3 de February del 2023
El gust per la lectura
La llengua catalana té un adjectiu, força genuí, que serveix per referir-se a aquelles persones que experimenten una poderosa atracció cap a la literatura i el món de les lletres: lletraferit; aquest mot s’usa també per designar aquell qui té una bona cultura, especialment quan és gràcies a les seves lectures. Així doncs, un lletraferit és qui experimenta realment el gust per la lectura, entenent-la com una activitat plaent, realitzada sovint en el temps d’oci.
Deixant de banda l’apunt lèxic, com a educadors, especialment els que som professors de llengües, convertir tots els nostres alumnes en lletraferits, amb autèntic gust per la lectura, esdevé un horitzó utòpic. De fet, i tocant de peus a terra, l’aspiració de despertar en ells aquest gust per la lectura i deslligar-la d’una simple activitat escolar més, ja és prou ambiciosa. Roald Dahl afirmava que si vols arribar a algun lloc en aquesta vida, has de llegir molts llibres, una afirmació gens gratuïta en la que cal aprofundir per entendre bé aquesta ambició educativa, perquè els llibres esdevenen una potent eina per desenvolupar habilitats essencials per la vida.
Beneficis del gust per la lectura
Certament, tenir un bon hàbit lector serà beneficiós a curt i mig termini, ja que és una habilitat imprescindible en la vida acadèmica, però quedar-nos només amb això seria d’un reduccionisme imperdonable, ja que la lectura fa una aportació insubstituïble a l’educació integral de la persona. En aquest sentit, els llibres ens permeten viatjar a destinacions a les quals ens seria impossible d’arribar d’una altra manera; el món de la lectura ens obre les portes al coneixement de llocs, èpoques, cultures, personatges… d’una riquesa i diversitat inigualables.
Aquest coneixement, encara que pugui tenir lloc en el territori de la ficció, proporciona un aprenentatge emocional de gran valor per a la vida quotidiana. Isabel-Clara Simó, reconeguda escriptora, deia que la bona literatura es caracteritza perquè fa sentir i fa pensar, i que un llibre posseeixi aquestes qualitats depèn en gran mesura de la interpretació que el lector en faci.
La gran virtut de la lectura rau en la capacitat d’interpretar el text i apropiar-se’l: aquest és el punt en el qual la literatura es posa al servei del nostre creixement personal. Des d’aquest punt de vista, la lectura esdevé un element clau en la formació del sentit crític i la capacitat d’elaborar el propi pensament i ja només per això paga la pena esforçar-se a fomentar la consecució d’aquest gust per la lectura, per a nosaltres mateixos i per als nostres fills i alumnes.
Els efectes positius d’aquest hàbit s’estenen a altres àmbits de la formació intel·lectual; més enllà de tota la riquesa que ens pot aportar aquest coneixement cultural en l’àmbit de les idees, l’exposició als textos escrits és també un factor fonamental en el desenvolupament del llenguatge.
Aquest fet és important perquè el llenguatge és el que dona forma al pensament i ens permet expressar-lo, tant és així que l’empobriment del llenguatge deriva per força en l’empobriment del pensament, i això no es refereix només a la manca de lèxic i a la ineptitud per copsar-ne les seves subtileses i matisos, sinó també a la incapacitat de projectar successos, accions i esdeveniments en diferents dimensions temporals.
Christophe Clavé ho explica en el seu article La masa irreflexiva: “¿Cómo es posible capturar una temporalidad, una sucesión de elementos en el tiempo, ya sean pasados o futuros, y su duración relativa, sin un lenguaje que distinga entre lo que podría haber sido, lo que ha sido, lo que es, lo que podría ser, y lo que será después de que lo que podría haber sucedido, haya sucedido realmente?” i conclou que sense paraules per construir el raonament, el pensament complex esdevé impossible.
Malgrat l’aclaparadora contundència dels arguments a favor del foment de la lectura, la via racional no acostuma a ser la més efectiva per aconseguir-lo. Tampoc ho és la de l’obligació; Borges diu que llegir és un dels pocs verbs que no suporten el mode “imperatiu”, com estimar o somiar, i Cercas qualifica l’expressió “lectura obligatòria” d’oxímoron, ambdós fent referència al fet de que llegir ha de ser un plaer.
Com podem contribuir doncs a que els nostres fills desenvolupin un bon hàbit lector?
La literatura científica coincideix en la idea de que l’entorn familiar és clau en l’adquisició d’aquests hàbits. És en aquest àmbit on s’aconsegueix que, de forma natural, la lectura esdevingui una activitat de gaudi i s’instauri com un hàbit en la seva vida.
