Convivència

Ser amb els altres i per als altres

  1. Projecte de convivència
  2. Valors i actituds: FITES
  3. Marc de convivència

Des d’un cert punt de vista, podem pensar que l’escola és el reflex de la societat, entenent que podem trobar a l’escola tota la pluralitat que la societat reuneix. Aquest fet fa de l’escola un espai privilegiat on adquirir uns coneixements i uns hàbits de socialització i de relació amb els altres. Alhora, des d’un altre punt de vista, també podem pensar que la societat serà el reflex de l’escola que tinguem. Així doncs, l’ensenyar i aprendre a conviure se’ns presenta com un objectiu fonamental. El col·legi té la responsabilitat de fomentar la convivència tant a les seves aules com al seu entorn immediat.

La bona convivència demana persones íntegres

Aquesta tasca no es duria a terme de forma sòlida sense una reflexió seriosa sobre què és la persona i quina és la naturalesa de les relacions que estableix amb la societat, amb les altres persones. La convivència comporta una consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació dels altres, un sentit de pertinença i contribució personal a la societat. Per això, la convivència demana alhora una formació integral de la persona, repte que assumim com a educadors al costat de la família. Per encarar-lo, hem anat ordenant l’experiència d’anys i anys compartida per tot el professorat en un projecte educatiu complet, una de les línies del qual és la convivència.

El Projecte de Convivència

El projecte de convivència és l’instrument on es reflecteixen les accions que el centre desenvolupa per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la convivència i la gestió positiva dels conflictes. Aquest document està impregnat dels valors que es viuen i transmeten al col·legi i que, com es pot entreveure en el que ja s’ha dit, podrien resumir-se en un estima profunda per la llibertat personal amb la responsabilitat que això comporta.

1. Objectius generals del Projecte de Convivència

  • Assegurar i garantir el compromís de tota la comunitat escolar en l’objectiu de la bona convivència en el centre i l’entorn.
  • Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat.
  • Ajudar a cada alumne a relacionar-se amb ell mateix, amb els altres i amb el món.
  • Garantir una aplicació ferma i flexible de les normes.
  • Fomentar la cultura de la mediació i el diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte.
  • Contribuir a una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.

2. Àmbits d’intervenció

Un plantejament global de la convivència necessita una acció coordinada i coherent entre tots els agents educatius que intervenen en els diferents espais i temps dels nostres alumnes. És per això que entenem que les accions dirigides a formar en la convivència han de plantejar-se des de tres àmbits d’intervenció:

  1. Aula
  2. Centre
  3. Entorn

3. Nivells d’actuació

En cadascun d’aquests àmbits d’intervenció, han d’encarar-se els objectius del Projecte des de tres nivells diferents:

a. Valors i actituds

Contribuir que tot l’alumnat sigui competent en la relació amb si mateix, amb els altres i amb el món per tal d’aconseguir l’èxit acadèmic, personal, social i laboral.

b. Resolució de conflictes

Quan es produeixen situacions que atempten contra la convivència calen mecanismes d’actuació i orientacions per tal de recuperar la relació entre les parts, reparar-ne els danys i aportar resolucions positives a aquestes situacions.

c. Marc organitzatiu

No és possible la convivència si no tenim una organització que gestioni, articuli i doni sentit a les actuacions i als processos. L’organització afavoreix o dificulta el clima de convivència.

Valors i actituds: El projecte educatiu FITES

El projecte educatiu del col·legi es fonamenta en l’humanisme cristià, és a dir, en la visió cristiana de la persona humana i la seva relació amb Déu, la societat i el món. Amb l’objectiu d’arribar a la persona en la seva globalitat, en distingirem cinc dimensions. Cal aclarir que aquesta distinció precisament de cinc dimensions és una de les possibles opcions per mirar d’aprofundir una realitat complexíssima com és la persona. Al col·legi ens resulta pràctica.

