Evolució del concepte d’escola inclusiva

exclusió, segregació, integració i inclusió

Avui dia, el dret a l’educació és un fet establert i indiscutible en la major part del món. Així ho recalca la Declaració Universal dels Drets Humans, on estableix les bases que “l’educació ha de ser un dret fonamental” (Assemblea General de l’ONU, 1948). També queda plasmat en la Constitució Espanyola (art. 27), on s’afirma que “tots tenen dret a l’educació”. Però la paraula “tots” ens situa enfront d’una sèrie de qüestions i reptes que no podem eludir.

concepte d’escola inclusiva

Una educació per a tots, significa una escola per a tots? Un repàs històric, a grans trets, dels diferents models d’escola ens mostrarà com la resposta a aquesta pregunta no sempre resulta evident. Durant molts anys, els alumnes que no encaixaven en el sistema han estat tractats de manera diferent. Depenent del concepte d’escola o del model vigent a cada moment històric, l’educació proporcionada als alumnes amb NEE (Necessitats Educatives Especials) ha anat evolucionant des de l’exclusió total del sistema educatiu fins al concepte d’escola inclusiva.

Segons García (2017), es poden identificar quatre models diferents utilitzats al llarg de la història per a donar cabuda a les persones amb NEE en el sistema educatiu: l’exclusió, la segregació, la integració i la inclusió. L’evolució d’aquests models no es dona alhora a tot arreu ni la seva aplicació és homogènia, és un canvi progressiu que es dona al mateix temps que s’aprofundeix en els conceptes de dificultat, necessitat i diversitat.

Pràcticament, fins a inicis del segle XX trobem únicament models educatius que exclouen la diversitat. Reflexos d’una concepció negativa de les persones amb dificultats o necessitats especials que eren rebutjades per la societat i, per tant, no tenien cabuda tampoc en el sistema educatiu. La distinció entre nens “normals” i “anormals” no començarà a diluir-se fins a l’inici del segle passat, quan es comença a comprendre que el dret a l’educació és intrínsec al conjunt dels éssers humans (García, 2017).

La segregació és el resultat d’un model que afirma que l’educació és de major qualitat quan es duu a terme davant de col·lectius amb alta homogeneïtat (Alonso i Araoz, 2011, p. 15). Durant el transcurs del segle XX, el concepte d’aula és entès com un lloc on el progrés només està a l’abast d’aquells que poden adaptar-se a les metodologies del professorat i no tenen cap mena de problemes per a seguir el currículum establert.

Paral·lelament, en molts països l’escolarització comença a ser obligatòria durant aquest període. D’aquesta manera, es comencen a desenvolupar les escoles d’educació especial per a donar cabuda a aquests alumnes que han estat inclosos en el sistema educatiu, però que no encaixen en els estàndards de l’aula homogènia (Colmenero, 2015). Un avanç, sens dubte, enfront de l’exclusió total, però encara llunyà del concepte d’escola inclusiva.

Amb la publicació de l’Informe Warnock (1987), comença un corrent educatiu que considera que les necessitats educatives són diferents per a cada individu. Per tant, l’escola no és només un lloc per a instruir, sinó que ha de convertir-se en un centre de suport també per a famílies (Marchesi, 1990). D’aquesta manera, Warnock comença a centrar el focus de l’aprenentatge en la mirada del professorat cap a l’alumnat, establint les bases del concepte d’escola inclusiva.

Amb aquesta nova manera d’entendre les necessitats educatives, es fa un salt important en la manera d’atendre la diversitat. Els alumnes, anteriorment segregats en escoles d’educació especial, ara se situen a l’escola ordinària, formant part del seu dia a dia de manera activa.

Amb el desenvolupament del concepte d’escola inclusiva i integradora i amb els avanços de la societat en matèria de drets socials, es comença a comprendre la diversitat com un element de riquesa en el procés d’ensenyament-aprenentatge. D’aquesta manera, l’educació inclusiva posa de manifest la necessitat d’acceptar a cadascun dels alumnes en la seva singularitat. Per tant, tots han de sentir-se valorats i tenir l’oportunitat de participar en l’escola segons les seves capacitats en el model d’escola inclusiva (Castany, 2009).

Actualment, la societat advoca per un sistema educatiu inclusiu que potenciï la cohesió social. Per tant, l’escola resulta clau per a caminar tots junts cap a ideals com la pau, la llibertat i la justícia social i, d’aquesta manera, aconseguir la idea de, ja no sols d’un Sistema Educatiu Inclusiu, sinó d’un Sistema Social Inclusiu, on tals valors es vegin impregnats en tots els àmbits i al llarg de la vida (Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament, 2015).

Abordarem en futurs articles quins processos han de dur-se a terme en els centres escolars per a aconseguir que el concepte d’escola inclusiva funcioni (Arnaiz, 2012). De quina manera podem garantir espais d’aprenentatge i pedagogies de qualitat que permetin a l’alumnat progressar i treballar, en un futur, per una societat més justa (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, 2017).

Fonts bibliogràfiques

Assemblea General de Les Nacions Unides. (1948). 20 de Febrer de 2020, Declaració Universal de Drets Humans: https://www.ohchr.org/EN/UDHR/Documents/UDHR_Translations/spn.pdf

Alonso Parreño, M. J., y Araoz Sánchez-Dopico, I. (2011). La educación de las personas con discapacidad. Principales modelos en la historia reciente. En El impacto de la convención internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad en la legislación educativa española (págs. 15-34). Madrid: Ediciones Cinca.

Arnaiz Sánchez, P. (2012). Escuelas eficaces e inclusivas: cómo favorecer su desarrollo. Educatio Siglo XXI, 30(1), 25-44.

Castaño Gómez, A. M. (2009). La atención a la diversidad en el marco de una escuela inclusiva: evolución histórica. El largo camino hacia una educación inclusiva: la educación especial y social del siglo XIX a nuestros días: XV Coloquio de Historia de la Educación, 1, págs. 405-416. Pamplona.

Colmenero Ruiz, M. J. (2015). Caminando hacia una educación inclusiva. Caminando hacia una sociedad inclusiva. Iniciación a la Investigación, (1)(Extra 6).

Constitució Espanyola. Boletín Oficial del Estado, 311, de 29 de desembre de 1978.

García Rubio, J. (2017). Evolución legislativa de la educación inclusiva en España. Revista Nacional e Internacional de Educación Inclusiva, 10(1), 251-264.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú. Materials per a l’atenció a la diversitat. Servei de Comunicació i Publicacions. Recuperat 30 de gener de 2020

Warnock, M. (1987). Encuentro sobre necesidades de educación especial. Revista de Educación(Extra 1), 45-73.