Viaró Global School 
Sabeu qui són els tramoistes del teatre? Exacte: són els encarregats de posar i treure tots els decorats i elements que els ballarins, cantants i actors utilitzen dalt de l’escenari. Sense ells ho tindrien molt difícil per lluir-se com ho fan…
Als tramoistes normalment no els veiem perquè “actuen” quan els actors ja no hi són; i si els veiem és que alguna cosa no rutlla… I la història que ara us expliquem us l’expliquem perquè alguna cosa no funcionava a la Festa de Nadal quan amb tot el Poliesportiu ple de gent -esperant que comencés la Festa com cada any, puntualment a les 11.30h- van aparèixer dos tramoistes xiulant, i es van posar a recollir-ho tot tranquil·lament…
Naturalment la gent del públic els va cridar l’atenció! Què feien recollint si l’espectacle encara no havia començat? Els dos homes es van mirar perplexos: s’havien equivocat d’hora. Estaven convençuts que la Festa acabava a les 11.30h en comptes de començar a les 11.30h! Què podien fer? Perquè en la seva confusió havien fet marxar a casa a tots els actors, músics i ballarins… Només quedaven ells dos, al teatre. Bé, ells dos i vuit-centes persones de públic que no estaven disposades a marxar sense haver vist la festa de Nadal.
Però si una cosa tenen els tramoistes és que saben resoldre sobre la marxa les situacions més complicades: no deixarien a tota aquella gent sense Festa de Nadal: ells mateixos la farien! Tenien tot el que cal: un escenari, un públic… i un bagul ple de les disfresses, l’atrezzo i les històries de les festes de Nadal de Viaró dels darrers 10 anys!
Així que els dos amics van fer desfilar per l’escena personatges i elements de festes passades, perquè cadascuna és un regal en si mateixa.
La llàstima és que el capatàs del teatre tenia unes altres intencions i per això havia enviat el seu ajudant per ordenar als dos operaris que ho recollissin tot de seguida. S’havia de tancar el teatre.
Però malgrat les presses els tramoistes ja estaven llançats: seguien traient del bagul barrets, espases, capes i màscares del passat. I fins i tot una ampolla de cava que els va deixar tan “contents” que els va caldre després una capbussada “Bajo el mar” per refrescar la closca.
I és que la felicitat ni es compra ni cal buscar-la a la Lluna! N’hi ha prou gaudint el que tenim, compartint-ho i , si pots ser, regalant-ho als altres! Així que, quan l’ajudant del capatàs va tornar i va veure que l’escenari estava encara més ple d’andròmines que abans els dos tramoistes li van haver d’explicar que estaven fent gaudir tothom d’allò més, i que era el millor que els havia passat en molt de temps. L’ajudant del capatàs estava a punt de desmaiar-se però no va tenir temps perquè darrere seu va aparèixer el rondinaire del seu cap -el capatàs en persona- que va començar a escridassar tothom.
Naturalment la solucio també va sortir del bagul: una colla d’escombriaires plens de ritme va recollir-ho tot en un tres i no res mentre feien repicar pals escombres, cubells i raspalls! I és que entre uns i altres havien aconseguit fer la feina que el capatàs els havia manat i alhora posar en escena una Festa de Nadal més -a partir d’alguns retalls de Festes passades- i ben particular; perquè, de vegades, mirar enrere és una bona cosa.
(Però mirar bé les hores, també).