Amb la paraula dimensions volem fer explícita la unitat de la persona. Aquetes dimensions no són com parts o compartiments separats. La persona madura quan desenvolupa harmònicament totes les dimensions: Les cinc que distingim són la física, la intel·lectual, la transcendent, l’emocional i la social. Les inicials de cadascuna d’elles formen l’acrònim FITES, que dona nom al projecte i que ens ajuda a recordar que al col·legi cada moment és important, que cada acció marca camí i que cal ajudar als alumnes a assumir com a propis reptes importants de creixement personal i de servei a la societat.

Cadascuna d’aquestes cinc dimensions ens dona una línia del projecte educatiu. Aquestes cinc línies estructuren el Pla d’Acció Tutorial al llarg de tots els anys d’escolaritat. En concret, la línia corresponent a la dimensió social, ordena totes les accions dirigides a educar per a la convivència.

1. La línia social de FITES: educar per a la convivència en la convivència

La dimensió social posa de relleu que la persona, des del seu inici, no només viu, sinó que conviu: creix en la família, amb els amics i enmig de la societat. Tal com s’ha dit, entenem aquestes relacions com una dimensió pròpia de la persona, a la que no podem considerar aïllada dels altres. Tot el que fem és una aportació a la societat. Es tracta d’aportar sempre quelcom de positiu.

Per treballar aquesta dimensió, per tant, a més d’un enfoc teòric –dimensió intel·lectual– cal conviure i reflexionar sobre les experiències que la convivència ens aporta. El Pla d’Acció Tutorial preveu recursos en tots aquests sentits i s’estructura de manera diferent als cursos de Primària, Secundària o Batxillerat.

1.a. Objectius

1.a.1. Secundària i Batxillerat

A Secundària i Batxillerat, es proposa un objectiu en cadascuna de les línies del Pla d’Acció Tutorial. Així doncs, si considerem totes cinc dimensions, es proposen als alumnes cinc objectius per assolir al llarg del curs i procurem ajudar-los a entendre’ls en profunditat, saber-los concretar en el seu dia a dia -diferent per cadascun d’ells i per cada situació en la que puguin trobar-se- i a superar les dificultats que es puguin anar trobant. En concret, els objectius que es proposen en la línia social o de convivència són:

1r de SecundàriaImplicar-se activament en la construcció de la societataprofundint en l’amistat.
2n de SecundàriaEsforçar-se per fer aportacions positivesa les relacions personals.
3r de SecundàriaValorar les altres opinions i punts de vistasense caure en dogmatismes impositius.
4t de SecundàriaDecidir amb criteri social i de servei,buscant sempre el bé de tots.
1r de BatxilleratValorar tothom més enllà del respecte distant,entenent la diversitat com a riquesa.
2n de BatxilleratEntendre la pròpia feinacom un servei a la societat

Naturalment, aquests objectius no queden al marge dels objectius que es proposen per a les altres dimensions, doncs la persona és una unitat. Així, completant aquesta línia social, tenim, per exemple, objectius com ara:

1r de SecundàriaEmocionalFomentar la disposició de perdonarsempre i restablir les relacions.
2n de SecundàriaFísicaMantenir una actitud cívica i donara les coses un ús adequat.
3r de SecundàriaFísicaMantenir un capteniment exteriorendreçat i serè.
4t de SecundàriaFísicaSer proactius en la cura de l’entorn,entenent que així cuidem les persones
EmocionalAcollir i comprendre tothom
1r de BatxilleratFísicaPresentar-se i actuar sempre d’acord amb la dignitat pròpia de la persona
EmocionalConsolidar l’hàbit d’escoltar
2n de BatxilleratTranscendentEntendre que el que som i tenim és un do i viure en correspondència i agraïment

1.a.2. Primària

Durant els sis anys de primària, la manera de treballar és una mica diferent, tot mantenint l’objectiu d’arribar a la globalitat de la persona i, per tant, a la formació per conviure. Cada més es posa el focus en una virtut, aprenent a viure-la de manera pràctica i fent explícites totes les dimensions de la persona, en concret la dimensió social. Així, per exemple, si ens fixem en l’ordre i podem aprendre que en una classe endreçada tothom hi treballa millor i entenem que l’ordre personal té una incidència directa en la convivència.

