{"id":934,"date":"2022-09-29T08:24:08","date_gmt":"2022-09-29T07:24:08","guid":{"rendered":"https:\/\/viaro.org\/research\/evolucio-del-concepte-descola-inclusiva\/"},"modified":"2022-09-29T14:23:19","modified_gmt":"2022-09-29T13:23:19","slug":"evolucio-del-concepte-descola-inclusiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/evolucio-del-concepte-descola-inclusiva\/","title":{"rendered":"Evoluci\u00f3 del concepte d’escola inclusiva"},"content":{"rendered":"\n

exclusi\u00f3, segregaci\u00f3, integraci\u00f3 i inclusi\u00f3<\/h3>\n\n

Avui dia, el dret a l’educaci\u00f3 \u00e9s un fet establert i indiscutible en la major part del m\u00f3n. Aix\u00ed ho recalca la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, on estableix les bases que \u201cl’educaci\u00f3 ha de ser un dret fonamental\u201d (Assemblea General de l’ONU, 1948). Tamb\u00e9 queda plasmat en la Constituci\u00f3 Espanyola (art. 27), on s’afirma que \u201ctots tenen dret a l’educaci\u00f3\u201d. Per\u00f2 la paraula \u201ctots\u201d ens situa enfront d’una s\u00e8rie de q\u00fcestions i reptes que no podem eludir. \n<\/p>\n\n

concepte d’escola inclusiva<\/h2>\n\n
<\/div>\n\n
\"concepte<\/figure>\n
<\/div>\n\n

Una educaci\u00f3 per a tots, significa una escola per a tots? Un rep\u00e0s hist\u00f2ric, a grans trets, dels diferents models d’escola ens mostrar\u00e0 com la resposta a aquesta pregunta no sempre resulta evident. Durant molts anys, els alumnes que no encaixaven en el sistema han estat tractats de manera diferent. Depenent del concepte d’escola o del model vigent a cada moment hist\u00f2ric, l’educaci\u00f3 proporcionada als alumnes amb NEE (Necessitats Educatives Especials) ha anat evolucionant des de l’exclusi\u00f3 total del sistema educatiu fins al concepte d’escola inclusiva. \n<\/p>\n\n

Segons Garc\u00eda (2017), es poden identificar quatre models diferents utilitzats al llarg de la hist\u00f2ria per a donar cabuda a les persones amb NEE en el sistema educatiu: l’exclusi\u00f3, la segregaci\u00f3, la integraci\u00f3 i la inclusi\u00f3. L’evoluci\u00f3 d’aquests models no es dona alhora a tot arreu ni la seva aplicaci\u00f3 \u00e9s homog\u00e8nia, \u00e9s un canvi progressiu que es dona al mateix temps que s’aprofundeix en els conceptes de dificultat, necessitat i diversitat. \n<\/p>\n\n

Pr\u00e0cticament, fins a inicis del segle XX trobem \u00fanicament models educatius que exclouen la diversitat. Reflexos d’una concepci\u00f3 negativa de les persones amb dificultats o necessitats especials que eren rebutjades per la societat i, per tant, no tenien cabuda tampoc en el sistema educatiu. La distinci\u00f3 entre nens \u201cnormals\u201d i \u201canormals\u201d no comen\u00e7ar\u00e0 a diluir-se fins a l’inici del segle passat, quan es comen\u00e7a a comprendre que el dret a l’educaci\u00f3 \u00e9s intr\u00ednsec al conjunt dels \u00e9ssers humans (Garc\u00eda, 2017). \n<\/p>\n\n

La segregaci\u00f3 \u00e9s el resultat d’un model que afirma que l’educaci\u00f3 \u00e9s de major qualitat quan es duu a terme davant de col\u00b7lectius amb alta homogene\u00eftat (Alonso i Araoz, 2011, p. 15). Durant el transcurs del segle XX, el concepte d’aula \u00e9s ent\u00e8s com un lloc on el progr\u00e9s nom\u00e9s est\u00e0 a l’abast d’aquells que poden adaptar-se a les metodologies del professorat i no tenen cap mena de problemes per a seguir el curr\u00edculum establert. \n<\/p>\n\n

