Com tenir una bona autoestima des de petits

Avui dia escoltem amb molta freqüència que els nens han de tenir una bona autoestima des de petits. També constatem diàriament que hi ha moltes situacions que poden afectar la visió que els nens tenen de si mateixos; des de les més greus, com les males relacions personals o el bullying, fins a les més quotidianes, com la pressió per projectar una bona imatge, petites dificultats acadèmiques i les inevitables errades que cometem diàriament.

Per tot això, és convenient plantejar-se què és i com podríem ajudar els nens a tenir una bona autoestima des de petits.

Si busquem una definició en el diccionari, trobarem que és un terme que es refereix a la valoració que fem de nosaltres mateixos. Per tant, estaríem parlant dels pensaments, avaluacions i percepcions que tenim de la nostra pròpia persona.

Així que dir que tens una bona autoestima equival a dir que tens una percepció positiva de tu mateix, mentre que una mala autoestima és igual a ser molt crític i destacar els defectes sobre les pròpies virtuts. Però tal vegada el més rellevant és que l’autoestima no es construeix només amb la nostra pròpia percepció, sinó que la complementem, moltes vegades, amb la visió que té de nosaltres els altres.

Resulta evident que tenir una bona autoestima des de petits ens ajudarà a afrontar les situacions diàries amb més seguretat i optimisme, facilitant així la consecució dels nostres projectes personals. En conseqüència, ens farà més feliços en el nostre dia a dia, i també, ens impulsarà a plantejar-nos fites més altes.

Per contra, no tenir una bona autoestima des de petits ens dificultarà aconseguir la felicitat i, tristament, podria conduir-nos a situacions més greus com, per exemple, una depressió.

En conseqüència, si l’autoestima és important i la participació dels altres és un factor clau en el seu desenvolupament.

Què podem fer per a ajudar els nostres fills o alumnes a tenir una bona autoestima des de petits?

2. Dedicar-los temps de qualitat. Oferint-los amb exclusivitat aquest recurs escàs que competeix amb tants compromisos, urgències, treballs… Compartir un temps que pràcticament no tenim, però que, si el vivim amb intensitat, encara que sigui poc, dona un poderós missatge: Ells són el que més ens importa. Hem de donar-los exemple i anar per davant. I també que vegin que renunciem al nostre temps personal per a acudir a parlar amb els seus professors o participar en les reunions del col·legi.

4. Posar límits a les seves actuacions. A vegades permetem que els nens facin la seva sense control ni supervisió de cap mena i, lògicament, quan es passen de la ratlla, els acabem reprenent de manera irada. Per descomptat, educar en llibertat i per a la llibertat és la base de tot creixement personal, però els nens han de saber què poden i què no poden fer. Han de ser conscients en tot moment de les regles del joc. Seran precisament aquestes normes les que els aportaran seguretat i els ajudaran a confiar en si mateixos i a tenir una bona autoestima des de petits.

5. Animar-los que comparteixin la seva opinió sobre les coses: D’aquesta manera se sentiran importants i valorats per nosaltres que som el seu referent. De la mateixa forma hem de deixar-los prendre decisions començant per coses poc transcendents, com per exemple la roba que es poden posar el cap de setmana.

6. Equivocar-se forma part de l’aprenentatge i així els ho hem de transmetre. “Dels errors què fem, aprenem”. La frustració i la seva tolerància han de formar part del seu dia a dia i d’aquesta manera creixeran sent nens forts i preparats davant qualsevol obstacle que la vida els posi al davant.

7. Equivocar-se és una cosa que ens passa a tots, i si ho reconeixem davant d’ells, els donarem el missatge clar que no som perfectes. Aquest exemple els ajudarà a valorar-se positivament malgrat els seus errors. La cara dels nens, davant el reconeixement d’un error per part d’un adult, és per a veure-la.

8. Fomentar la seva autonomia. No fa falta que els estalviem fer coses que per la seva edat podrien fer. “No feu vosaltres el que puguin fer ells” és una màxima educativa que no falla a qualsevol edat. A més, si els donem responsabilitats a la seva mida, també els ajudem a créixer i madurar.