El mateix passa amb la resta de virtuts que es treballen, que són, entre d’altres, la sinceritat, la urbanitat o les bones maneres, la laboriositat, la generositat, etc.

1.b. Recursos: el Pla d’Acció Tutorial dut a la pràctica

Els objectius generals de cada dimensió es treballen en tot moment. De fet, tenint en compte que la persona és una unitat i per tant no es pot ser –diguem-ho així– generós o sincer a estones, el fet d’haver proposat uns objectius per treballar en tot un curs, permet convertir cada moment en una oportunitat educativa. Ara bé, cal també treballar de manera sistemàtica i per tant, podríem classificar els recursos del Pla d’Acció Tutorial.

Els recursos que s’indiquen a continuació són els mateixos per a totes cinc línies. Aquí, però, remarcarem de quina manera ajuden a treballar la convivència.

1.b.1. Normativa d’aula, descans i menjador

La pròpia normativa, ben viscuda, ens duu a crear un ambient en el que tothom pugui treballar-hi i créixer en llibertat. És fàcil entendre que estem contribuint a una bona convivència quan cuidem coses com per exemple:

  • Presentar-se a classe correctament vestit
  • Cuidar la puntualitat
  • Respectar els torns de paraula
  • Respectar les zones de descans
  • Cuidar el material de treball propi i el del col·legi, entenent que ha d’estar a punt per moltes altres persones
  • No malbaratar el menjar
  • Moure’s d’un lloc a l’altre sense córrer
  • Mantenir una actitud activa de treball i de respecte i col·laboració amb el treball dels altres

Pot veure’s com cadascuna d’aquestes i d’altres coses tan concretes poden trobar la motivació en els objectius de la línia social, dels que hem parlat abans.

1.b.2. Sessions específiques

En les hores de tutoria grupal es tracten diferents temes relacionats amb la convivència i que ens ajuden a reflexionar sobre l’objectiu proposat a cada curs. Així, per exemple, tenim sessions sobre:

  • L’ús d’internet i les xarxes socials
  • Les normes amb les que tots guanyem (sobre les normes de convivència)
  • Malbaratament alimentari
  • Els espais públics i el transport públic
  • Resolució pacífica de conflictes
  • Immigració
  • Bullying i ciberbullying

Unes quantes són impartides per experts i treballades després a l’aula amb el tutor.

Algunes d’aquestes sessions s’agrupen formant un programa al llarg de diversos cursos, com pot ser, per exemple, el Programa Educatiu per la Igualtat, o Pla d’Igualtat.

1.b.3. Accions programades

Duen a dedicar un temps explícit en servei als altres, a dur a terme una acció en servei a la comunitat o a conèixer les persones que treballen en el nostre entorn per tal de valorar-les i ser agraïts. Alguns exemples:

  • Voluntariat en diverses entitats dels municipis d’on venen els alumnes
  • Campanyes de recollida d’aliments
  • Els alumnes més grans treuen endavant de forma voluntària les diferents jornades que s’organitzen al col·legi per als alumnes més petits o per les famílies, com poden ser la Festa de Nadal, la Festa Esportiva o la Festa de l’Art, entre d’altres.
  • Quina cuina: el personal de la cuina explica als alumnes, en grups reduïts, com treballen.
  • Intercanvi intercultural amb estudiants d’altres continents. 
  • Padrins lectors: els alumnes dels cursos superiors de primària dediquen temps als més petits per ajudar-los a llegir.
  • Rebuda dels alumnes de 2n de Batxillerat als de 1r de Primària
  • Distribució d’encàrrecs entre els alumnes de cada grup

1.b.4. Programació i dinàmiques de cada assignatura

La programació d’algunes assignatures permet discutir notícies d’actualitat, dur a terme debats, recomanar alguns llibres de lectura i reflexionar sobre ells, etc. Així es treballen els objectius proposats per a la convivència, ja que cal fer l’esforç d’escoltar als altres, posar-se en la seva pell i fer-se càrrec del que passa al nostre entorn.