Paral\u00b7lelament, en molts pa\u00efsos l’escolaritzaci\u00f3 comen\u00e7a a ser obligat\u00f2ria durant aquest per\u00edode. D’aquesta manera, es comencen a desenvolupar les escoles d’educaci\u00f3 especial per a donar cabuda a aquests alumnes que han estat inclosos en el sistema educatiu, per\u00f2 que no encaixen en els est\u00e0ndards de l’aula homog\u00e8nia (Colmenero, 2015). Un avan\u00e7, sens dubte, enfront de l’exclusi\u00f3 total, per\u00f2 encara lluny\u00e0 del concepte d’escola inclusiva. \n<\/p>\n\n

Amb la publicaci\u00f3 de l’Informe Warnock (1987), comen\u00e7a un corrent educatiu que considera que les necessitats educatives s\u00f3n diferents per a cada individu. Per tant, l’escola no \u00e9s nom\u00e9s un lloc per a instruir, sin\u00f3 que ha de convertir-se en un centre de suport tamb\u00e9 per a fam\u00edlies (Marchesi, 1990). D’aquesta manera, Warnock comen\u00e7a a centrar el focus de l’aprenentatge en la mirada del professorat cap a l’alumnat, establint les bases del concepte d’escola inclusiva. \n<\/p>\n\n

<\/div>\n\n
\"Concepte<\/figure>\n
<\/div>\n\n

Amb aquesta nova manera d’entendre les necessitats educatives, es fa un salt important en la manera d’atendre la diversitat. Els alumnes, anteriorment segregats en escoles d’educaci\u00f3 especial, ara se situen a l’escola ordin\u00e0ria, formant part del seu dia a dia de manera activa. \n<\/p>\n\n

\n
\n
Dins d’aquest sistema, es plantegen dos models principals de dur a terme el concepte d’escola inclusiva: en el primer, l’alumne \u00e9s a l’escola ordin\u00e0ria, per\u00f2 en determinades hores surt de l’aula per a rebre un suport espec\u00edfic en una aula d’educaci\u00f3 especial; en el segon, \u00e9s el professorat especialista el que entra a l’aula ordin\u00e0ria per a guiar el treball de l’alumnat amb necessitats educatives especials (Colmenero, 2015). En aquest article, per exemple, parlem sobre com atendre a l’aula a alumnes amb\u00a0TDAH.<\/a><\/div> \n<\/div> \n<\/div> \n
\n
\n
<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Amb el desenvolupament del concepte d’escola inclusiva i integradora i amb els avan\u00e7os de la societat en mat\u00e8ria de drets socials, es comen\u00e7a a comprendre la diversitat com un element de riquesa en el proc\u00e9s d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta manera, l’educaci\u00f3 inclusiva posa de manifest la necessitat d’acceptar a cadascun dels alumnes en la seva singularitat. Per tant, tots han de sentir-se valorats i tenir l’oportunitat de participar en l’escola segons les seves capacitats en el model d’escola inclusiva (Castany, 2009). \n<\/p>\n\n

Actualment, la societat advoca per un sistema educatiu inclusiu que potenci\u00ef la cohesi\u00f3 social. Per tant, l’escola resulta clau per a caminar tots junts cap a ideals com la pau, la llibertat i la just\u00edcia social i, d’aquesta manera, aconseguir la idea de, ja no sols d’un Sistema Educatiu Inclusiu, sin\u00f3 d’un Sistema Social Inclusiu, on tals valors es vegin impregnats en tots els \u00e0mbits i al llarg de la vida (Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 2015). \n<\/p>\n\n