9. No fixar-nos únicament en el que ha sortit malament i s’ha de corregir. Hauríem de fer l’esforç de veure també aquelles coses que fan bé i aprofitar per a felicitar-los. D’aquesta manera aniran construint una visió positiva de si mateixos. Per exemple, podríem comentar amb ells cada nit abans que es fiquin al llit, dues o tres coses que hagin fet bé durant el dia.

10. Procurar no fer comparacions entre ells i els seus germans o amics. Normalment, les fem per a destacar aspectes positius de les altres persones enfront d’actituds seves que són qüestionables o errònies. Encara que la nostra intenció no sigui ferir-los, sinó oferir models positius de conducta, la veritat és que aquestes comparacions no els fan cap bé i provoquen en ells emocions negatives. Només cal observar com en aquest moment baixen la mirada, en senyal clar de desànim i tristesa.

11. Comprendre i acceptar les seves emocions. Hem d’ensenyar-los a reconèixer i gestionar de manera positiva el que senten. D’aquesta manera aprendran a acceptar-se a si mateixos. Si no els ajudem a comprendre els seus estats d’ànim, podrien acabar confonent el cansament amb la ira, o no saber com reaccionar davant alguna cosa que els provoca por o tristesa. Una correcta integració de les emocions en el desenvolupament personal és essencial per a establir relacions de qualitat amb les persones que ens envolten.

12. Ajudar-los a desenvolupar les seves habilitats els ajudarà a tenir una bona autoestima des de petits. Segur que hi ha coses que fa millor que els altres, tan sols cal identificar-les i fomentar-les perquè així es valoraran cada dia una mica més. Els adults no hem d’estar atents per a no projectar en ells els nostres gustos i preferències, ni deixar-nos portar per consideracions sobre com són “la majoria” dels nens. Considerem a cada nen únic.

13. Corregir les accions que no facin bé però sense caure en el parany de la generalització. “És que ets un… (desordenat, mentider, mandrós, etc.)” Hem d’indicar-los de manera clara el que fan malament però sense etiquetar-los. Diferenciar sempre la persona dels actes; en cas contrari, estem afirmant de manera implícita que no creiem que pugui millorar en aquest punt perquè ell “és” així.

14. Destacar sempre les seves virtuts, tots els nens les tenen, i d’aquesta manera se sentiran valorats per nosaltres i continuaran esforçant-se a realitzar aquells actes difícils però valuosos, que els van merèixer tals reconeixements.

15. Evitar la sobreprotecció. Si no els permetem triar, equivocar-se, sofrir alguna dificultat, fins i tot alguna petita injustícia o incomprensió… Es converteixen en nens amb poca iniciativa, dubitatius, porucs i amb poca capacitat per a prendre decisions. Podem començar deixant que resolguin els petits conflictes escolars pel seu compte, o almenys ho intentin. D’aquesta manera estarem formant a una persona amb capacitat resolutiva i competent. No es tracta d’abandonar als nens en la selva, sinó d’evitar ocupar l’espai de la seva legítima iniciativa.

16. Donar més importància a l’esforç que als resultats. Ensenyar-los a valorar als altres i a si mateixos amb independència de les fites assolides. O més aviat ensenyar-los que el veritable resultat, l’autèntic assoliment, és l’esforç que han posat per aconseguir l’objectiu que s’havien proposat. Això sí que està a l’abast de cadascun.

17. I finalment, destacar que nosaltres hauríem de gaudir també d’una bona autoestima, perquè si no difícilment podrem ensenyar el que no sabem ni servir de model als nostres fills i alumnes.

En resum, per a tenir una bona autoestima des de petits, els nostres fills han d’aprendre a acceptar-se tal com són i així créixer, sentint-se lliures i segurs de si mateixos. És la forma més eficaç de guiar-los i acompanyar-los des de l’afecte i aconseguir que creixin emocionalment sans, forts, segurs i respectuosos. Perquè en el camí cap a la felicitat, l’autoestima és una fita important.

Bibliografia: Guía Aumentar la autoestima de los niños (clubpequeslectores.com); 10 consejos para fomentar la autoestima de tus hijos (psicoadapta.es); acepta a tus hijos tal y como son (lamenteesmaravillosa.com).