D’altra banda, en el marc de les assignatures es poden dur a terme alguns projectes que puguin resultar un servei a d’altres persones. Així, per exemple, els alumnes de 2n ESO dissenyen cada any una col·lecció de jocs de taula i els estrenen amb els residents de l’asil veí del col·legi, als que han conegut en una estona de tertúlia abans de començar l’activitat. “Vull fer-ho bé, perquè ho estic fent per algú” és el pensament que expressen aquests alumnes quan preparen els jocs de taula. Potser és la mateixa feina de cada curs, però “ho estic fent per algú” i això canvia la perspectiva.

1.b.5. Projectes que impliquen diversos cursos

Alguns projectes que duem a terme i que impliquen el treball en equip de tot el col·legi, professorat, personal d’administració i serveis i alumnes són:

  • El musical de Nadal, que implica tot el col·legi de dalt a baix i concebem com u moment importantíssim de col·laboració estreta, de convivència i de treball en equip.
  • El Torneig esportiu de Sant Tomàs, en el que hi participen tots els alumnes i on aprenem a competir respectant a tothom.
1.c. Tres Actituds Bàsiques Permanents

Molt per sobre de les pròpies realitzacions culturals, en una persona destaquen aquells valors que són propis només de la persona: que sigui humil, veraç, honesta o amable. En tant que lliure i responsable de les seves accions, la persona té a les seves mans l’arribar a fer vida aquests valors, perquè els valors personals només poden sorgir d’actituds lliures i conscients.

Es treballen tres actituds sense les quals entenem que pot edificar-se la personalitat. Venen a ser la base sobre la qual ens podem proposar assolir de manera sòlida els objectius de millora personal.

1.c.1. Respecte

El respecte és l’actitud de la persona que adopta davant el mon una postura que li permet percebre’n els valors, de tal manera que després serà capaç de reafirmar-los i respondre a ells com cal i lliurement. El respecte és, per tant, el fonament de la realització de les virtuts en la persona.

Algunes manifestacions d’aquesta actitud són:

  • Pensar quina és la manera adequada de conduir-se en cada lloc i en cada moment: no és el mateix una classe, que l’oratori, el descans, la biblioteca, el transport públic, etc.
  • Reconèixer els pròpies errors i limitacions
  • Una profunda estima per la veritat
  • Cuidar el material i les instal·lacions
  • No prejutjar mai ningú
  • Demanar permís quan calgui

1.c.2. Responsabilitat

Una persona amb sentit de responsabilitat pot plantejar-se quina resposta li reclama la realitat. Podem dir que el sentit de responsabilitat fa la persona conscient.

Algunes manifestacions d’aquesta actitud són:

  • Actuar correctament sense necessitat que ens ho digui ningú.
  • Mantenir els propòsits amb constància
  • Entregar puntualment els treballs
  • Treballar a classe i acabar bé la feina
  • Avisar si ens n’adonem que hi ha algun desperfectes
  • Obeir
  • Deixar els materials que fem servir endreçats al seu lloc, amb més motiu si els ha de fer servir més gent

1.c.3. Convivència

La construcció de la pròpia personalitat, passa per superar la tendència a tancar-se sí mateix i obrir les portes de la pròpia interioritat per sortir a trobar a les persones amb qui hem de conviure.

Algunes manifestacions d’aquesta actitud són:

  • Oferir i demanar ajuda quan calgui
  • Evitar qualsevol actuació que pugui ofendre o molestar a d’altres persones
  • Donar les gràcies
  • Demanar perdó
  • No excloure mai ningú en les feines que puguin fer-se en grups reduïts, a l’hora del descans, etc
  • No contemplar la violència per resoldre res, ni consentir-la al voltant nostre
  • Compartir amb els altres el que és nostre
  • Deixar les aules endreçades de tal manera que facilitem la feina a les persones que han de netejar-les

Cadascuna d’aquestes actituds pressuposa l’anterior: no serem capaços de conviure si no sabem donar la resposta adequada a la realitat de la dignitat de totes les persones. I no serem capaços de donar aquesta resposta adequada si no respectem aquesta realitat, entenent el valor infinit que té cada persona.