Abordarem en futurs articles quins processos han de dur-se a terme en els centres escolars per a aconseguir que el concepte d’escola inclusiva funcioni (Arnaiz, 2012). De quina manera podem garantir espais d’aprenentatge i pedagogies de qualitat que permetin a l’alumnat progressar i treballar, en un futur, per una societat m\u00e9s justa (Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Educaci\u00f3, la Ci\u00e8ncia i la Cultura, 2017). \n<\/p>\n\n

Fonts bibliogr\u00e0fiques<\/h4>\n\n

Assemblea General de Les Nacions Unides. (1948). 20 de Febrer de 2020, Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans: https:\/\/www.ohchr.org\/EN\/UDHR\/Documents\/UDHR_Translations\/spn.pdf<\/a><\/p>\n\n

Alonso Parre\u00f1o, M. J., y Araoz S\u00e1nchez-Dopico, I. (2011). La educaci\u00f3n de las personas con discapacidad. Principales modelos en la historia reciente. En El impacto de la convenci\u00f3n internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad en la legislaci\u00f3n educativa espa\u00f1ola<\/em> (p\u00e1gs. 15-34). Madrid: Ediciones Cinca.<\/p>\n\n

Arnaiz S\u00e1nchez, P. (2012). Escuelas eficaces e inclusivas: c\u00f3mo favorecer su desarrollo. Educatio Siglo XXI, 30<\/em>(1), 25-44.<\/p>\n\n

Casta\u00f1o G\u00f3mez, A. M. (2009). La atenci\u00f3n a la diversidad en el marco de una escuela inclusiva: evoluci\u00f3n hist\u00f3rica. El largo camino hacia una educaci\u00f3n inclusiva: la educaci\u00f3n especial y social del siglo XIX a nuestros d\u00edas: XV Coloquio de Historia de la Educaci\u00f3n<\/em>, 1<\/em>, p\u00e1gs. 405-416. Pamplona.<\/p>\n\n

Colmenero Ruiz, M. J. (2015). Caminando hacia una educaci\u00f3n inclusiva. Caminando hacia una sociedad inclusiva. Iniciaci\u00f3n a la Investigaci\u00f3n, (1)<\/em>(Extra 6).<\/p>\n\n

Constituci\u00f3 Espanyola. Bolet\u00edn Oficial del Estado, 311, de 29 de desembre de 1978.<\/p>\n\n

Garc\u00eda Rubio, J. (2017). Evoluci\u00f3n legislativa de la educaci\u00f3n inclusiva en Espa\u00f1a. Revista Nacional e Internacional de Educaci\u00f3n Inclusiva, 10<\/em>(1), 251-264.<\/p>\n\n

Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadasc\u00fa. Materials per a l’atenci\u00f3 a la diversitat.<\/em> Servei de Comunicaci\u00f3 i Publicacions. Recuperat 30 de gener de 2020<\/p>\n\n

\n
\n
Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Educaci\u00f3, la Ci\u00e8ncia i la Cultura. (2017). Guia per a assegurar la inclusi\u00f3 i l’equitat en l’educaci\u00f3.<\/em> Par\u00eds: UNESCO. Recuperat el 18 de mar\u00e7 de 2020<\/div> \n<\/div> \n<\/div><\/p>\n\n

Warnock, M. (1987). Encuentro sobre necesidades de educaci\u00f3n especial. Revista de Educaci\u00f3n<\/em>(Extra 1), 45-73.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

exclusi\u00f3, segregaci\u00f3, integraci\u00f3 i inclusi\u00f3 Avui dia, el dret a l’educaci\u00f3 \u00e9s un fet establert i indiscutible en la major part del m\u00f3n. Aix\u00ed ho recalca la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans, on estableix les bases que \u201cl’educaci\u00f3 ha de ser un dret fonamental\u201d (Assemblea General de l’ONU, 1948). Tamb\u00e9 queda plasmat en la Constituci\u00f3  … Read more <\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":924,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[11],"class_list":["post-934","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","autor-jordi-castells"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=934"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/934\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":935,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/934\/revisions\/935"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/924"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/research\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}