8 idees per a facilitar l’adaptació a Secundària

El pas de l’etapa de Primària a Secundària sempre suposa un canvi notable per a les famílies i els alumnes, per la qual cosa us oferim algunes idees que puguin facilitar l’adaptació a Secundària i facin més senzill aquest pas que estan donant els vostres fills.

Quan les famílies porten als seus fills al col·legi per primera vegada, sent petits, no acostumen a plantejar-se moltes coses sobre les “etapes de grans”; la Secundària o el Batxillerat queden encara molt llunyans. Els seus interessos, com és lògic, se centren en necessitats molt immediates i pròpies de nens petits.

Però arriba un dia, quan el seu fill ja té 11 o 12 anys, que és inevitable fer el pas cap a una nova etapa. Sovint, poden aparèixer pors i inquietuds perquè aquest nen petit s’està fent gran, perquè l’entorn és nou i desconegut, perquè el que semblava consolidat fins al moment es desajusta, perquè no és senzill assimilar tants canvis, etc.

Encara que sabem que totes aquestes pors i canvis s’acaben superant, tal vegada per l’experiència pròpia amb altres fills més grans, és inevitable que ens envaeixi una certa inquietud. Cada fill és únic i per moltes vegades que s’hagi viscut, cada nova etapa és una novetat, una sorpresa, una oportunitat.

No podem deixar que les pors i preocupacions ens dominin: els canvis impliquen sempre un nou començament, i la Secundària és una nova etapa en l’educació dels fills. Volem compartir amb vosaltres algunes idees per a facilitar l’adaptació a Secundària, una etapa que no serà sempre fàcil, però que val totalment la pena.

Per a emmarcar bé aquest moment de canvi, considerem que durant tota l’etapa escolar els nostres fills passen de ser nens (Infantil i Primària) a ser joves (Batxillerat). I enmig d’aquest gran procés, a Secundària, què se suposa que són?

Es podria dir que són adolescents, persones en estat de canvi i creixement que viuen el moment de trobar-se a si mateixos, de millorar l’autoconeixement, de forjar noves amistats… Encara que, aquest procés és diferent en cada cas, perquè no hi ha dues persones que passin per aquesta etapa de la mateixa manera, podem trobar alguns punts en comú que facilitin la seva adaptació a Secundària.

A continuació oferim 8 idees per a facilitar l’adaptació a Secundària:

A Secundària la figura del tutor no és menys important, però hi ha dos factors clarament diferents: En primer lloc, és una persona que ja no estarà tantes hores amb ell a classe cada dia, perquè potser només li donarà una o dues assignatures. D’altra banda, en l’etapa de creixement de nens a joves, es dona una inclinació natural a comunicar-se menys i, com apuntàvem abans, es mostren més vergonyosos enfront dels grans, busquen el seu propi criteri i els costa més comptar amb l’opinió dels adults de referència.

En conseqüència, si a casa tenim una actitud d’escolta constant, de parlar cada dia sobre com ha anat la jornada, sense jutjar constantment les seves afirmacions, sobre què ha fet, quins problemes ha tingut… estarem fomentant un clima molt propici perquè pugui expressar lliurement tot el que sent. Establir moments de diàleg amb els fills té un efecte positiu immediat en l’ambient familiar i en la seva actitud en el col·legi.

És cert que no sempre és fàcil exigir que es faci el que és correcte, que hi ha tot un art en la capacitat de discernir quan convé tibar o afluixar, que hi ha moments en els quals s’ha de transigir amb errors menors per a evitar altres majors, etc. Però en general l’actitud d’exigència és bona, educativa, una mostra d’amor als fills.

És propi de l’adolescent que està construint la seva pròpia personalitat reptar a l’autoritat, traspassar els límits, reaccionar desproporcionadament… Però sota tot aquest personatge no és menys intel·ligent o menys bo que abans, continua desitjant el bé i sent capaç de veure’l, encara que no sempre ho vulgui reconèixer. Per això si els adults no li exigim que faci el bé en el fons l’estem defraudant,

Si som capaços de portar aquest procés d’exigència amb relativa calma, procurant no perdre les formes ni cremar ponts, alhora que ens mantenim ferms en les decisions. Arribaran a l’etapa de persones joves amb un profund convenciment que els seus pares i professors ho han donat tot per ells, que quan estaven perduts en una època difícil, no van tirar la tovallola ni els van abandonar a la seva sort.

5. El bon ambient familiar és imprescindible per adaptar-se amb èxit a Secundària. Alfonso Aguiló en una publicació del seu blog parla sobre com es pot educar a través de l’ambient familiar: https://www.interrogantes.net/educar-con-el-ambiente-familiar/

Com funciona l’agenda, o com ha d’estudiar-se per a un examen, són coneixements que s’aconsegueixen de manera progressiva. A aquesta edat, sovint és millor ensenyar que no pas dir. Per això, l’exemple d’un germà gran estudiant a la universitat, o l’exemple del pare o la mare fent una estona de lectura, o l’exemple de la responsabilitat d’algun membre de la família amb les tasques domèstiques són boníssims models per a educar en l’autonomia i la responsabilitat.

Malgrat usar les tecnologies digitals cada vegada a edats més primerenques, la majoria de nens i adolescents no són conscients de fins a quin punt comparteixen la seva informació personal ni coneixen les repercussions que pot arribar tenir la seva empremta digital per al seu futur.

Per això és important deixar-se assessorar i ser molt estrictes amb l’ús que es dona a la tecnologia. L’adaptació a Secundària no suposa la necessitat de tenir un mòbil com molts adolescents s’obstinen a fer creure als seus pares. Més aviat, al contrari, pot suposar una gran distorsió en aquest període ja convuls per si mateix. A més, és necessari ajudar els nostres fills a adquirir una adequada competència digital (no sols tècnica, també humana) perquè puguin relacionar-se de manera segura i responsable en el món virtual abans de deixar-los transitar sols per aquests camins.

Necessitem mantenir vius, tal vegada de formes diverses, alguns hàbits familiars que tendeixen a diluir-se en aquestes etapes: dinars i celebracions en família, participar en determinats actes socials, resar en família i acudir junts als actes de culte… En definitiva, no perdre aquests “moments de família” que a més d’estrènyer lligams, són una escola de virtuts humanes.

L’orientació del tutor del col·legi en aquests aspectes és clau per a poder personalitzar al màxim les seves necessitats de formació en cada moment i facilitar-los l’adaptació a Secundària.

En definitiva, l’adaptació a Secundària és un procés únic per a cada fill que, de primeres, pot generar una mica de por i nerviosisme. Però, si com a pares ens mantenim ferms, sense defallir en els moments difícils, ajudant els fills a parlar i escoltar, fomentant un ambient familiar que els ajudi a sentir-se estimats, farem de l’adolescència un procés molt profitós: un camí de maduració i creixement de nens a joves.