Les treballem explícitament una en cada trimestre del curs amb els recursos que ja hem esmentat.

2. Educació personalitzada: el tutor personal o preceptor

Cada alumne del col·legi té assignat un tutor personal o preceptor amb el que manté converses amb certa freqüència. Amb aquest mitjà, es facilita fer vida de la pròpia vida tot els que s’ha tractat i reflexiona a l’aula: s’ajuda a pensar com conduir la pròpia vida en cada moment i circumstància perquè sigui coherent amb els objectius que ens hem proposat.

Entenent que l’únic que ens fa créixer, l’únic que forma, són les decisions pròpies, la tasca del preceptor consisteix en donar llum, ajudar a entendre, recursos, acompanyar, animar en les dificultats, etc.

En aquest sentit, el model d’educació diferenciada, personalitzada per nens, facilita la comprensió d’un mateix i de la pròpia relació amb el món.

3. Al costat de la família

Donat que els pares són els primers i principals educadors, el col·legi promou una estreta col·laboració amb ells mitjançant les entrevistes periòdiques amb el preceptor i els trasllada els objectius educatius a través de les reunions trimestrals, en les que es tracten també els assumptes relacionats amb la formació per la convivència.

Entenem que amb sessions i reflexions no en farem prou: cal, com a l’altra cara de la moneda, un cor ben disposat. I aquest cor es prepara de manera molt principal al sí de la família.

Marc organitzatiu: La Normativa de Convivència

Totes les persones membres de la comunitat educativa tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conductes.

La Normativa de Convivència recull les mesures sobre el tracte i seguretat dels alumnes, pràcticament tots menors d’edat i les mesures correctores que calgui imposar.

  1. La Normativa de Convivència com a eina educativa

Aquesta normativa no s’ha de veure com una col·lecció d’obligacions i prohibicions buides de sentit, sinó adquireix el seu sentit ple en el marc de l’educació, entenent que la fan possible. Per això són exigibles. És fàcil entendre que  no pot formar-se en llibertat sense unes normes clares que garanteixin la llibertat de tothom.

Les normes que contempla són les vàlides per tot el col·legi, com per exemple, la prohibició de dur dispositius mòbils amb connexió a internet o la manera de vestir l’uniforme.

  1. Protocols que garanteixen la seguretat i la convivència

A més de les normes de funcionament i tracte amb totes les persones en el dia a dia del col·legi, la Normativa recull també:

  • Protocol en cas d’incidències greus amb menors
  • Protocol de prevenció i actuació en cas d’assetjament entre iguals (bullying)

Resolució de conflictes

Certament, en una societat oberta i complexa, el conflicte és inevitable i forma part de les relacions socials, però la manera d’entendre la convivència que hem anat desgranant, fomenta una cultura pacífica que tendeix a evitar els conflictes, no per ignorar-los o pensar que no existeix la veritat, sinó per la manera d’afrontar les diferències, cercant el que ens uneix.

1. La mediació: Consells de Curs

Al començament de curs, cada classe escull per majoria de vots un grup d’alumnes que constituiran el Consell de Curs. La seva missió abasta molts aspectes de la vida del grup. Un d’ells és veure venir els conflictes per arribar a temps i la possibilitat d’actuar com a mediadors en cas de conflicte.

2. Mesures restauratives

La solució d’un conflicte no acaba amb l’absència de tensió. Cal restaurar les relacions, més quan entenem que formen part de la pròpia persona. En aquest sentit, el tutor de cada grup, els Consell de Curs i, sobre tot, el tutor personal de cadascun dels alumnes implicats, procuraran que tothom faci el que està de la seva part per reflexionar, assimilar l’experiència com un nou aprenentatge i tornar a reforçar les relacions.