Community Service a Viaró (1ª part)

Tothom necessita ajuda. Nosaltres els primers. Per això cal viure a prop de les persones i estar disposat a donar-se. Millorar la societat passa per ajudar les persones i per fer-ho, no cal esperar a acabar el col·legi i estar treballant. Aquesta dimensió social, ha quallat a Viaró en una colla d’activitats que ja fa bastants anys que es duen a terme. Hi participen tots els alumnes. Alguns d’ells ens expliquen les seves experiències.

Voluntaris a l’Hospital Sant Joan de Déu

Una trentena d’alumnes de 1r de batxillerat col·laboren en l’atenció dels nens i nenes que estan hospitalitzats. Ens ho expliquen en Lucas i el Casimiro.

Hi anem sis o set vegades en tot el curs. És important que no sigui només un cop a l’any perquè així fas amistat amb els nens i nenes, que és el que compta. Trobar-se acollits és el que més agraeixen ells i les seves famílies. De mica en mica, a base del tracte, vas descobrint que les persones malaltes mereixen molta estima, primer perquè són persones i després perquè tenen una capacitat especial per ajudar-te a mirar als altres amb una mirada cap al fons de la persona.

Passem el matí jugant amb ells, ajudant-los a fer els deures o simplement xerrant una estona, perquè n’hi ha que són de la nostra edat i surten converses de forma natural. No podem fer gaire cosa més per ells, però crec –diu en Lucas– que sempre hem de fer tot el que estigui de la nostra ma per qualsevol persona. I això, ara, ho està. No hem d’esperar a ser més grans o tenir més possibilitats: el que tenim ara, ho hem de donar.

Són persones molt agraïdes i transmeten il·lusió per les coses senzilles. Els cal ben poca cosa per estar alegres. Tant de bo nosaltres sabéssim valorar tantes coses a les que ja ens hem acostumat.

Aprenem a cooperar amb els amics de Hear Us children Choir

La ONG Petits Músics del Món, duu a terme el projecte “Aprenem a Cooperar”. Aquest és el marc de la visita del cor Hear Us de Malawi, que va passar un dia sencer a Viaró amb els alumnes de 3r d’ESO. Ens ho expliquen el Jorge, l’Hugo i el Toni.

Uns dies abans de la visita vam tenir unes sessions sobre Malawi i ens vam fer càrrec de les circumstàncies en les que viuen els nens i nenes que vindrien. L’objectiu era que nosaltres seguíssim estudiant una mica i els proposéssim algunes coses que ells poguessin fer per poder millorar allà. Parlant amb ells el dia que van venir i escoltant les dificultats que tenien, la idea final va ser ben diferent de la inicial perquè, el tracte amb les persones et fa entendre-les i comprendre bé els seus problemes, els seus projectes, les seves il·lusions…

Es van quedar amb alguna idea sobre el funcionament del col·legi per a que els alumnes més grans ajudessin als més petits. Ens van explicar que allà hi ha molts alumnes i molt pocs professors i les condicions materials són molt més difícils. De vegades fan els deures a terra.

Tot això no va sortir a la primera. Vam passar el dia sencer amb ells. Vam cantar cançons en la seva llengua que havíem après i vam ballar. Més aviat ho vam intentar, perquè ells tenen molt de ritme. Ells canten i ballen i riuen molt. Són molt alegres.