Escacs, companys de viatge

Com a pare i professor em preocupa activament l’educació de les noves generacions.

En un món en contínua evolució tecnològica no podem estar segurs de què treballs exerciran els nostres fills d’aquí a uns anys, ja que els experts parlen de destrucció de milions de llocs de treball, i també de la creació de nous.

Com preparar llavors als nostres alumnes per a aquest dràstic canvi?

Sembla lògic pensar que necessitaran una base forta en el coneixement i el desenvolupament de la programació, el coneixement profund d’altres idiomes, el llenguatge matemàtic i científic… etc. Però, sobretot, necessitaran grans dosis de creativitat i sociabilitat.

La creativitat és una qualitat inherent a l’ésser humà que es desenvolupa i aprèn. Quins reptes artístics sense solucions preestablertes i úniques podem presentar als nostres alumnes? La resposta passa per una cosa tan simple com un joc de taula mil·lenari: els escacs.

Els escacs dota les persones que el practiquen de paciència a l’hora de prendre decisions, potencia la creativitat i la ubicació en el temps i en l’espai, desenvolupa la concentració i la capacitat de planificació… Tot es decideix en el següent moviment!

Comença un nou curs d’aquesta activitat cultural tan imprescindible. Seguirem aprenent a través de l’anàlisi de partides exemplars de la mà d’Leontxo García i seguint la metodologia de la Fundació Kasparov.

El curs passat els alumnes de Viaró van parlar amb Francisco Vallejo dintre de la programació de la activitat. El millor jugador d’escacs de tota la història de Espanya ens va dir que es trobava al GP de Moscou, però que estaria encantat de contestar a les preguntes dels nostres alumnes.

Tenia poc temps abans del torneig a Moscou. Encara així, el cinc vegades i actual campió d’Espanya, Francisco Vallejo Pons, respon als alumnes d’escacs de Viaró.

Consagrat als escacs… Per què va triar aquest joc?

R: Sobretot per proximitat, ho jugaven els meus familiars, i després per passió.

Qui li va ensenyar a jugar?

R: Alguna cosa vaig aprendre veient, després a l’Escola d’Escacs que hi havia as Castell.

A quina edat va guanyar el seu primer torneig?

R: Era molt talentós. Els èxits van venir relativament ràpid.

Podem guanyar-nos la vida jugant als escacs?

R: Es pot guanyar la vida, sent un dels millors.

Què sent en cada final? Està nerviós?

R: Sí, encara que porti 30 anys jugant, els nervis apareixen unes vegades més i altres menys.

Li agrada el futbol?

R: M’encanta el futbol, jugar-ho sobretot, i veure-ho sempre que sigui un bon partit.

De quin equip ets?

R: Del Reial Madrid, encara que no em considero un fanàtic