{"id":2313,"date":"2019-05-28T15:15:52","date_gmt":"2019-05-28T13:15:52","guid":{"rendered":"http:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/?p=2313"},"modified":"2019-05-28T15:15:52","modified_gmt":"2019-05-28T13:15:52","slug":"tots-som-diferents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/tots-som-diferents\/","title":{"rendered":"Tots som diferents"},"content":{"rendered":"

Ja fa uns quants anys que soc mestra a Viar\u00f3. No dir\u00e9 quants per no espantar, per\u00f2 alguns dels meus primers alumnes ja han acabat la carrera. Fins ara havia estat a Infantil i aquest any m\u2019he estrenat al primer cicle de Prim\u00e0ria dins el Departament d\u2019Art.<\/span><\/p>\n

Sempre he pensat que un grup classe \u00e9s com una microsocietat: dins d\u2019ella trobem una gran diversitat, tanta com nens o nenes tens al grup.<\/span><\/p>\n

Cadasc\u00fa amb les seves caracter\u00edstiques, les seves realitats familiars, les seves capacitats i les seves mancances\u2026 Tots som diferents! Jo tamb\u00e9.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La labor del mestre \u00e9s afavorir i crear un clima de comprensi\u00f3, empatia i tranquil\u00b7litat on cadascun dels seus alumnes pugui sentir-se valorat, respectat i sigui important per a la resta del grup. En definitiva, vetllar per un entorn feli\u00e7 on cada nen pugui desenvolupar-se d\u2019una manera sana emocionalment parlant.<\/span><\/p>\n

En aquestes primeres edats, el clima de l\u2019aula \u00e9s molt important. Sempre hem definit el nostre parvulari com una petita, gran fam\u00edlia. Estem completament conven\u00e7uts que els somriures dels nostres alumnes s\u00f3n el nostre millor baluard.<\/span><\/p>\n

No sempre \u00e9s f\u00e0cil aconseguir aquest clima, cada vegada tenim una diversitat m\u00e9s gran dins els grups i les maneres d\u2019ensenyar o de portar una classe han de canviar. Els mestres i les escoles ens hem d\u2019adaptar i formar per poder arribar a tots els alumnes, i per donar una educaci\u00f3 de qualitat centrada en la individualitat de l\u2019alumnat. Atendrem aix\u00ed les tres dimensions de la persona: intel\u00b7lectual, espiritual i emocional. Una educaci\u00f3 global.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Les noves metodologies, que en realitat moltes ja estaven inventades, ens duen a dissenyar estrat\u00e8gies per fer els nostres nens i nenes capa\u00e7os de treballar en equip, capa\u00e7os d\u2019escoltar, de valorar les aportacions i les difer\u00e8ncies d\u2019ells mateixos i les dels altres, a descobrir les habilitats dels companys, les seves emocions...En definitiva a donar una oportunitat a tothom, partint de la premissa de que tots tenim moltes coses a oferir.<\/span><\/p>\n

Un bon punt de partida per con\u00e8ixer els nostres alumnes \u00e9s l\u2019observaci\u00f3 a les estones de joc lliure que diuen tantes coses de cadascun d\u2019ells. <\/span><\/p>\n

La reflexi\u00f3 sorgeix: Com veig a aquest alumne? Est\u00e0 content? Puc fer alguna cosa per ajudar-lo?<\/span><\/p>\n

I pel que fa a l\u2019actuaci\u00f3: posar-me a la seva al\u00e7ada, prendre contacte visual, posar una m\u00e0 a l\u2019espatlla, intentar posar-me en el seu lloc... En definitiva intentar veure les coses amb ulls de nen, ja que dins de l\u2019escola, som el seu referent. Per a molts nens, sobretot pels m\u00e9s fr\u00e0gils, som molt m\u00e9s que aix\u00f2. Aquest tret \u00e9s el que ens diferencia entre transmissors de coneixement o b\u00e9 referents, models d\u2019empatia, flexibilitat i just\u00edcia.<\/span><\/p>\n

Hi ha hagut moments en qu\u00e8 m\u2019he plantejat a mi mateixa si estava \u00e9ssent suficientment flexible, si estava demanant als alumnes que s\u2019adaptessin al meu tarann\u00e0 o a la meva manera de fer, o si b\u00e9 al contrari era jo la que m\u2019havia d\u2019adaptar. Crec que \u00e9s l\u2019obligaci\u00f3 del mestre, com a persona adulta i madura, adaptar les seves metodologies, el bioritme de l\u2019aula, les din\u00e0miques grupals...a la realitat del grup.<\/span><\/p>\n

Si ens fixem en les teories educatives, durant els anys 1950 Loris Magaluzzi,<\/span> mestre i educador, va ser l'iniciador i inspirador de la metodologia docent de les escoles de Reggio Emilia. Va dedicar tota la seva vida a la construcci\u00f3 d'una experi\u00e8ncia educativa de qualitat. Magaluzzi ja afirmava:  \u201c<\/span>El ni\u00f1o tiene cien lenguajes, cien manos, cien pensamientos, cien formas de pensar, de jugar y de hablar, cien siempre cien formas de escuchar, de sorprender, de amar, cien alegr\u00edas para cantar y entender\u201d.<\/i><\/span><\/p>\n

Cent! Quina gran diversitat! Quina riquesa per veure i entendre el m\u00f3n que ens envolta!  Per preparar-nos per la vida! Cal que intentem atendre als alumnes oferint diferents canals d\u2019expressi\u00f3, ja sigui amb l\u2019estimulaci\u00f3 musical, la psicomotricitat, l\u2019art, els projectes o els espais d\u2019aprenentatge dels m\u00e9s petits. <\/span><\/p>\n

Dins l\u2019etapa d\u2019Infantil tot aix\u00f2 queda molt pal\u00e8s. Viure la diversitat \u00e9s quelcom habitual,  d\u2019una manera o una altra haurem de fer extensible aquesta forma d\u2019entendre l\u2019educaci\u00f3 del futur. Cal preparar realment als nostres alumnes per a una societat canviant, global i exigent.<\/span><\/p>\n

On aprendre a valorar la idea genial, la difer\u00e8ncia, l\u2019empatia, el respecte i l\u2019adaptabilitat centrat en la persona ser\u00e0 tant necessari si volem portar a bon port el nostre m\u00f3n.<\/span><\/p>\n

Les assemblees d\u2019aula, compartir les nostres experi\u00e8ncies, dedicar una mica del nostre temps a descobrir a qui tenim al costat..., s\u00f3n actuacions que milloraran tant la nostra classe, com la nostra escola i en definitiva, la nostra societat.<\/span><\/p>\n

Mireia Salleras, professora de P5<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja fa uns quants anys que soc mestra a Viar\u00f3. No dir\u00e9 quants per no espantar, per\u00f2 alguns dels meus primers alumnes ja han acabat la carrera. Fins ara havia estat a Infantil i aquest any m\u2019he estrenat al primer cicle de Prim\u00e0ria dins el Departament d\u2019Art. Sempre he pensat que un grup classe \u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2318,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[76,82],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-content\/uploads\/2019\/05\/img_1540.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2313"}],"collection":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2313"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2313\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2318"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/viaro.org\/unafinestraoberta\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}