22 de March del 2021
L’Atletisme a l’adolescència
Eliud Kipchoge ha estat la primera persona al món que ha corregut una marató per sota de dues hores. Això suposa córrer 42 km i 195 m a un ritme de 2 min 50 s cada quilòmetre, una autèntica barbaritat, o el que és el mateix, anar a una mitja de 21,1 km/h. El seu objectiu era córrer sota el lema No Human Is Limited: “mostrar al món que quan et centres en el teu objectiu, quan treballes dur i quan creus en tu mateix, qualsevol cosa és possible”.
Volia lligar aquesta cita amb els beneficis que té l’atletisme en qualsevol persona, en aquest cas centrant-nos en l’etapa de l’adolescència. El rècord de Kipchoge ha estat fruit de moltíssimes hores d’entrenament i sacrifici, no és un assoliment que s’aconsegueix d’avui per demà. De fet, ho ha aconseguit als 34 anys i amb unes quantes maratons a les seves cames. “Ningú neix essent un corredor perfecte. Ni ningú de nosaltres en serà un. A mesura que sumem passes ens convertim en millors corredors. I aquesta és la bellesa del nostre esport: no hi ha dreceres, ningú regala res; guanyem cada milla i guanyem cada resultat” (Peter Magill).
Un adolescent que decideix apuntar-s’hi i començar a córrer ja demostra un alt nivell de compromís i autoexigència. Això és perquè els entrenaments comencen a les 8 del matí abans de les classes i creieu-me: un dia fred d’hivern a aquelles hores no és precisament el que més li ve de gust a ningú. És increïble veure com un és capaç de combatre contra aquella veu interior que et diu que afluixis perquè estàs cansat, perquè fa fred, perquè no et ve de gust. Remen a contracorrent amb totes les seves forces, pateixen, lluiten contra si mateixos i vencen, tal com diu Kipchoge. La veritat és que com a entrenador soc un afortunat de poder contagiar-me d’aquest esperit incansable de lluita i sacrifici.
L’adolescència, en molts casos, és una etapa complicada perquè és quan defineixen la seva personalitat. Moltes vegades se senten incompresos i desubicats i necessiten estar segurs de si mateixos. I és que l’atletisme hi pot ajudar, i molt. Després de posar-se una meta i arribar-hi, d’assolir objectius i aconseguir demostrar-se que són capaços de fer coses que mai creien que podrien fer, el sentiment de satisfacció es tan gran que fa que augmenti la seva autoestima, cosa que és un gran benefici a nivell psicològic i emocional.
Això és essencial, perquè l’augment d’autoconfiança fa que millorin també en altres aspectes, per exemple, l’acadèmic. De fet, segons un estudi realitzat per The Journal of Pediatrics, tenir uns nivells cardiorespiratoris i motors alts a conseqüència de l’esport poden, en certa manera, reduir el risc de fracàs escolar.
Podem pensar que és un esport molt individual, però la veritat és que permet compartir entrenaments i experiències amb molts altres companys que no sols els de la classe. El treball en equip durant els entrenaments és essencial. Les sèries a la pista, la tècnica de carrera, les sessions de força, els dies de cross… tot és en equip. Encara que el cas d’Eliud Kipchoge és extrem, ell passa de dilluns a dissabte concentrat en un campament de Kènia envoltat dels seus companys, que són la clau del seu èxit i a qui no deixa de recordar: “Un 100% de mi mateix no és res comparat amb l’1% de tot l’equip”.
Un altre tema interessant és que a la disciplina de l’atletisme es crema una gran quantitat de calories, amb la qual cosa és un esport ideal per perdre i controlar el pes. S’enforteixen els ossos, músculs i articulacions i es millora la capacitat pulmonar. És una manera molt completa perquè es posin en forma i perquè enfoquin tota aquesta energia inesgotable. I tot això comporta a estar més tranquils i dormir millor. En estar esgotat i haver alliberat tensió i estrès, és molt més fàcil agafar el son per la nit. La veritat és que podria seguir analitzant tot el que té de bo aquest esport, però no acabaria mai.
A Viaró tenim la sort de ser un club federat i podem participar a competicions a tots els nivells: des de controls per tenir una marca registrada i veure el progrés, fins a campionats autonòmics i estatals, com ha estat ja el cas d’alguns alumnes del col·legi. Tot un somni per a qualsevol esportista fet realitat.