dels companys<\/strong><\/a> i el bullying<\/a><\/strong><\/em>.<\/p>\n\n

\n
\n
El clima escolar<\/strong> dels col\u00b7legis de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada est\u00e0 lliure dels convencionalismes i pressions que moltes vegades porten al frac\u00e0s escolar o a una baixa autoestima. En els col\u00b7legis femenins es redueix del 21% a l’1% aquest sentiment de pressi\u00f3 dels companys. Una dada poc coneguda \u00e9s que el percentatge de repetici\u00f3 d’un curs escolar \u00e9s el doble per als nois que per a les noies i que 3 de cada 4 expedients disciplinaris s\u00f3n de nois. En els col\u00b7legis masculins els expedients disciplinaris i repeticions es redueixen molt significativament.<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
\"arguments<\/figure>\n
<\/div>\n\n

2. Relaci\u00f3 entre alumnes<\/h2>\n\n

\n
\n
En el m\u00f3n anglosax\u00f3 es denomina Brotherhood<\/strong> i Sisterhood<\/strong> a la profunda relaci\u00f3 que es forja entre els alumnes, fruit del dia a dia en qu\u00e8 cadascun es pot mostrar tal com \u00e9s. Una aula dissenyada per a l’estil d’aprenentatge d’un dels g\u00e8neres fomenta una major col\u00b7laboraci\u00f3 entre els estudiants i ensenya valuoses habilitats de treball en equip. Els estudiants fan amistats i formen vincles que poden durar tota la vida, com poden testificar els membres de l’associaci\u00f3 d’antics alumnes d’aquests col\u00b7legis.<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
\u00c9s molt interessant escoltar la dona guanyadora de 3 \u00d2scars i nominada 21 vegades; Meryl Streep la seva gran experi\u00e8ncia escolar amb el canvi a un col\u00b7legi per a noies (vegeu a partir min. 11 i 20\u2019\u2019 i seg\u00fcents)<\/a><\/strong>. Com ella mateixa diu \u00e9s el moment de la seva vida en qu\u00e8 va deixar d’actuar per a agradar i va poder mostrar-se tal qual era.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
\"arguments<\/figure>\n
<\/div>\n\n

3. Igualtat d’oportunitats<\/h2>\n\n

Aconseguir la igualtat d’oportunitats<\/strong> en l’etapa escolar \u00e9s una fita que encara estem lluny d’assolir. Les dades que aporten els informes PISA<\/strong><\/a> de l’OCDE<\/strong><\/a>, constaten que continua existint una bretxa entre els resultats que obtenen nois i noies en algunes mat\u00e8ries.<\/p>\n\n

En conjunt, els nois obtenen millors resultats en les assignatures STEM (Ci\u00e8ncies, Tecnologia, Enginyeries i Matem\u00e0tiques), per\u00f2 les noies els avantatgen en un any en el desenvolupament de les seves habilitats ling\u00fc\u00edstiques. En els col\u00b7legis diferenciats els resultats acad\u00e8mics en aquests \u00e0mbits milloren substancialment per a nois i noies i tendeixen a igualar-se.<\/p>\n\n

Tamb\u00e9 succeeix en el camp art\u00edstic i esportiu; la participaci\u00f3 dels nois en activitats de teatre, cant o dansa sol ser minorit\u00e0ria i, no obstant aix\u00f2, criden l’atenci\u00f3 els grans musicals<\/a><\/strong> que es poden veure en col\u00b7legis de nois o les seves agrupacions corals. De la mateixa manera, \u00e9s molt notable la participaci\u00f3 en activitats esportives competitives en els col\u00b7legis de noies.<\/p>\n\n

Una altra dada interessant \u00e9s que l’elecci\u00f3 de carreres STEM es triplica entre les noies que han estudiat en col\u00b7legis d’educaci\u00f3 diferenciada. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\"\"<\/figure>\n
<\/div>\n\n

4. Lideratge femen\u00ed<\/h2>\n\n

\n
\n
Un estudi de Linda Sax, de la Universitat d’UCLA<\/a><\/strong> analitza com el lideratge femen\u00ed<\/strong> \u00e9s molt superior als Estats Units en les dones que provenen de col\u00b7legis diferenciats que dels mixtos. Podria un pensar que \u00e9s degut a l’elitisme dels col\u00b7legis on van estudiar, per\u00f2 d’aquests col\u00b7legis nom\u00e9s el 7% s\u00f3n diferenciats, mentre que el 93% s\u00f3n mixtos.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

