Esport i creixement personal

L’esport és una eina molt poderosa per a formar el caràcter de les persones.

Com a pares, quan pensem en les competicions esportives en què participen els nostres fills, estem acostumats a pensar que l’objectiu primordial és que aquestes siguin una via d’escapament per al nen sobrecarregat d’estudis i responsabilitats, i que els ajudi, a més, a descansar millor a les nits.

No obstant això, la pràctica esportiva inclou infinitat de tasques que aporten als nostres fills una base sòlida que ajudarà a definir i formar el seu caràcter.

Abans de la pràctica esportiva han de: Preparar la motxilla, anar a dormir aviat, posar-se el despertador per no quedar-se adormits, buscar la ubicació del camp on jugaran, haver entrenat durant la setmana per poder haver estat convocats, esmorzar aliments que ajudin a la pràctica esportiva, desplaçar-se al camp i trobar-se amb els companys, preparar el partit segons les instruccions de l’entrenador, fer equip amb els companys.

Durant el desenvolupament del joc han de: mostrar respecte als àrbitres, als companys que fallen, a l’adversari quan té un nivell inferior i al públic; esforçar-se en els minuts finals quan les forces flaquegen, vèncer el fred i la pluja, recuperar-se després d’una errada, prendre decisions en dècimes de segon, “llegir el partit”, animar als companys, competir amb esportivitat.

Posteriorment a la competició han de: saludar al rival i a l’àrbitre, animar al company que va fallar, ajudar a l’entrenador a recollir el material, conversar amb els companys, enfortir l’amistat amb els companys d’equip, deixar-se ajudar.

Al marge del propi benefici personal que suposa l’exercici físic, podem concloure que totes les tasques associades amb aquest, també eduquen.