Qui més qui menys, quan els fills encara són petits, té establerta alguna rutina com l’hora del conte o similar, que ens permet acostar i introduir els infants en aquest món d’històries i aventures al qual accedim desxifrant un seguit de lletres, paraules i frases, i que les criatures gaudeixen enormement; però tot sovint també, aquesta tradició acostuma a estroncar-se quan ells ja són capaços de desxifrar el codi lingüístic, però realment encara no saben “llegir”, en el sentit més ampli de la paraula.
El primer consell seria el de vetllar cada dia per un temps de lectura compartida, sense presses, sense demanar res a canvi, llegir en veu alta a qualsevol edat, gaudint-ne… i entenent que “la lectura és un privilegi i no pas un deure“. En aquest temps, és important atendre als seus interessos i que resulti plaent i atractiu, ja que en el moment en què ells són capaços de llegir autònomament el què els mourà a fer-ho serà la motivació i el plaer que aquesta activitat els proporcioni, el gust per la lectura.
Vols ajudar els teus fills?
Omple la casa de llibres. Aquest és el suggeridor títol d’un article al bloc educatiu “Si tu supieras…” i en el que es posa de relleu la correlació entre el nivell lector dels nens i el nombre de llibres que hi ha a la llar, bé, més concretament, l’ús que els progenitors en fan: si els llegeixen, si els llegeixen amb ells, si en parlen, si fan referència a situacions i personatges de les seves lectures… en definitiva, si a la llar es crea una cultura propícia a la lectura i relacionada amb allò que llegim.
Quan els fills són més grans, podem contribuir a fomentar el gust per la lectura d’aquesta manera també; així mateix, procurar que tinguin accés a un ventall ampli de contes, novel·les, còmics, revistes… que s’adaptin als seus interessos i que facilitin aquest acostament a la lectura en clau de gaudi i de plaer. La xarxa de biblioteques públiques, també en format digital, i algunes webs i llibres referenciats al peu, són un bon recurs a l’hora de triar i remenar títols i publicacions.
Tenir un lector de referència, un “mentor literari”, pot ser també una bona ajuda per desenvolupar el gust per la lectura, sobretot en el cas dels adolescents i joves, per motivar noves lectures i anar formant el criteri en aquest àmbit: un germà, oncles, amics de la família, un professor… que simplement parlant d’una novel·la pot despertar l’interès per aquella història concreta o per un autor determinat.
En la meva experiència com a docent, he pogut constatar en diverses ocasions l’interès de força alumnes quan a classe faig referència, casualment, a un títol que m’ha agradat (fora del temari) i alguns fins i tot s’han presentat amb el llibre sota el braç al cap d’uns dies… Tenir una “llista de desitjos” de llibres és també una bona estratègia per evitar allò del “no sé què llegir” o llegir el primer que ens cau entre les mans. Aquesta mateixa figura del lector de referència pot ser de gran ajuda a l’hora de confegir aquest “canon” personal, que anirà creixent amb el pas del temps i configurant un perfil lector concret.
No podem concloure aquest article sense fer referència als deu drets del lector, defensats per Daniel Pennac en el seu assaig sobre la lectura Com una novel·la, sens dubte un dels textos més inspiradors sobre el gust per la lectura que he llegit i del tot recomanable. Us convidem a llegir-los i reflexionar-hi però sobretot a tenir-los ben presents, bé sigui com a pares, mestres educadors o lectors perquè, parafrasejant el mateix Pennac, el temps per a llegir, al igual que el temps per a estimar, dilata el temps de viure.
Bibliografia recomanada
Ayxelà, C. and Ramoneda, L. (2017). ¿Qué leer? (I): Nuestro mapa del mundo. [online] Opusdei.es. Available at: http://www.opusdei.es/es-es/document/que-leer-i-nuestro-mapa-del-mundo/
Borràs, L., Forcano, M., Simó, I-C., Cercas, J. et al (2020). Per què llegir? Pla lector 2020 Vol.II. Departament de cultura Generalitat de Catalunya. Available at: https://cultura.gencat.cat/web/.content/sscc/pla-lectura-2020/documents/A4_PlaLectura-Vol_2.pdf
Clavé, C. (2021) La masa irreflexiva. Nac&Pop Available at: https://nacionalypopular.com/2021/01/14/la-masa-irreflexiva/
Ferrero, M. (2017). ¿Quieres ayudar a tus hijos? Llena la casa de libros. [Blog] Si tu supieras…. Available at: https://situsupierass.wordpress.com/2017/04/08/quieres-ayudar-a-tus-hijos-llena-la-casa-de-libros
González, L. D. (2002). Tesoros para la memoria. Una visión de conjunto y una selección de obras de literatura infantil y juvenil. España: CIE Dossat.
Pagès Jorda, V. (2006). De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Barcelona: Proa
Pennac, D. (1992). Com una novel·la. Barcelona: Empúries
Enllaços d’interès