\n
\n
\u00c9s interessant con\u00e8ixer alguns exemples de lideratge femen\u00ed<\/a><\/strong> que provenen d’escoles diferenciades com Nancy Pelosi, Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units; Sally Ride, primera dona que va viatjar a l’espai; Madeleine Albright, primera dona Secret\u00e0ria d’Estat; Drew Gilpin Faust, \u00fanica dona presidenta de Harvard University; Condoleezza Rice primera dona responsable de la seguretat nacional o Hillary Clinton, Secret\u00e0ria d’Estat i primera dona candidata a la Presid\u00e8ncia del pa\u00eds\u2026<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
\"nova<\/figure>\n
<\/div>\n\n

5. Superar la bretxa social<\/h2>\n\n

\n
\n
Precisament va ser Hillary Clinton la que va autoritzar els primers col\u00b7legis p\u00fablics<\/a><\/strong> de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada en els barris amb major \u00edndex de frac\u00e0s escolar<\/strong> com Bronx, Brooklyn, Queens, State Islands\u2026 en el cas dels col\u00b7legis de nois va ser amb David Banks que va fundar Eagle Academy<\/a><\/strong> amb els seg\u00fcents resultats: el 89% d’alumnes graduats enfront de 30%<\/strong> en els col\u00b7legis mixtos i m\u00e9s de 24.000 alumnes que han tirat endavant trencant la bretxa de ra\u00e7a i de barri. El mateix succeeix amb The Young Women\u2019s Leadership School<\/strong> <\/a>i les seves alumnes.<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n

6. Trencar amb els estereotips<\/h2>\n\n

\n
\n
En els col\u00b7legis masculins que opten pel model de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada, es treballen les\u00a0home\u00a0skills<\/a><\/strong><\/em>\u00a0(desenvolupament d’habilitats per a aprendre a gestionar els assumptes dom\u00e8stics).<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
\n

De la mateixa manera que es treballa el lideratge en els col\u00b7legis femenins, tamb\u00e9 s’ajuda en els col\u00b7legis masculins a entendre millor que els assumptes dom\u00e8stics no estan associats al sexe femen\u00ed, perqu\u00e8 no hi ha \u201ccoses de nois\u201d i \u201ccoses de noies\u201d.; Aix\u00ed doncs, de manera natural els nois tenen classe de cuina, netegen les taules, escombren el terra, etc. \n<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n

<\/div>\n\n

7. Oferir referents adults positius<\/h2>\n\n

\n
\n
Parlant amb David\u00a0Banks<\/strong><\/a>, Canceller de les Escoles de la Ciutat de Nova York, m’explicava que el gran problema dels barris m\u00e9s desfavorits \u00e9s el Fatherlessnes<\/em>: la majoria dels pares o estaven a la pres\u00f3 o amb una addicci\u00f3 greu o havien abandonat la casa familiar. Actualment, aquesta situaci\u00f3, per altres motius, succeeix tamb\u00e9 a Fran\u00e7a, Isl\u00e0ndia, Su\u00e8cia -m\u00e9s del 50%- i els Estats Units -prop del 50%-.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n
<\/div>\n\n
\n
\n

\n
\n
Aquesta falta de referents masculins per als nois \u00e9s, en paraules de David\u00a0Banks, una de les causes del rotund frac\u00e0s mascul\u00ed que, amb les seves escoles de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada, ell ha aconseguit donar-li la volta amb molt d’\u00e8xit. Com ho ha fet? Buscant mentors<\/strong> masculins que serveixin de referents per al pas del nen i adolescent a adult. El mateix han fet a The Young Women\u2019s Leadership School i les seves mentores femenines per a les seves alumnes.<\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"nova<\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n

Si el que estem buscant \u00e9s la igualtat d’oportunitats, millorar el clima escolar, personalitzar al m\u00e0xim l’educaci\u00f3 i la millora del rendiment escolar, em sembla que el model de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada ho potencia i facilita. \n<\/p>\n\n

Miguel Dionis<\/p>\n\n

IBSC Board Trustee<\/strong><\/a><\/p>\n\n

mdionis@viaro.org<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’experi\u00e8ncia directa que he pogut constatar en col\u00b7legis que han optat per aquest model pedag\u00f2gic, em permet oferir una primera resposta al perqu\u00e8 de la Nova Educaci\u00f3 Diferenciada: t\u00e9 \u00e8xit, \u00e9s diversa, tant en col\u00b7legis p\u00fablics com privats, amb religi\u00f3 o sense. A m\u00e9s, el fet que personalitzi l’educaci\u00f3 i potenci\u00ef la igualtat s\u00f3n altres  … Read more <\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":840,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[132],"class_list":["post-860","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-global-education-ca","autor-miguel-dionis-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/860","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=860"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/860\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1316,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/860\/revisions\/1316"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/840"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=860"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=860"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}