Les rebequeries infantils

Les rebequeries infantils són un tema molt important i molt interessant pels pares i educadors. Es formulen diverses preguntes en quant apareixen com : Per  què li passa ?

Quin n´és el motiu? Es poden evitar?

Bé tot això té una explicació molt interessant.

Les rebequeries infantils són i formen part del correcte i normal desenvolupament dels nens i tot i que ens frustrin o ens incomodin, són essencials per la evolució de la seva personalitat.

Per això és fonamental que entenguem per què es produeixen, com intentar previndre-les i com actuar quan de cop i volta el vostre petit entra en una de les seves pataletes.

Les causes de les rebequeries poden ser diverses:

• Una necessitat bàsica no coberta com tenir gana, tenir son o cansament pot provocar un estat irritable i molest i acabar en rebequeria.
• No poder obtenir allò que desitgen.
• No poder expressar tot allò que volen.
• Necessitat creixent de independència i autonomia.

Comencen a aparèixer cap als 18 mesos, quan veiem que el petit comença a mostrar conductes d´enuig, impaciència, tossuderia,….

Cap als dos anys més o menys, el nen està descobrint el seu propi jo i la seva capacitat de comunicar el que desitja als altres, el problema radica en que normalment no pot fer tot allò que vol, ni pot expressar-se adequadament, ja que en aquesta edat es capaç d´entendre molt més del que pot arribar a expressar.

Degut a la gran frustració que li genera no poder tenir tot allò que desitja ni tenir la possibilitat d´expressar-ho verbalment, recorre a les rebequeries per exterioritzar d´alguna manera el seu enuig.

Hem de recordar que en aquesta edat són normals les crisis d´oposició amb els seus “no”, “meu”i per tant les rebequeries no són una altre cosa que l´expressió del seu jo naixent i la necessitat d´afirmar la seva pròpia individualitat.

L´etapa de les rebequeries és una etapa passatgera, amb el temps aniran disminuint i és faran menys freqüents. Només es tracta d´una etapa més del desenvolupament dels nens per la que cadascun d´ells haurà de passar.

Si els nens comproven que les seves rebequeries no són capaces de fer-nos canviar d´opinió ni de manipular-nos aniran desapareixent en la mida que vegin que no tenen cap efecte per nosaltres, però sobretot aniran diluint-se a mida que aprenguin a tolerar la frustració i a expressar millor en paraules allò que fins al moment només podia expressar patalejant.

Les claus per poder superar aquesta etapa són paciència i tranquil·litat. Hem de ser conscients que els adults som  nosaltres i que hem d´ajudar-los sense cedir a les seves peticions ni tampoc ignorar la situació.

I un cop ha passat la pataleta intentar fer-los comprendre que no sempre és pot fer el que un vol i que això no és dolent

Recordem que és una etapa passatgera i l´hem de passar de la millor manera possible…