Com afecta l’entorn d’un col·legi o d’una casa en el desenvolupament educatiu dels nens?

Com influeix l’entorn d’un col·legi en els estats d’ànim i en les relacions socials? I en una llar? Analitzem algunes claus i oferim sis consells perquè a la teva casa es respiri el millor ambient i els teus fills creixin amb harmonia.

Les teories de l’evolució han tractat sobre l’adaptació de les espècies a l’hàbitat en el qual viuen, i també en com l’entorn impacta en la psicologia i les relacions socials.

Quan parlo d’entorn educatiu no sols em refereixo al col·legi, sinó que ho faig extensiu a la vostra llar, on en realitat s’eduquen els vostres fills.

La llum natural, la ventilació i la contaminació acústica

Anirem des de fora cap a dins, ens fixarem primer en tot allò que es veu, per a després anar a les coses petites, al que és invisible, allò que sembla ser una nimietat, però que en realitat és aquella pedra sobre la qual se sustenta tot.

Sovint atribuïm la qualitat de l’ensenyament a aspectes com la metodologia, el professorat o les diferents capacitats de cada nen. Tots aquests factors són importants, però existeixen uns altres també essencials en els quals, en un primer moment, no pensem, com per exemple l’entorn.

Hem de tenir en compte que l’entorn és l’espai amb el qual interactua el nen constantment. Per això, ha d’estar cuidat i adaptar-se a les seves necessitats.

Passejarem una miqueta pel col·legi, ens deixarem portar pels paisatges, la naturalesa i la llum que inunda les nostres classes. No ens podem acostumar a tenir un entorn tan meravellós davant.

Aquest entorn afavoreix i ajuda en moltes coses, però cal ser conscient d’això per poder veure com ens influeix realment.

Començarem per la llum. Es tracta d’un element essencial en el creixement dels nens.

S’ha demostrat la rellevància per als nens de la llum natural, ja que aporta una major capacitat d’aprenentatge, una major concentració, la millora del creixement i la prevenció de malalties.

La ventilació. És essencial que els nens respirin aire net i sa. Un entorn obert amb vegetació i presència d’arbres, lluny de la pol·lució, es converteix en l’ambient perfecte amb el qual interactuar amb la naturalesa.

La tranquil·litat, i l’absència de sorolls. La contaminació acústica pot arribar a ser un important obstacle en l’aprenentatge. És motiu de distraccions per part dels nens, i influeix en la concentració.

Aprendre en un espai lluny de sorolls molestos, on prevalguin els sons de la naturalesa, és l’escenari més idoni. Aquest entorn afavoreix la llibertat, la contemplació i la serenitat.

Ordre i neteja de les aules i el seu impacte en l’aprenentatge dels alumnes

Ara ens apropem, entrarem a les aules.

L’aula és el reflex de la formació que esperem aconseguir en els nostres nens, per la qual cosa l’ordre i la neteja són part fonamental d’un bon ambient en el procés d’ensenyament-aprenentatge de valors, bons hàbits i costums.

Un espai ordenat convida a estar còmode, relaxat, sense elements que distorsionin la seva atenció. També ajuda a un comportament cívic determinat, a unes maneres respectuoses amb els altres.

Els estímuls externs, com el fred, la calor o el soroll constitueixen una font important d’estrès. I, per descomptat, també a la desorganització.

El desordre obstaculitza l’equilibri emocional i psicològic, i és un desencadenant d’altres situacions que també generen estrès per si mateixes. A més ordre, menys estrès. L’ordre o desordre afecta el nostre estat anímic.

Els llocs caòtics dificulten la concentració, la memorització, així com la capacitat per a processar bé la informació.

De tots és sabut que els nens quan són petits aprenen per imitació i és molt més senzill imitar el desordre que l’ordre, perquè no implica cap mena d’esforç.

El primer que ensenyem a un nen és l’ordre material de les coses. Després, aquest hàbit d’ordre, li permetrà saber organitzar el seu temps i ser per això més eficaç.

Finalment, aquests hàbits d’ordre probablement contribuiran al fet que la seva vida sigui més fecunda i feliç.

Ara ja podem veure idees senzilles que poden ajudar-nos a posar aquestes petites pedres sobre les quals se sustentarà l’hàbit de l’ordre. Són petits suggeriments, sabuts per tots, però que sempre van bé a manera de recordatori.

Sis consells pràctics per millorar l’entorn familiar a casa

1. Tingues un lloc per a cada cosa. Així no perdrem temps buscant. Ha de ser un lloc pactat ja amb els nens, tots han de saber on va cada cosa. Posar rètols recordant per a què és cada cosa. Si fas servir alguna cosa, posa-la de nou en el seu lloc. Ordenar també és decorar.

2. Evita l’acumulació d’objectes. Això és el millor aliat per a l’ordre, no necessites tenir tantes coses, tingues sol el necessari. Així a més estaràs educant en sobrietat.

3. Dedica 10 minuts a endreçar cada dia. Al matí o a la tarda, en 10 minuts simplement com a rutina de família, parem i mirem: què cal recollir? Així els estem ajudant a ser sensibles al desordre.

4. Mantingues les superfícies netes i evita que el desordre s’escampi per tota la casa.

5. Divideix les tasques de casa amb tots els membres de la família. Estableix petits encàrrecs que els facin partícips de la seva responsabilitat. La casa és de tots i la cuidem entre tots.

6. Ventila l’espai, cuida’l. Arribar a casa ha de suposar per a tots els membres de la família entrar en un lloc on se sentin còmodes, on se sentin respectats i estimats.

Aquest article és simplement una reflexió en veu alta, posant en paraules el que em meravella cada dia i el que intento inculcar als meus alumnes. Buscant un bé per a ells, per a aquests futurs homes. Educant en l’ordre.