Viaró Global School 
Hi ha un dia a l’any, només un, en el qual tots els personatges dels contes i els llibres del món surten de les seves pàgines i es reuneixen en algun lloc secret.
Però aquella vegada els personatges que anaven apareixent d’entre les pàgines dels llibres no semblaven gaire contents. Tots tenien la mateixa queixa: s’estaven quedant plens de pols, adormits, oblidats… perquè la gent ja no llegia els llibres on ells hi sortien.
Alí Babà, Guillem Tell, l’Ànec lleig, en Joan sense por… tothom hi deia la seva: que si les pàgines se’ls estaven tornant grogues, que si notaven la pols o la humitat, que si se’ls esborraven les paraules… El Soldat de Plom semblava el més preocupat de tots:
– Podria matar-nos l’oblit- va dir. I una veu trista li replicà des de la foscor d’un racó:
– Com a mi?
Aleshores aparegué un llibre que ningú coneixia; era un llibre en blanc. Els altres, espantats, els van envoltar.
- Què t’ha passat? – li van preguntar.
- -El mateix que us pot passar a tots: que us quedeu en blanc; jo ja no sé ni quin llibre era.
En sentir això va irrompre en escena un personatge grotesc, vestit amb un frac lluminós tan llampant que feia mal a la vista: era un Showman televisiu, preocupat només de tenir la gent entretinguda davant de la pantalla. Va anar directament cap al Llibre blanc per convidar-lo a anar al seu programa.
– Segur que faràs pujar l’audiència! – va cridar entusiasmat. – A la gent li encanten les històries tristes.
El pobre Llibre blanc no sabia què fer; sort que el Soldat de plom va intervenir:
– És precisament això el que està deixant els llibres en blanc! Algunes bestieses que fan a la TV! No tot s’hi val, saps?
Però el Showman no se sentí gens intimidat.
– S’està acabant la pausa publicitarìai i l’espectacle ha de continuar -va dir; – Tu, Llibre blanc: si vols èxit i fama, ja saps! I va per tots! – I se n’anà.
En aquell moment el Soldat de plom es va adonar que si no convencia el Llibre blanc el perdria per sempre. I no nomes a ell. Així que li va posar l’exemple d’un príncep enganyat: el Príncep granota, que com el seu nom indica fou un príncep que una bruixa va entabanar i convertí en granota.
La història era fascinant i, quan el Llibre blanc va voler saber com acabava, el Soldat de plom li va dir:
– No, no! Si vols saber-ne el final, l’has de llegir…
El Llibre blanc va somriure per primer cop; potser per això el Soldat de plom es va animar a explicar-li encara més històries: la de la reina de Cors d’Alícia en Terra de Meravelles; la fabulosa Odissea de l’astut Ulisses; els contes infantils de l’Ànec lleig i del Gat amb botes; el teatre dels joglars medievals… Però sense explicar-li mai el final de cap història:
– Si vols saber-lo, ja el llegiràs! -li deia cada cop.
I així fins que, tot d’una, el Llibre blanc va fer un crit, ple d’emoció:
– Mira, Soldat de plom! Mireu tots!
Les seves pàgines estaven escrites! Havia deixat de ser un llibre en blanc. El Showman va tornar a aparèixer per aprofitar aquell moment “tan televisiu”, però el Llibre blanc el va fer fora perquè ja estava convençut que els llibres són molt més emocionants i enriquidors.
Ell mateix s’havia convertit en un llibre ple de totes les històries que el Soldat li havia explicat; i fins i tot tenia títol: “Qualsevol nit pot sortir el sol” perquè sempre hi ha esperança i un bon llibre sempre pot ajudar.
Així que, com que és Nadal, aprofitem aquest regal i escampem-lo per tot arreu: que surti el sol a cada llar!