Viaró Global School 
El gran califa Moràvit, rei de Disacapra, pertanyia a una dinastia d’il·lustres personatges: tots els seus avantpassats havien estat grans governants, grans conqueridors o grans savis i, de vegades, totes tres coses alhora ; però ell, Moràvit, era el petit califa d’un poble pacífic i sense ambició.
Tanta apatia feia patir els seus consellers. “Al poble li has de donar alguna distracció o acabarà revoltant-se”, li deien; però el problema de Disacapra és que estava tan lluny de tot i tothom que ni tenia enemics ni terres per conquerir… Qui tindria ganes de barallar-se amb una gent que vivia aïllada enmig del desert?
Tanmateix Moràvit ho tenia clar: sí o sí s’havia de convertir en el rei més important de la història del seu poble.
Com que al desert l’aigua no és fàcil trobar-la el primer que Moràvit va intentar fou construir una presa monumental; però l’obra fracassà per massa ambició i massa pocs càlculs. I per ben poc no hi va haver una desgràcia de les que sí que passen als llibres d’història: la presa es va ensorrar quan l’estaven inaugurant i l’aigua del riu va estarben a punt d’endur-s’ho tot -ciutat i rei- per endavant…
Però un califa que aspira a ser gran no es pot rendir: si no va poder governar el riu, governaria la pluja. Així que va contractar un bruixot perquè li ensenyés la dansa de la pluja… Imagineu-vos el resultat: dansa, molta; pluja, gens. Quin ridícul davant dels seus súbdits, pobre Moràvit!
Cada cop més nerviós i impacient, el califa ordenà la construcció d’un enorme rellotge de sorra. Amb aquest invent, deia ell, controlaria els minuts i els hores i esdevindria el senyor del temps. Però un cop més la idea de Moràvit va sortir malament: els tranquils habitants de Disacapra tot d’una es van veure obligats a anar corrent d’una banda a l’altra sense saber ni per què corrien. Moràvit volia ser l’amo del temps i els havia convertit a tots en esclaus del rellotge…
Aquest tercer fracàs del califa el deixà molt enfonsat. Moràvit se sentia derrotat i va planejar marxar de Disacapra, d’amagat, a la posta de sol. Però quan alçà els ulls a l’horitzó veié passar la caravana de camells que cada any per aquelles dates creuava el desert cap a occident. Moràvit els sortí a l’encontre i així conegué tres reis savis que anaven cap a Betlem seguint un estel. Eren -és clar- els reis d’Orient, que li mostraren la grandesa de les coses petites; en poques paraules: que fes del seu poble un gran poble, no amb somnis irreals sinó amb la feina de cada dia, i de servei als altres. “Això –li van dir- et farà un rei immortal…”
Moràvit els va agrair molt el savi consell, i prometé aplicar-s’hi amb totes les seves forces; però abans volgué acompanyar els reisd’Orient en el seu pelegrinatge fins a Betlem, per adorar el veritable Rei de reis.